Vigileu la butxaca… del pantaló llarg

ATENCIÓ A LA DESCOBERTA: Ara que el temps sembla que fa ja la intenció de tirar pel dret amb el fred, he tret ja els pantalons llargs. I són perillosos.
Notava a vegades no sabia on deixava algun paper, del que jo estava segur que m’havia guardat. Total, que avui, pujant pel carrer Urgell, una noia molt maca m’ha cridat l’atenció per darrera: “Perdona noi… t’ha caigut això”…  SI, SI, Tal com ho veieu, EN CATALÀ!!! El fet era que el paper que portava a la butxaca del darrera del meu pantaló negre, m’havia caigut. Com tantes d’altres vegades, suposo, però aquest cop, el paper s’ha salvat. Llàstima que era un paperot intrascendent!

(quina tonteria acabo d’escriure. Si més no, avisar-vos que vigileu amb els vostres pantalons)

Debut als FGC

Avui ha estat un dia curiós (és a dir tonto) perquè per primer cop en dinou anys he utlitzat els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (en ràdio, ara sonaria FX APLAUDIMENTS).

Ja els primers dies de classe, el Lucas em va dir que la manera per ràpida per arribar al carrer Urgell era amb FGC i després metro. I avui que tenia temps, ho he volgut provar. I m’he endut una bona impressió.

Amb la companyia de la Mònica, hem entrat a l’estació (neta i ben senyalitzada, per cert) i hem baixat a l’andana. Cap a dins al tren… un luxe!! reposabraços, comodes… igualet que renfe… jajaja. M’he emportat una molt bona imatge, la veritat. A més, m’ha dit que no recorda mai cap retard important…

Potser ara n’estic fent un gra massa, però després de tant anys de sentir parlar dels “ferrucatas” i no haver-hi entrat… El meu trajecte, però ha sigut curt, dos minuts. En canvi, ella ha seguit fins a Sant Quirze amb aquesta espècie de tren regional.

Una anècdota més, que m’ha fet especialment gràcia. En certs moments, tenia la sensació de ser un turista en un país extranger, on anava a buscar el metro. Què hi farem!