L’aparició del destructor de cantants

¿Perquè un diari com EL PAIS ha volgut “regalar” mitja pàgina a un personatge com en Risto Mejide? Els arguments poden ser molts i variats. El primer que em passa pel cap és, sens dubte, per un assumpte comercial, tot i que desconec quines relacions pot tenir el Grupo PRISA amb Gestmusic (la productora d’Operación Triunfo) o amb Telecinco.

Continua la lectura de “L’aparició del destructor de cantants”

Forat dels pantalons…

Avui ja és divendres. Un dia bastant tonto…  Aquesta nit no surto, per tant, aprofitaré per manifestar aquí, públicament, un problema amb els meus pantalons negres. No sé què fer-ne..  El problema? Que la butxaca del darrera no xuta! Tampoc no li demano que sigui cap golejadora (jeje, rebuscat, oi?) però, si us plau, que em guardi les coses. Darrerament tinc problemes amb els papers que m’hi poso i que després no hi són. Sí, ben pensat. Els papers em salten de la butxaca. A aquesta difícil conclusió hi he arribat avui després que una noia, mentre pujava pel carrer Urgell, em cridés l’atenció per darrera: “Perdona, se t’ha caigut això.”. Moltes gràcies senyoreta! I, a més, en català!!!

D’aquesta manera puc concloure que no me’n puc refiar de guardar fulls (I MENYS SI SÓN IMPORTANTS!) a la butxaca del darrera del pantaló negre. Cada dia s’aprèn alguna cosa. Avui he après aquest detallet. Au, bona nit i bon cap de setmana!

Cacarciewicz, primera part

Aquest matí s’ha acabat la primera part –diguem-ho així- del martiri de llegir un totxo de llibre reiteratiu i ben poc interessant. Em refereixo a “Historia de seis ideas” de Wlisdaw Tatarkiewicz.

Mireu, la veritat és que no me l’he acabat (la sinceritat per davant) però m’ha faltat ben poc. Tot i així, el propi llibre ja és avorrit com ell sol. Un rotllo.

Dissabte maltractat….

S’ha acabat aquest dissabte 2 de desembre, per sort! Dic per sort perquè no puc pas dir que hagi estat un bon diaaa. Simplement escric aquest post per cagar-me amb mi, perquè avui no m’ha sortit res bé: M’he despertat més tard (i malament) del que volia; el programa no m’ha acabat de fer el pes; he dinat tardíssim; a la tarda m’he adormit quan no tocava; i a treballar… però no he sigut avui gaire creatiu. Total, que ja és diumenge i abans d’anar a dormir he dit: “Què cullons, descarrega’t al blog, que per això hi és”.

I per fer aquest post, tampoc m’ho he currat gaire. Demà toca conseller al matí i estudiar Tatarkiewicz a la tarda. Ai, ai, ai…