Comencem amb l’Alcoi a Alcoi!

Bé, bé, bé. Fa poca estona s’ha fet el sorteig dels emparellaments a la copa del rei que es jugarà a Alcoi d’aquí a 29 dies, i he pogut retransmetre’l per ràdio Sant Sadurní, en un programa especial que pensava que em duraria uns 20 minuts i hem acabat després d’una hora i mitja d’haver començat. Ja passen aquestes coses.

Total: que el primer partit del Noia serà dijous dia 1, contra l’Alcoi. Crec que és un rival asequible, i veig molt factible que l’equip, set anys després, es torni a classificar per les semifinals de la Copa. Tot i que l’Alcoi juga a casa, i els pot omplir de moral. Vale, molt bé. Però l’equip fort és el Noia, que, quan vol, sap posar el talent i el Jogo bonito…

DIARI D’ALCOI:

AIXÍ es titularà una subsecció d’aquest blog que obriré properament perquè els 4 dies que marxi a Alcoi m’agradarà explicar les vivències professionals, com ho vaig fer a la final de la Copa d’Europa de Portugal. Allà, en els 4 dies, doncs postejaré coses quan el temps m’ho permeti, ja que mentre estigui al pavelló crec que feia no me’n faltarà: treballaré per COMRàdio, La Voz de Galicia i esportiudigital.com. Això, de moment.

Parlant de moments, ara estaré alguns dies que potser no escriuré gaires novetats, o, si escric, probablement seran rallades de com preparo el viatge a Alcoi (1-4 de març, JA EN TINC GANES!!!). Primer que estic amb això que en diuen examens, on has de demostrar que saps memoritzar molt i molt com un disc dur de 200 GB tot un munt de coses que a la pràctica, sorra. I un cop passi aquest periode, s’ha de tirar endavant la revista de l’Ateneu, i vull preparar un bon reportatge de ràdio. El tema? Alcoi!

Hores i hores davant blogs…

Des que el bon amic Jaume em va mencionar fa una setmana el blog del RAJARXRAJAR, m’he enganxat (i de quina manera) a diversos tipus de blogs en plan “confidencial” que de forma anònima sembla que escriuen moltes coses certes sobre l’ambit del periodisme esportiu o de política. Aquest darrer de política és el BUSOT, on comenta moltes intimitats de primeres línies polítiques de Catalunya i Espanya.

Realment, m’agrada llegir aquest tipus de coses. A més, segons altres blogs i fòrums, sembla que els escriptors són periodistes de primera línia, en el cas del Rajarxrajar, i diputats!!! en el segon cas.

El que veig clar és que això de repartir llenya gratuïta cada cop va a més per internet. Gratuïta, malauradament o afortunadament? Mireu, a mi em sembla correcte que escriguin de forma anònima. Doncs, a vegades, és la millor manera per expressar determinades sinceritats, o xivatar secretillos, com passa en aquests dos blogs que, en la mesura del que pugui, intentaré anar seguint a diari… De fet, quan els he vist, les primeres impressions han estat: 1) partir-me de riure; també amb els comentaris dels lectors i 2) “Són la hòstia”.