Comencem amb l’Alcoi a Alcoi!

Bé, bé, bé. Fa poca estona s’ha fet el sorteig dels emparellaments a la copa del rei que es jugarà a Alcoi d’aquí a 29 dies, i he pogut retransmetre’l per ràdio Sant Sadurní, en un programa especial que pensava que em duraria uns 20 minuts i hem acabat després d’una hora i mitja d’haver començat. Ja passen aquestes coses.

Total: que el primer partit del Noia serà dijous dia 1, contra l’Alcoi. Crec que és un rival asequible, i veig molt factible que l’equip, set anys després, es torni a classificar per les semifinals de la Copa. Tot i que l’Alcoi juga a casa, i els pot omplir de moral. Vale, molt bé. Però l’equip fort és el Noia, que, quan vol, sap posar el talent i el Jogo bonito…

DIARI D’ALCOI:

AIXÍ es titularà una subsecció d’aquest blog que obriré properament perquè els 4 dies que marxi a Alcoi m’agradarà explicar les vivències professionals, com ho vaig fer a la final de la Copa d’Europa de Portugal. Allà, en els 4 dies, doncs postejaré coses quan el temps m’ho permeti, ja que mentre estigui al pavelló crec que feia no me’n faltarà: treballaré per COMRàdio, La Voz de Galicia i esportiudigital.com. Això, de moment.

Parlant de moments, ara estaré alguns dies que potser no escriuré gaires novetats, o, si escric, probablement seran rallades de com preparo el viatge a Alcoi (1-4 de març, JA EN TINC GANES!!!). Primer que estic amb això que en diuen examens, on has de demostrar que saps memoritzar molt i molt com un disc dur de 200 GB tot un munt de coses que a la pràctica, sorra. I un cop passi aquest periode, s’ha de tirar endavant la revista de l’Ateneu, i vull preparar un bon reportatge de ràdio. El tema? Alcoi!

Hores i hores davant blogs…

Des que el bon amic Jaume em va mencionar fa una setmana el blog del RAJARXRAJAR, m’he enganxat (i de quina manera) a diversos tipus de blogs en plan “confidencial” que de forma anònima sembla que escriuen moltes coses certes sobre l’ambit del periodisme esportiu o de política. Aquest darrer de política és el BUSOT, on comenta moltes intimitats de primeres línies polítiques de Catalunya i Espanya.

Realment, m’agrada llegir aquest tipus de coses. A més, segons altres blogs i fòrums, sembla que els escriptors són periodistes de primera línia, en el cas del Rajarxrajar, i diputats!!! en el segon cas.

El que veig clar és que això de repartir llenya gratuïta cada cop va a més per internet. Gratuïta, malauradament o afortunadament? Mireu, a mi em sembla correcte que escriguin de forma anònima. Doncs, a vegades, és la millor manera per expressar determinades sinceritats, o xivatar secretillos, com passa en aquests dos blogs que, en la mesura del que pugui, intentaré anar seguint a diari… De fet, quan els he vist, les primeres impressions han estat: 1) partir-me de riure; també amb els comentaris dels lectors i 2) “Són la hòstia”.

Estic preocupat per la llengua

Bé, acabo de tornar de passar el cap d’any a un hotelet proper a Rupit (Osona) com ja fa uns quants anys… Enguany, però, he celebrat que realment hagin aplicat correctament la Llei Antitabac (doncs el local va decidir ser de no-fumadors) i no he hagut de trucar al 088 com vaig fer farà ja un any (tot i que era la primera nit en què s’aplicava aquesta nova llei, ja estava en vigor per tant, els amos van voler fer la vista grossa. Però estava ja en vigor, oi? Fins i tot l’imbècil del músic, que també fumava, es va riure de mi quan li vaig demanar que recordés pels altaveus l’aplicació de la nova llei).

Total, que després de molts anys ja de passar el cap d’any allà (vés que aquest no sigui el darrer…) he notat una preocupació greu. L’us excessiu de la llengua castellana, altrament dit, la pèrdua del català.

Continua la lectura de “Estic preocupat per la llengua”