Futbolista patètic…

Un esportista pot ser més bo o més dolent sobre el terreny de joc. Igual que els àrbitres, aficionats o qualsevol altre persona, pot ser més o menys xulesc. Però en el fons, representa que són persones. Afortunadament, aquells esportistes professionals – o no -amb qui tinc la sort de tractar, tots em semblen excel·lents persones, juguin a futbol, hoquei o bàsquet; siguin millors o pitjors sobre el camp.
Però sembla que hi ha un futbolista que no arriba ni a la categoria de persona. La història, que us convido a revisar en e lseu terreny original clicant AQUÍ, succeeix a Galicia, on un jugador del Deportivo, Sebastian Taborda, que pel que sembla és limitat per jugar a primera divisió, va agredir a un periodista que l’havia criticat un dia abans en un article d’opinió. El periodista del diari DXT, Armando Palleiro, començava així el seu article:

Tengo que admitir que nunca me han gustado los jugadores incapaces de dominar el balón. El balón los domina a ellos. Todavía no llego a entender cómo se quedan en el camino proyectos de futbolistas de categorías inferiores increíbles – David Fernández o Padín por ejemplo – y llegan a la élite mediocridades como Sebastián Taborda.

Continua la lectura de “Futbolista patètic…”

Quan la comunicació trontolla…

Aquesta setmana m’ha semblat molt rara, comunicativament parlant… El món de la comunicació sembla que va ser el principal tema informatiu dilluns.. i ho torna a ser avui, quan ja s’acaba la setmana (no per tothom, i menys la laboral, que alguns comencem!).

Primer de tot, diumenge, el periodista de La Vanguardia, Jordi Barbeta, va fer públiques unes suposades (ho tatxo perquè es van comprovar que havien existit) amenaçes del director de comunicació del Govern, AntoniO BolaÑo, contra el mateix redactor i contra el diari i el grup Godó. Els atacs a un grup es paguen, i mostra d’això és que, per exemple, RAC1 es va passar el dilluns i el dimarts refregant aquest tema als seus oients. Segons deia l’article, Barbeta va rebre les amenaces i acusacions “corrents” en aquest tipus de periodisme.

Continua la lectura de “Quan la comunicació trontolla…”

Diari d’Alcoi. Capítol 11. Amb molt bones sensacions.

La Copa del rei d’Alcoi va deixar un bon regust de boca en el si del Noia Freixenet. Era la confirmació que l’equip que en les darreres dues temporades ha confeccionat Blai Carda està molt ben compactat i dóna unes certes garanties d’èxit. Una fase final de la lliga europea i unes semifinals de la Copa del rei són dos dels resultats. Tot això, acompanyat d’una incancable Penya Barretina que, a diferència d’altres, sí que es dediquen a animar el seu equip des del principi fins al final.

Llàstima de la forma (immerescuda) en que l’equip va caure a semifinals. Amb un gol d’or del sadurninenc Xavi Caldú, a 4’ 21’’ per acabar la pròrroga, ja que els cinquanta minuts de partit havien finalitzat amb empat a un gol. Bon paper davant el Reus, i bon paper davant l’Alcoi. Res a reprotxar a l’equip, només se’ls pot felicitar.

Continua la lectura de “Diari d’Alcoi. Capítol 11. Amb molt bones sensacions.”

Diari d’Alcoi. Capítol 10. Aquest cony de temps… passa volant

Ja fa una mica més de 24 hores que vaig marxar d’Alcoi. A hores d’ara, encara estic cansat. Aquesta passada nit he dormit menys de cinc horetes, i entre això i el cansament d’aquests quatre grandíssims dies, ja tinc ganes de posar-me al llit. Abans, però, em sentia com obligat a posar unes línies en aquest “Diari d’Alcoi”. Doncs durant aquest cap de setmana l’he tingut abandonat. Vaig poder atendre’l dimecres a la nit, abans de marxar. Dijous no va ser possible i divendres, de camí a Alacant vaig poder escriure alguna coseta i, ja a la capital de província, des de dins al cotxe parats a un semàfor vaig poder penjar el capítol 8. El que té la tècnica del Wi-Fi obert!!

Continua la lectura de “Diari d’Alcoi. Capítol 10. Aquest cony de temps… passa volant”