Campanya sense incidència en els resultats

Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), una vila de gairebé 12.000 habitants. La capital del cava. L’Ajuntament del municipi té 17 regidors, que s’havien d’escollir en les eleccions del 27 de maig.

El panorama en què s’arribava a aquests comicis era d’absoluta tranquil·litat, com el poble mateix. Fins aleshores, el govern municipal estava format per CiU (7 regidors), ERC (3) i AMI (1), que gaudien d’una àmplia majoria d’onze regidors. A la oposició PSC (5) i PP (1).

Continua la lectura de “Campanya sense incidència en els resultats”

S’acaba la campanya

Bé, estem a tres dies d’eleccions… municipals? Sí. O a Sant Sadurní, almenys, jo crec que sí. Tot i així, les informacions des de les capitals de província (i ja no parlem de les animalades que diuen des de Madrid) sembla que les volen convertir en unes primàries de les generals que, en principi, toquen per la primavera que ve. Ja veurem què passa.

Tot i així, a classe alguns debats que es fan són sobre les eleccions a nivell de Barcelona. Un cop més, el centralisme de la merda ciutat s’imposa. La veritat és que m’importa ben poc qui pugui guanyar a Barcelona. Jo em preocupo per Sant Sadurní, que és el meu poble (sí sí, poble. Excedit a gairebé 12.000 habitants, però encara poble, i esperem que duri!). Com ja he manifestat vàries vegades, m’agradaria que tothom treballès a una pel poble, és a dir, un pacte a cinc entre tots els partits. Vaja, que només demano una utopia. En tot cas, sí que m’agradaria una majoria ben amplia del govern municipal que surti. (Nota: quins nassos haver de proclamar l’alcalde tres setmanes després, el 16 de juny, i no dos o tres dies després, si es pogués. Massa burrocràcia!). Però vaja, com que aquí (tant a nivell nacional com, sobretot, a nivell local) som autodestructius de mena i ens agrada posar-nos amb tot, criticar a tothom del poble, voler donar una imatge poc real als de fora, practicar una espècie de sectarisme entre jo i jo, i si tu no ets jo, fora, i fins i tot parlar des del desconeixement de les coses (TOTS ho fem) doncs això no serà possible. Potser passaran coses pitjors?

PARTICIPACIÓ CIUTADANA ?

Considero que, per exemple, els meus coneixements en comunicació o en esport són prou bons i que em desenvolupo bé en aquests camps. Més en el primer que en el segon, potser. Ara bé, crec que no conec prou bé un terme que darrerament els polítics se n’omplen la boca, com és la Participació Ciutadana. El que jo entenc és que cal que els electes apliquin unes mesures on els ciutadans tinguin incidència directa en les decissions que prenen els governs. Vaja, que no se’ls passin per allà. Sí és això, la meva modesta opinió és que em sembla bé, sempre i quan realment es fagin autèntics tallers de participació ciutadana i que aquests siguin aprovats i aplicats de pe a pa.

Per tot això, darrerament els governs han tirat amb àrees específiques de participació ciutadana. Ara, en època d’eleccions, són els polítics en nom dels seus partits els que primer de tot demanen als ciutadans que vagin a votar. Crec que a tots els/ens fa por una abstenció elevada. Però crec que ho serà, d’elevada. Però, vaig al quit de la qüestió: Algú em sap explicar perquè el CONSELLER DE PARTICIPACIÓ del Govern de Catalunya, el mateix Xuaaan que es va menjar el marron de la Conselleria d’Interior i ara no sap com sortir-se’n, se li acudeix demanar que si no l’han de votar a ell, millor abstenir-se? Tot l’ecologisme que porta en el seu interior se’l deu haver fumat sense compassió!! Escolteu l’àudio que ve a continuació:

ESLÒGANS DE CAMPANYA

El passat dissabte, mentre dinava i alhora navegava per internet, vaig descobrir un bloc, o potser hauria de dir una xarxa de blocs, molt bons, d’aquells que foten canya. Cimera Extra, us els recomano. M’hi vaig subscriure de seguida! Entre d’altres coses, s’hi poden trobar adaptacions dels cartells electorals com les que podeu veure tot seguit:

ns.jpg

cartellicvcopia.jpg

cartellutilitzans.jpg

gent_compromesa.jpg

lesvellesideesdesempre.jpg

De l’abril, comentaris a mil

Sí, sí, reconec que el titular del post és molt cutre, però no sabia què posar. Avui finalitza el meu auto-termini per escriure alguna cosa, de manera que procedeixo a fer alguns comentaris sobre fets de la darreres setmanes.

EL VIDEO DE TELEMADRID

Us n’enrecordeu? Reitero, ja fa força temps. Vaig veure en gran part aquest video, i llegir molts dels comentaris que es feien. La idea és prou original, sí. Allà, a les espanyes, suposo que el video els devia fer créixer les seves ires contra Catalunya. Aquí va causar indignació. A mi no sé ben bé ara com explicar la sensació, però el que em va saber més greu de tot és que malauradament, no fos cert. Ja m’agradaria que realment es multès per retolar en llengua espanyola, o per parlar-la. Però no, talment sembla ser al contrari. Que si parles català, llegeixes l’AVUI o quan algú et parla en castellà t’hi dirigeixes en català, llavors el raro ets tu. Quins nassos!

Ja de pas, ara que parlo de l’AVUI, ho lligaré tot plegat. Primer, darrerament he comprovat que anant pel tren o el metro de Barcelona llegint l’AVUI, la típica persona xafardera del costat NO treu el nas per mirar què hi posa. Potser no enten la llengua, o li té mania a l’AVUI, que també passa. En canvi, si fulleges un d’aquests panflets gratuïts (seria massa donar-los la categoria de diari) tots els “companys” de viatge estan més pendent de ” David Bisbal recibe siete nominaciones a los premios Juventud 2007″ que no pas qui té el diari. I d’aqui passo al panflet “Metro” d’avui. “CATALUNYA ES LA BASE EUROPEA DE AL-QUEDA“. Toooooma Jeroma!! i segueixen “De aquí salen cuatro o cinco activistas cada mes“. Aquesta darrera frase la aplico a ells: D’aquesta redacció surten talibans de la informació cada 2×3. Com es pot fotre un titular així en un panflet que llegirà gairebé un milió de persones? Sensacionalisme pur. Proposo un boicot al diari metro!

070509mertro.gif

LA NOTÍCIA A MITGES

Com tots sabem, els mitjans de comunicació treuen milers de notícies cada dia, algunes de les quals solen ser bastant imprecisses. No obstant, si el riu sona aigua porta. I en el camp de la política i l’esport és on se solen fer més aquest tipus de suposicions de notícies… diguem-li incompletes. El problema arriba amb la dimensió de la notícia. Quan aquesta és a nivell nacional, per exemple, aquells que intenten fer política a escala menor s’omplen la boca de parlar del tema. Ara bé, quan el fet toca de prop, ja no agrada tant. Us imagineu que una ràdio local dóna una notícia referida a un partit (posem, per cas, el Partit IntERvenCionsita de Sant Sadurní = PIS) i un regidor al govern d’aquest PIS escolta la notícia mentre dina, deixa el plat a taula, i se’n va corrent cap als estudis de l’emissora enfurismat a parlar amb la persona que ha donat la notícia? Doncs sí que es pot imaginar, perquè, malauradament, el 19 d’abril va passar. Afortunadament, queda molt poc per les eleccions. Malauradament, poden entrar altres personatges a l’Ajuntament. Ah, i ja ho avanço ara, també em queden pocs dies en aquesta emissora.

LA LLIGA S’HA ACABAT

I el pitjor és que retornarà d’aquí a pràcticament quatre mesos. En fí, que el Noia Freixenet ha fet una molt bona temporada, i ha quedat eliminat en el tercer i definitiu partit de les semifinals de la OK Lliga contra el Reus. Després de posar-nos el caramel a la boca, tanquen la temporada amb un pèssim partit, i cap a casa. Això sí, la lliga, un cop més, cap a Barcelona. No en tinc cap dubte. Davant de qualsevol altra cosa, VISCA EL NOIA!

Ara per ara no recordo cap més tema per comentar, si bé en tinc en ment un parell de política que publicaré en els propers dies.

30 dies: malament anem…

El temps passa volant. Collons, amb perdò. Ara m’adono que fot pràcticament un mes que no escric res en aquest bloc meu. Si ja ho dic que això de mantenir un bloc consta, pel que fa a constància… com que els dies passen tan ràpid, i un servidor no para a casa, doncs em costa.

No en va, tinc present el blog sempre, hi tinc al pap força temes dels que comentar (que en la meva terminologia n’hi dic rajar).

Sé que força gent entra en aquest blog i alguns menys i estan subscrits… Doncs bé, ara em comprometro a “vomitar” tot el que no he dit en el darrer mes, en un post ben llarguet, perquè de temes, n’hi ha. Abans de quatre dies (COM A MOLT TARD) hi haurà novetats. Gràcies.

PD: A més, avui estic una mica de mala lluna. Ahir va ser una tarda dolenta. Primer per una trobada que vaig tenir amb un personatge, que em va fer perdre mitja tarda per no res. I després perquè el Noia Freixenet va perdre. Si contra aquell Reus d’ahir era més fàcil guanyar!! En fí, diumenge tocarà tornar a Reus, a patir. Sóc mooolt pessimista.