Refexió del final del ‘Bloc de notes’

Aquí s’acaba aquesta aventura de ràdio. La veritat és que han estat set mesos intensos. Crec que l’equip d’informatius d’aquesta emissora ha de ser motiu d’enveja d’altres mitjans per la bona feina feta, però mai valorada ni reconeguda suficientment. Això ja passa, va d’afegit en aquest ofici. Sempre hem intentat estar presents a tot arreu, en la mesura que les nostres possibilitats ens han permès. Recordo el primer dia, que vam fer un debat amb els cinc caps de llista a les eleccions. Més endavant retransmissions i programes maratonians: plens municipals, el sorteig de la copa del rei d’hoquei, la mateixa copa, els informatius del migdia, que van durar cinc mesos. Molt de mèrit, tenint en compte que era una tasca voluntària! Ara confesso, que no esperava pas que aquells informatius diaris que un dia va engegar en Jaume Recasens aguantessin gaires dies. I carai! Van aguantar moltes setmanes, amb una molt bona feina al darrera.

Continua la lectura de “Refexió del final del ‘Bloc de notes’”

Sant Sadurní ja té govern: CiU + AMI

Aquest matí s’ha concretat el govern de Sant Sadurní. Tal i com diu l’Albert Prat al seu bloc es tracta d’una AMIVERGÈNCIA. Quina paraula tan ben trobada Albert.
Quan ho he sabut, amb una trucada de l’amic Guillem Carol, doncs mira… no m’ha deixat insatisfet. Tot i que serà un govern en minoria, pensava que CiU portarà evidentment el pes del govern i AMI, o sigui, Isidor Rando, estaria com fins ara allà calladet i dient “sí papa”. Pensava que l’equip de l’Amat portaria el Pes de l’Ajuntament, i els eco-eco es menjarien Medi Ambient i alguna coseta més de la seva corda, com fins ara. Fins aquí, doncs mig satisfet estava.

Però ai carai! Quan m’han començat a explicar les pretensions i la carta al Reis que portava AMI. He flipat. El partit i alguns dels seus membres ja tenien mala fama. I després de veure com actúen quan tenen la clau, n’hi ha per flipar. Realment se’ls ha anat molt la bola. Bé, la devien fer després d’una nit de porros ecolòxics, i d’anar a apagant llums pel carrer per no gastar enerxia. La seva era una proposta insostenible, excepte per l’Amat, que havia de ser alcalde de totes totes. Per tant, podriem dir que AMI té a l’alcalde agafadet pels collons. Per això és amivergència, perquè AMI mana més que Convergència.

Potser és aquí on hauriem de fer crítica a CiU. Fa quatre anys, quan amb el pacte amb ERC ja sumaven majoria, alguna ment brillant va pensar “perquè no convidem a aquest partit raro que ha arrencat un regidor de sota les pedres?”. Doncs ara se’l tornen a menjar. De ser el convidat inofensiu passarà a ser l’amo de tot, i col·locarà a qui voldrà.

David Fernández, amic meu. Tu que sempre has tingut simpaties socialistes, sàpigues que al PSC de Sant Sadurní segurament t’hi faran un lloc. Són bona gent, t’ho asseguro. Sempre hi som a temps de rectificar.

DICCIONARI DE CONCEPTES

Des d’aquí aprofito per fer un recull del diccionari de conceptes. Aquí van els millors, ja em direu:

VON MINOVITX
PROGRAMA ELECTORAL
PAPARRA
PALANGANERO
MONCHITO
ICV
EUiA
ECO-SOCIALISTA
CIUTADANS PEL CÀRREC

Sevilla, Sevilla… realment té un color especial?

Una calor especial segurament que sé. En fí, que com qui no vol la cosa demà me’n vaig, per primer cop, a la Ehpaña profunda, si es pot dir així… Al sud, vaja. També serà el primer cop que agafo un avió…

La cosa ha anat molt ràpida. Ahir em va trucar el David, el cap de redacció de la revista ESFORÇ (una publicació on hi col·laboro eventualment). Em va dir que aquest cap de setmana es feia a Sevilla la final de la Danone Nations Cup, i que si hi volia anar. Despeses pagades i el reportatge també, és clar! Ràpidament vaig dir que sí. Però ay las! Tindrem un dia difícil demà.. Al matí examen Generalitat d’anglès, que és difícil i no sóc gaire optimista. I a la tarda, a les 4, examen d’Informàtica a la facultat. Sortint d’aquí, ràpidament cap a l’Aeroport, que l’avió sortirà a les 21 hores.

I amb això, el primer cop que pujaré a un avió. A hores d’ara, el que més em preocupa és saber com portaré l’ordinador. Ja aniré informant des de Sevilla, com en el seu dia vaig publicar alguna cosa des d’Alacant.  De fet, torna a ser una sortida de feina… El primer cop que vaig sortir de Catalunya, que jo recordi, va ser a Galícia, en cotxe. Em va encantar. Un parell d’anys més tard al País Basc. No em va agradar gens. Fins aquí podriem dir que la majoria de la gent no es considera espanyola. Però que cadascú pensi el que vulgui… Tot això amb cotxe. AH! I el viatge de fi de curs a Cantàbria, ja no me’n recordava! Tot això en caire turístic.

Fa un any i un mes (5 de maig) vaig anar a Portugal, a la final four de la lliga europea d’hoquei patins a Torres Novas. En part, es podria considerar un primer viatge de feina (SPORT, COMRàdio, esportiudigital…), que en aquella ocasió va ser en bus. Fa tres mesos, a Alcoi, hi vaig anar per la Copa del Rei d’hoquei, també en cotxe i per treballar encara més. A tots dos llocs vaig disfrutar molt treballant, com m’agrada! A Alcoi, on pràcticament no vaig poder veure res més enllà del pavelló, he promés que hi tornaré. Així doncs, com que ho vaig dir, ho faré, i espero fer-ho abans d’acabar l’any.

I ara, doncs aquestes 48 hores que passaré a Sevilla, també per anar a treballar. Arribaré divendres a la nit, dissabte estaré pendent del torneig, igual que diumenge al matí. No hi aniré sol, ja que també vindrà el Jordi Elias, que és el fotògraf de la revista. Així que no em deixen sol pel món. De moment no hi ha nervis pel tema de l’avió, ja veurem demà quines sensacions experimento. I diumenge a la nit Sant tornem cap a casa, i dilluns un altre examen… Realment uns dies carregats, sumats als que ja porto… Ep, però m’agradaaaaaaaaa!