Fa 58 hores que tinc 20 anys

Doncs sí. Només començar la setmana vaig celebrar aniversari. Representa que vaig néixer a les 9 del matí d’un 29 d’octubre de 1987, que crec que era un dijous. De moment la setmana no va anar molt bé. Dilluns al matí em vaig adormir, i em vaig quedar a casa. A la tarda, a Vilafranca. Dimarts va ser un dia que vaig anar bastant “de cul” per motius aliens. I avui, novament adormida i pèrdua del tren (un dia que és puntual!) i dia adormit en general. En fí, que això només pot anar a millor.

Ahir hi va haver ple a l’Ajuntament. També van tocar les dotze allà, però no va ser tan llarg com el de setembre. Realment el circ de la política municipal ha canviat molt, eh! Caldrà veure que tot acabi bé i, al cap i a la fi, el poble vagi endavant, que és el que tots volem. A banda del que s’aprovi a nivell local, però, m’agradaria comentar temes supramunicipals que no s’han de deixar de banda, com: la Vegueria Penedès (que els tentacles de Barcelona ni s’acostin), la televisió comarcal (que si no surts a la tele es veu que no existeixes) i l’aprovació d’un Pla Director que no faci crèixer gaire la comarca. A veure com avança tot plegat.

Finalment, voldria acabar aquest post amb aquesta imatge que veieu a l’esquerra. La tinc posada com a imatge al Messenger MSN i sembla que la gent queda encuriosida. Fins ara, cinc persones m’han preguntat en relació a aquesta foto i fins i tot una me la va demanar. Evidentment, vaig accedir a facilitar-li. I aquí la vull acabar de compartir amb la resta del públic.

L’origen de la imatge és l’assignatura de seminari. La qüestió és que s’havia de fer una fotografia d’un contrast, i en el meu cas vaig haver de fer un contrast polític. A la imatge es veu una persona amb la samarreta de la selecció catalana llegint una cosa rància com El Mundo, amb tota tranquilitat. Crec que el contrast és prou evident. I tot i que em va semblar que a classe l’exposició del tema deixava una mica indiferent a la gent, se m’en refot. Es veu que l’important era portar la foto, més enllà de si estava més bé o no. Doncs a la gent més pròxima meva sí que els ha fet gràcia, alhora que sorpresa, aquesta imatge. Amb algú, fins i tot, m’he hagut de justificar més del compte perquè no pensés el que no és. I això em satisfà bastant més. Total, a la facultat no deixes de ser un número que has de complir unes ordres per intentar que t’aprovin escrivin un examen amb allò que pugui satisfer més al professor/a de torn. Per això la vida real, pràctica, és prioritària. I molt millor!

Il·lusions de tornar forts a Europa

No sé fins a quin punt podia ser previsible, però el Noia ja és líder del seu grup a Europa!
Guanyar a Barcelos era possible, però golejar com ho van fer, per mi, no ho veia tan clar. Pel que vaig sentir per la ràdio, un gran partit i una passejada als darrers minuts. Sí, sóc poc optimista de mena!
Una estona abans, havia sentit per la ràdio galega el Liceo-Bassano, un partit molt soso, avorrit, sense gaires ocasions i només un golet i cap a casa. I un golet de qui menys ens ho podiem esperar, els locals. El Bassano havia de ser, a priori, el rival més fort a batre en aquest grup D.

Continua la lectura de “Il·lusions de tornar forts a Europa”