Fa 58 hores que tinc 20 anys

Doncs sí. Només començar la setmana vaig celebrar aniversari. Representa que vaig néixer a les 9 del matí d’un 29 d’octubre de 1987, que crec que era un dijous. De moment la setmana no va anar molt bé. Dilluns al matí em vaig adormir, i em vaig quedar a casa. A la tarda, a Vilafranca. Dimarts va ser un dia que vaig anar bastant “de cul” per motius aliens. I avui, novament adormida i pèrdua del tren (un dia que és puntual!) i dia adormit en general. En fí, que això només pot anar a millor.

Ahir hi va haver ple a l’Ajuntament. També van tocar les dotze allà, però no va ser tan llarg com el de setembre. Realment el circ de la política municipal ha canviat molt, eh! Caldrà veure que tot acabi bé i, al cap i a la fi, el poble vagi endavant, que és el que tots volem. A banda del que s’aprovi a nivell local, però, m’agradaria comentar temes supramunicipals que no s’han de deixar de banda, com: la Vegueria Penedès (que els tentacles de Barcelona ni s’acostin), la televisió comarcal (que si no surts a la tele es veu que no existeixes) i l’aprovació d’un Pla Director que no faci crèixer gaire la comarca. A veure com avança tot plegat.

Finalment, voldria acabar aquest post amb aquesta imatge que veieu a l’esquerra. La tinc posada com a imatge al Messenger MSN i sembla que la gent queda encuriosida. Fins ara, cinc persones m’han preguntat en relació a aquesta foto i fins i tot una me la va demanar. Evidentment, vaig accedir a facilitar-li. I aquí la vull acabar de compartir amb la resta del públic.

L’origen de la imatge és l’assignatura de seminari. La qüestió és que s’havia de fer una fotografia d’un contrast, i en el meu cas vaig haver de fer un contrast polític. A la imatge es veu una persona amb la samarreta de la selecció catalana llegint una cosa rància com El Mundo, amb tota tranquilitat. Crec que el contrast és prou evident. I tot i que em va semblar que a classe l’exposició del tema deixava una mica indiferent a la gent, se m’en refot. Es veu que l’important era portar la foto, més enllà de si estava més bé o no. Doncs a la gent més pròxima meva sí que els ha fet gràcia, alhora que sorpresa, aquesta imatge. Amb algú, fins i tot, m’he hagut de justificar més del compte perquè no pensés el que no és. I això em satisfà bastant més. Total, a la facultat no deixes de ser un número que has de complir unes ordres per intentar que t’aprovin escrivin un examen amb allò que pugui satisfer més al professor/a de torn. Per això la vida real, pràctica, és prioritària. I molt millor!

Il·lusions de tornar forts a Europa

No sé fins a quin punt podia ser previsible, però el Noia ja és líder del seu grup a Europa!
Guanyar a Barcelos era possible, però golejar com ho van fer, per mi, no ho veia tan clar. Pel que vaig sentir per la ràdio, un gran partit i una passejada als darrers minuts. Sí, sóc poc optimista de mena!
Una estona abans, havia sentit per la ràdio galega el Liceo-Bassano, un partit molt soso, avorrit, sense gaires ocasions i només un golet i cap a casa. I un golet de qui menys ens ho podiem esperar, els locals. El Bassano havia de ser, a priori, el rival més fort a batre en aquest grup D.

Continua la lectura de “Il·lusions de tornar forts a Europa”

Violació de la protecció de dades en l’hoquei (cap. 2)

Com indico en el meu darrer post, el següent missatge que volia postejar sobre hoquei patins era per temes de comunicació en aquest esport. Una visita al web del Cerh, però, m’ha fet canviar a corre-cuita el plantejament. Per situar-nos, recapitulo i torno a citar l’article de Toni Sariol a Solohockey, on en el seu onzè punt diu:

Hay que sacar a todos los mercenarios del hockey del Mundo, todos los favoritismos, todos los amiguismos que hay especialmente en las selecciones nacionales, solamente generan desmotivación.

Afageixo: I ELS INCOMPETENTS I ELS QUE NO HI VEUEN MÉS ENLLÀ DE DOS PAMS, TAMBÉ!

Sempre he sigut crític amb els ens federatius, però sempre ho he fet amb coneixement de causa i veient en primera persona com la caguen en cada acció que fan. La cadira per la cadira. Les males arts de la FEP i la forma -fatal- com organitzen esdeveniments. Tampoc el Comité Europeu, el citat CERH, és que m’agradi massa. Per començar, aquest organisme només disposa d’una web en anglès, portuguès i francès, deixant totalment de banda el castellà i ja no parlem del català. A més, i això podria semblar secundari però gairebé és vital, no tenen cap infraestructura de comunicació dirigida als mitjans de comunicació per facilitar la seva feina i informar-los al detall i al moment. Vaja, que termes com Press Release, Media Manager (per no parlar de Comunications Director), newsletters, etc.. els deuen sonar a insult.

Continua la lectura de “Violació de la protecció de dades en l’hoquei (cap. 2)”

Què li falla a l’hoquei que va de cap a caiguda? (cap. 1)

Fantàstic partit ahir del Noia Freixenet! Vaig gaudir moltíssim, i és que realment quan ve el Barça es nota que tothom es motiva molt. Al final empat a 1, però podria haver sigut victòria local tranquil·lament. Gran gol d’Eloi Mitjans, com poso a la cròniques, en què vaig fotre un bot de la cadira. En fí, que en aquestes ocasions és quan un té espai a l’SPORT, i fins i tot foto a la web del Barça, citada, òbviament, com a esportiudigital.com, i que ens va molt bé com a cop de mà ja que les dificultats per tirar endavant el diari a base de temps lliure són bastantes. Dissabte comença la lliga europea. Quins nervis!! El Noia jugarà a la pista del Barcelos i la meva porra a la penya Barretina va ser de 2-4. Esperem que vagi bé!!

Noia 1 - Barça 1Però al que anava. Llegeixo a solohockey una interessant editorial signada per un director tècnic (??) d’hoquei patins, Toni Sariol, que no conec. Comença fotent canya, dient que en aquest esport hi ha molts mercenaris i que als actuals dirigents els està bé la situació que “si no aprenden, mejor” perquè ells poden seguir allà. Sobre el primer punt, no crec que precissament a l’hoquei hi hagi molts mercenaris. Els jugadors professionals, la majoria, tenen prou categoria per estar on estant. Pel que fa, per exemple, a entrenadors de base, de mercenaris crec que en tenen ben poc ja que pel que els hi paguen dubto molt que ho fagin pels diners. Pel que fa a l’immobilisme dels directius, doncs no conec la situació des de dins, per tant tampoc puc opinar al respecte. Continua la lectura de “Què li falla a l’hoquei que va de cap a caiguda? (cap. 1)”