Ovelles al galliner en Festa Major

Els plens de l’Ajuntament ja es poden considerar quinzenals. Per bé o per mal, van a aquest ritme. En pocs dies, tocarà el ple dels pressupostos, un cop s’hagin posat una mica d’acord per aconseguir-ne l’aprovació. Segurament al gener ja tornaran a ser mensuals. Veurem. En els dos darrers l’assistència de públic ha baixat considerablement. Imatge del ple municipalSobretot aquest dimarts, amb només 7 persones de públic. L’haguessin hagut de fer constar al programa de la Festa Major. Alguna cosa passa? Sí, que jugaven les ovelles del Barça i els sadurninencs van preferir veure’l per televisió. Els regidors, la gran majoria, tot i no tenir televisió a la sala, també procuraven estar assabentats dels gols d’Iniesta i Messi. Doncs en cas que el proper ple sigui el dia 11, juga el Noia. I el 12, també el Barça. Em pregunto si hi ha algun regidor del Madrid. Potser caldrà demanar-ne un informe a secretaria perquè ho investigui. De moment, en aquest ple, se li van encarregar novament un parell d’informes més al secretari, mentre que alguns de previs encara estan per resoldre. Se’ls gira feina a secretaria. I als polítics també. Les negociacions per aconseguir una aprovació, ni que sigui pels pèls, dels pressupostos pel 2008 sembla que no seran gens fàcils.

* Article publicat al 3d8 el 30/11/07

Els meus preferits de Polònia

Últimament he perdut la pista al Barça. De futbol i de tot. Fa cosa d’any i mig, dos anys, encara marcava una mica la meva agenda en funció del futbol. Com que ara per feina i els moviments en els horaris de la lliga de futbol m’han fet abandonar – i molt – el seguiment del Barça. Abans, fins i tot ho seguia més per necessitat del diari que per altre cosa, però ara ni això. Estic immers en el meu món, i en la OK Lliga, i prou. Passo de Barça, no serveix de res.

Ara ja passo molt de Barça. Si el puc sentir per la ràdio encara gràcies. I segueixo igual de bé, eh! A què ve tot això? Bé, doncs que tot i el meu rebuig envers el que és la tele, admeto que hi ha una cosa que no m’agrada perdre’m gens. La única cosa televisiva que sí tinc a l’agenda de manera inamovible, passi el que passi. És el grandíssim programa de TV3 POLÒNIA. Recentment, perrrrr cerrrrrt, guardonat amb un premi Ondas. Cada dijous el recital és el mateix: 3/4 de deu. Deixo el mòbil a l’habitació per no sentir-lo si em truquen. M’apalanco al menjador, amb el volum al màxim, i a riure. Podríem dir, doncs, que és la meva teràpia setmanal (que em convé!). I en els dies posteriors arriben les repeticions via YouTube, a través de la subscripció al TV3POLONIA mitjançant Google Reader. De tot plegat, el que més m’agrada és el personatge del Maragall (que em va dedicar un “què cabron” per la setmana del cava), el Cuní i les cançons que fan.

Malgrat tot, l’èxit d’aquest conjunt de persones, entre actors, periodistes i altres éssers, ja ve de fa alguns anys a la ràdio, a RAC1. Però com acostuma a passar, fins que no fan el salt a la tele la gent no sap de què va la cosa. Quin grau de coneixement té la gent del Minoria Absoluta i del Polònia? Afortunadament, han renovat amb RAC1 per dues temporades més, quan semblava que escollirien la presumpta i suculenta oferta de Catalunya Ràdio. Amb caler públic, es pot fer màgia. Sense anar més lluny, l’estudi que l’emissora de la Generalitat va muntar per estar-se deu dies a Frankfurt supera, de llarg, els recursos tècnics de ràdio Sant Sadurní. Ah, més endavant ja parlaré de com pinta RàdioSS, es van fent canvis i sembla que, per una vegada, la cosa pugui anar a millor.

BLOC MÉS DINÀMIC

Com sempre, me n’he acabat anant per les branques. Total, el que volia comentar és que he introduït darrerament alguns canvis en aquest bloc, amb la idea de fer-lo més dinàmic introduint nou contingut més enllà de textos com aquest en què hi bolco les meves paranoies. Comento les novetats:

– Des de primers d’octubre, com haureu apreciat, vaig eliminar aquell disseny de color vermell canviant-lo per aquest blau. Senzillament, cada temporadeta acostumo a canviar el disseny. He aprofitat per introduir la meva estimadissima gossa a la capçalera del bloc.

– Passem al menú lateral de la dreta. Primer de tot hi trobem una selecció de notícies o altre contingut. No és un contingut que es faci automàticament, sinó que a través de la eina que sempre menciono, Google Reader, selecciono allò que m’interessa i amb un sol click es publica aquí. Diguéssim que ho ofereixo com a contingut d’interès pels lectors. Només són links a d’altres pàgines que estic subscrit via RSS. La totalitat de contingut compartit (així es diu) es pot veure AQUÍ.

– Finalment, he introduït, sota les notícies, una selecció que manualment faré dels vídeos que més m’agradin del Polònia. És que són uns cracks! Us en deixo una mostra a continuació:

Visca Polònia!

Renfe ens roba el temps

Que RENFE és una puta merda està més que clar. Que ningu se sorprengui per aquest vocabulari, doncs aquesta és una definicio prou acceptada. Dilluns passat, per exemple, vaig arribar a Sant Sadurni amb 55 minuts de retard per culpa d’aquesta companyia publica. La de coses que es poden fer en 55 minuts, oi? Ara bé, vaig aprofitar per fer el trajecte entre pl. Catalunya i Molins de rei amb un tren Civia, d’aquells nous, i son prou xulus, més il-luminats i més sensació d’espai tot i que són més incòmodes al seure.

Tornant al tema del merder de rodalia, el principal problema és que la majoria de les incidències es produeixen al Baix Llobregat, i per tant sant ZP tindrà una sort acollonant ja que d’aqui a tres mesos i mig, que hi haurà eleccions, allà el votaran a ell, o a ell, o a ell, o passaran d’anar a votar. És el problema de l’anomenat ‘cinturo vermell’: que voten sempre el mateix independentment que el candidat sigui ZPopins, Monti, Rajoy o un avestruc de tres potes. Han esperat que això dels trens fotés un pet (ep, en sentit metafòric!) per no saber com agafar-ho. Total, com que els catalans no som de queixar-nos… Com deia, doncs, el 9 de marc eleccions. S’haurà d’escollir un presideng per allò que en diuen Espanya. I el ventall és molt reduit: o Rajoy o ZPopins, de mal en pitjor!

 

RECURSOS ON LINE

 

Prou paraules. Volem solucions.

Declarem un informe

El ple municipal d’octubre va durar 240 minuts. Fins a l’anterior legislatura, els plens es caracteritzaven per aprovar ràpidament les propostes i els posteriors comentaris de l’oposició, sense gaire transcendència. Ara això ha canviat. El ple es divideix en dues parts: Tots els punts de l’ordre del dia menys el darrer formen la primera part. No és una part curta, ja que també hi ha debat. El darrer punt, precs i preguntes, és un capítol apart en horari de prime time. Mai millor dit, ara que ràdio Sant Sadurní torna a retransmetre el ple després que s’hagi sonoritzat la sala de plens. Ja era hora! Aquest prime time coincideix amb la darrera hora i mitja de ple, i és aquí on tothom es deixa anar retrets d’aquí cap allà. Donava la sensació d’un partit de tennis. Havia de ser una legislatura de molt diàleg, i així és.

Però la caixa de sorpreses no para de fer regals. El “teatre” ens va portar a veure com els 9 regidors de la oposició es van aixecar mostrant la seva lògica disconformitat amb un nou terme com és la Declaració Institucional. Si fa no fa, la majoria de gent de la sala enteníem que és una nova forma de dir-li a la moció. Però bé, la qüestió era declarar-li un carrer al Xirinacs, i així es va fer. Mentrestant, al secretari li encarreguen tot tipus d’informes amb minuciosos detalls. De cara a propers comentaris, serà qüestió de recomptar aquests detalls. Al final ja no sabrà si fer informes de declaracions o declarar informes.

En tot cas, la que per mi va ser la gran noticia de la nit. El 28 de novembre es presentarà la web municipal. O això van dir! Sembla, doncs, que el pols etern entre la web corporativa de l’Ajuntament de Sant Sadurní i l’arribada de l’AVE a Barcelona acabarà en favor del primer fet. Que ja m’està bé.

* Article publicat al 3d8 el 02/11/07