Gallardon i Espe. Novament s’han superat

Ja manifestava anteriorment la meva predilecció pel Polònia. Una de les coses que més m’agraden són les cançons. En el capítol del passat dijous, una perfecta reproducció de la crisi al PP entre Gallardon i Esperanza Aguirre. Una molt bona adaptació d’un tema de Grease, i també molt bona la posada en escena. Combinació de les dues històries paral·leles amb els dos protagonistes i els seus dos acompanyants fent els coros. Aquí ho teniu:

Evidentment, també ho poso a la columna de la dreta on hi tinc els millors de Polònia…

La manera del PSOE d’entendre els mitjans de comunicació

És evident que el PSOE és d’aquells partits que accepten la llibertat de premsa, i que cuiden els periodistes. L’afiliat Joan Ferran ho sap molt bé. Ep, però el Bolaño ho domina millor! Val, val! D’acord. Això són temes passats i que se n’ha fet massa bola. Perdó…

Segurament sí que saben què deu ser la llibertat i que els periodistes puguin fer el que els doni la gana, des del respecte i sense mentir. Per què clar… si no poso exemple “aïllats”, què? Doncs, res. Podem buscar un parell d’exemples del que és el pa de cada dia:

Guardaespaldas de ZP atacan a periodista de Intereconomía

Un alcalde del PSC assumeix “el control absolut” de la ràdio

I així, qui dia amenaça, mitja controla! I aquests dos exemples són només d’avui… Mentrestant, la Magdalena Àlvarez segueix de ministre, i molts catalans, dels que cada dia agafen Rodalies, li agrairan la seva tasca al ministeri votant-la el mes de març!

Idiotes?

Avui ha estat un matí estrany veient les coses que passen. Primerament, al Minoria Absoluta de RAC1 han entrevistat a Xavier Bosch, el flamant nou director de l’AVUI. Bosch lamentava, per exemple, que als joves els fes mandra la despesa d’un euro diari per comprar el diari. Això a final de mes es nota, afegia en Queco Novell. Fins aquí comprensible. Més tard, al telenotícies recorden que el preu del tabac s’ha apujat fins als tres euros el paquet. Fent una ràpida associació, he recordat l’entrevista al Bosch. Caram, així que els joves no volen comprar un diari posem dos o tres cops la setmana, que serien els 3 euros, però prefereixen, amb 3 euros diaris (uns 20 setmanals), buscar el seu suïcidi?

A més, el Rally Dakar s’ha suspès gràcies a la multiculturalitat. No sóc seguidor dels ‘esports’ de motor; detesto la Formula 1. El motiu de la suspensió? l’amenaça terrorista d’aquells països. És a dir, no et pots acostar allà perquè et diuen clarament que t’endinyaran un petard, però si ells venen aquí, fem la gran festa, llibres de text gratuïts, tots els consentiments i no diguis res que sigui políticament incorrecte que et tocarà el rebre?

Fa uns minuts, al Versió RAC1 sentia el pilot Nani Roma explicant que en alguns llocs on havia de passar el Dakar, viuen exclusivament tot l’any del Turisme que els suposen els dies de la cursa. A més, en la seva expedició, hi duien medicines i altres materials per donar en aquells països, que els estaven esperant. Doncs es queden sense medicines i sense turisme, la seva font d’ingressos. Per un cop, està prou clar que la culpa és seva.

Som idiotes o ens hi volem tornar encara més?

Meravelles de blocs

En més d’una ocasió he comentat en aquest bloc una eina genial: el Google Reader. La gran majoria de pàgines webs d’informació, i la pràctica totalitat de blocs, disposen d’un sistema RSS, que permet’s subscriure’s i rebre al Reader les actualitzacions que s’hi fan sense necessitat d’anar-hi entrant. Tot i la paraula “subscriure’s”, detallo que tot això són eines gratuites, com cada cop més coses a internet. El “cost”, si es pot dir així, és el temps que es pot passar llegint les coses que vas rebent. Ara estava mirant les meves estadístiques i, ni més ni menys, estic subscrit a dia d’avui a 62 feeds. Poca cosa. Els tinc classificats en algunes categories, que són: Alt Penedès (on hi rebo informació sobre la comarca); Comunicació (amb una vintena de blocs interessantíssims sobre comunicació corporativa, política, publicitat, etc…); Hoquei patins (amb les pàgines d’aquells clubs que permeten RSS, com el Noia); Notícies i Política. Un cop llegit un “post” del reader, es pot enviar per email a qui vulguis o compartir-lo. I això faig amb aquells que em semblen més interessants. Aquells articles que m’agraden els hi dono el botó Compartir i apareixen al primer menú de la columna de la dreta d’aquest bloc. És molt senzill! Novament us ho recomano.

Però tot el món dels blocs va més enllà d’aquells als que estic subscrit. Realment, és immens i s’hi poden perdre moltes hores, a banda que n’hi ha de molt interessants i escrits que sovint es fan curts. D’altres, tenen articles que són bastant llargs. Aquest post ve arrel d’un fet que sembla haver-se posat de moda en els darrers dies. L’amic Guillem Carol també ho fa en el seu bloc: recomanar X blocs que segueixes habitualment.  Com li he deixat en forma de comentari, alguns dels que recomana els coneixia, d’altres no, i alguns els seguia i tot. Entrant a un bloc, però, entres a una enorme xarxa de la que costa sortir-se’n.

Aquesta xarxa la plasma molt bé Roc Armenter, en el seu bloc “El nom dels peixos“. Aquest, l’he trobat a través del bloc d’Elies115, que alhora és una recomanació del Guillem.  Fixeu-vos, d’un bloc conegut, passejant per un de desconegut he anat a parar a un altre de desconegut amb un contingut molt interessant tots ells. Us recomano l’article de l’Armenter sobre la xarxa de blocs.

De fet, si m’he decidit a escriure aquest post és després de dues hores, o més, recorrent i saltant d’un bloc a un altre, llegint articles i opinions que estan bastant bé. Casualment, gran part d’aquests parlen de política i la majoria posen al seu lloc (a parir) aquest tripartit que condueix Catalunya sense rumb. Se n’adonarà Montilla que ben pocs l’estimen i menys el van votar?

Per cert, il·lustro aquest post amb una imatge manllevada del bloc d’en Joliu, que vaig descobrir i recomenar el passat dia de Nadal. Una altra de les coses del Web 2.0, també és el fet d’agafar contingut de lliure utilització (en principi) citant-ne sempre la font i mostrant-ne l’enllaç.