Gallardon i Espe. Novament s’han superat

Ja manifestava anteriorment la meva predilecció pel Polònia. Una de les coses que més m’agraden són les cançons. En el capítol del passat dijous, una perfecta reproducció de la crisi al PP entre Gallardon i Esperanza Aguirre. Una molt bona adaptació d’un tema de Grease, i també molt bona la posada en escena. Combinació de les dues històries paral·leles amb els dos protagonistes i els seus dos acompanyants fent els coros. Aquí ho teniu:

Evidentment, també ho poso a la columna de la dreta on hi tinc els millors de Polònia…

La manera del PSOE d’entendre els mitjans de comunicació

És evident que el PSOE és d’aquells partits que accepten la llibertat de premsa, i que cuiden els periodistes. L’afiliat Joan Ferran ho sap molt bé. Ep, però el Bolaño ho domina millor! Val, val! D’acord. Això són temes passats i que se n’ha fet massa bola. Perdó…

Segurament sí que saben què deu ser la llibertat i que els periodistes puguin fer el que els doni la gana, des del respecte i sense mentir. Per què clar… si no poso exemple “aïllats”, què? Doncs, res. Podem buscar un parell d’exemples del que és el pa de cada dia:

Guardaespaldas de ZP atacan a periodista de Intereconomía

Un alcalde del PSC assumeix “el control absolut” de la ràdio

I així, qui dia amenaça, mitja controla! I aquests dos exemples són només d’avui… Mentrestant, la Magdalena Àlvarez segueix de ministre, i molts catalans, dels que cada dia agafen Rodalies, li agrairan la seva tasca al ministeri votant-la el mes de març!