Apoyaré (todo lo que me pidan)

Des de sempre a Minoria Absoluta, però darrerament a Polònia, una de les coses que més m’han agradat de la factoria de Toni Soler i companyia és la facilitat per reversionar cançons i les genialitats que surten. I tampoc canten tan malament.

Dijous passat van emetre un especial després de les eleccions del 9-M. Com en aquest tipus d’especials, van acabar amb una cançó. En aquest cas, de ZP i dient que ho apoyar? tot. Vaja, el que sempre diu i mai compleix l’embustero.

En aquestes cançons, a més, l’encerten molt amb la lletra. En aquesta en concret, també m’agrada molt la coreografia, amb les lletres darrera per acabar fent la REPOYA, i els balls de Acebes, Puxi i Duran. De la lletra, però, en destaco tres fragments:

– “que confian en mi como TONTOS”

– “mil-pro-me-sas-nue-vas”

– d’en Ridao “con la hostia que se ha pegao” (molt bo! I merescuda baixada)

Apa, gaudiu del vídeo. Ja l’he vist una quinzena de vegades i ja est? a la columna de la dreta –>

Gran Copa de la Reina

Novament explicant experiències d’aquest darrer mes profitós. La Copa de la Reina d’hoquei, la tercera edició, es va celebrar a Sant Sadurní el 23 i 24 de febrer. La organització de la mateixa estava formada per part de la Junta del Noia, col·laboradors del club i col·laboradors externs com és el cas del fantàstic equip de comunicació que formavem en Sergi Fernàndez, la Montse Massana i un servidor. Fins ara, no m’equivoco gaire si dic que és el millor equip amb qui millor he treballat, per la seva professionalitat, il·lusió i ganes. Deixa a la segona posició l’equip d’informatius de la ràdio de la temporada passada, per bé que a no molta distància. El factor temps declina la balança.

La feinada que comporta un esdeveniment com aquest – bé, de fet qualsevol event és una feinada si vols que surti bé – va començar el mes de novembre. Tot i que primerament era fer pinya i començar a marcar el full de ruta. Al principi no les tenia totes, ho he de reconèixer, però després ja tot va venir rodat. A partir de gener vam agafar tots un ritme de creuer que no va parar fins el 25-F.

A la setmana del torneig se’m creaven alguns dubtes de com sortiria tot plegat. No va fer falta patir per res, tothom havia complert a la perfecció, amb nota. Des del divendres 22 a la tarda, quan va començar l’arribada dels equips, fins diumenge a la tarda la meva satisfacció va ser absoluta. Durant el torneig tot de conya! Els partits es desenvolupament amb molta esportivitat, les grades presentaven un gran aspecte, i la gent se sentia molt ben atesa, a banda d’una allau de visites de la web de la Copa. Com a tot arreu sempre hi ha alguna ànima maleïda que vol posar pals a les rodes, però la mediocritat i la incompetència no poden mai davant la felicitat i l’emoció pels bons resultats. Ignorar la ignorància. Finalment, els equips van marxar encantats i reconeixent que el llistó havia quedat molt alt. Posteriorment han arribat felicitacions de tot arreu. En nom meu, felicitar a tota la tropa deCampiones de la Copa de la Reina la organització per la currada que tots vam fer, i agraïr als patrocinadors el seu suport, ja que han comprovat que, gràcies a ells, s’ha pogut fer una molt bona feina que contribueix a millorar la seva imatge com a empresa i també computa per la seva responsablitat social.

Ah, per cert! La copa la va guanyar, per tercer any consecutiu, el Voltregà. El Noia va resultar cinquè classificat. Felicitats campiones, i felicitats Noia per la bona imatge donada.

Va bé desconnectar

El cap de setmana del 16 al 18 de febrer me’n vaig anar a La Corunya. Van ser tres dies en solitari a Galicia. Em convenia i quan vaig tornar vaig notar que el descans que havia fet m’havia ajudat. Vaig descansar i aclarir la ment.

Les dates escollides no van ser casualitat. El Noia jugava allò un partit vital de la lliga europea davant el Liceo. No hi va haver sort, i els gallecs es van classificar per la final. Malgrat tot, a nivell personal van ser tres dies de passejar molt (calculo que més de 30 km) per aquell passeig que no s’acaba mai, al mateix temps que em servia per reflexionar. Sempre m’agrada fer coses, i al marxar a Galicia tenia fins a 5 propostes on participar-hi activament. Vaig decidir, per ara, no fer res més. Guardar-me el temps per mi, i aquests propers mesos acabar el curs de la millor forma possible i treure’m alguna cosa d’anglès, a banda del carnet de conductor. Em fa falta després de mesos intensos treballant. Sóc així, quan em poso en un lloc m’hi poso fins al fons per aconseguir els millors resultats. Per això, ara em toca posar-m’hi a fons amb els estudis. Ja veurem si ho aconseguiré.

Per cert, AQUÍ? podeu accedir a la galeria de fotos del viatge a La Corunya. Ah, i un últim apunt. Em vaig allotjar a l’hostal Nogallas. Un lloc senzillet, acollidor i bé de preu just al costat de Riazor. Des d’aquí una salutació al Jose Antonio i la seva dona.

 

(començo aquí la remesa de posts pendents de les darreres setmanes…)

Satisfaccions absolutes

Ja advertia en un post a finals de l’any passat que m’esperaven uns mesos intensos de fer moltes i moltes coses. Els punts àlgids i positius han estat els darrers 30 dies. Els últims 4 caps de setmana han sigut satifaccions i èxits un rere l’altre. Ara ja tinc més temps. Un temps meu i que vull dedicar per mi. Aquesta és, almenys, la voluntat per les properes setmanes. Ja veurem si m’hi podré resistir.

El segon quadrimestre universitari començava oficialment fa un mes. He de reconèixer, però, que jo m’hi poso de ple a partir d’avui. En els propers dies intentaré posar aquest bloc al dia: valoració d’examens i temes acadèmics; el viatge A Corunha; la Copa de la Reina; la Copa del Rei; eleccions i aquells temes dels que vulgui parlar. Tinc moltes coses a dir. Positives i satisfactòries. Amb la seva nota curiosa negativa, que no falti.

Acabo amb una nova foto amb el trofeu de la Copa del Rei guanyada pel Noia. Aquesta és a la recepció que els va oferir el Consell Comarcal.