Apoyaré (todo lo que me pidan)

Des de sempre a Minoria Absoluta, però darrerament a Polònia, una de les coses que més m’han agradat de la factoria de Toni Soler i companyia és la facilitat per reversionar cançons i les genialitats que surten. I tampoc canten tan malament.

Dijous passat van emetre un especial després de les eleccions del 9-M. Com en aquest tipus d’especials, van acabar amb una cançó. En aquest cas, de ZP i dient que ho apoyar? tot. Vaja, el que sempre diu i mai compleix l’embustero.

En aquestes cançons, a més, l’encerten molt amb la lletra. En aquesta en concret, també m’agrada molt la coreografia, amb les lletres darrera per acabar fent la REPOYA, i els balls de Acebes, Puxi i Duran. De la lletra, però, en destaco tres fragments:

– “que confian en mi como TONTOS”

– “mil-pro-me-sas-nue-vas”

– d’en Ridao “con la hostia que se ha pegao” (molt bo! I merescuda baixada)

Apa, gaudiu del vídeo. Ja l’he vist una quinzena de vegades i ja est? a la columna de la dreta –>

Gran Copa de la Reina

Novament explicant experiències d’aquest darrer mes profitós. La Copa de la Reina d’hoquei, la tercera edició, es va celebrar a Sant Sadurní el 23 i 24 de febrer. La organització de la mateixa estava formada per part de la Junta del Noia, col·laboradors del club i col·laboradors externs com és el cas del fantàstic equip de comunicació que formavem en Sergi Fernàndez, la Montse Massana i un servidor. Fins ara, no m’equivoco gaire si dic que és el millor equip amb qui millor he treballat, per la seva professionalitat, il·lusió i ganes. Deixa a la segona posició l’equip d’informatius de la ràdio de la temporada passada, per bé que a no molta distància. El factor temps declina la balança.

La feinada que comporta un esdeveniment com aquest – bé, de fet qualsevol event és una feinada si vols que surti bé – va començar el mes de novembre. Tot i que primerament era fer pinya i començar a marcar el full de ruta. Al principi no les tenia totes, ho he de reconèixer, però després ja tot va venir rodat. A partir de gener vam agafar tots un ritme de creuer que no va parar fins el 25-F.

A la setmana del torneig se’m creaven alguns dubtes de com sortiria tot plegat. No va fer falta patir per res, tothom havia complert a la perfecció, amb nota. Des del divendres 22 a la tarda, quan va començar l’arribada dels equips, fins diumenge a la tarda la meva satisfacció va ser absoluta. Durant el torneig tot de conya! Els partits es desenvolupament amb molta esportivitat, les grades presentaven un gran aspecte, i la gent se sentia molt ben atesa, a banda d’una allau de visites de la web de la Copa. Com a tot arreu sempre hi ha alguna ànima maleïda que vol posar pals a les rodes, però la mediocritat i la incompetència no poden mai davant la felicitat i l’emoció pels bons resultats. Ignorar la ignorància. Finalment, els equips van marxar encantats i reconeixent que el llistó havia quedat molt alt. Posteriorment han arribat felicitacions de tot arreu. En nom meu, felicitar a tota la tropa deCampiones de la Copa de la Reina la organització per la currada que tots vam fer, i agraïr als patrocinadors el seu suport, ja que han comprovat que, gràcies a ells, s’ha pogut fer una molt bona feina que contribueix a millorar la seva imatge com a empresa i també computa per la seva responsablitat social.

Ah, per cert! La copa la va guanyar, per tercer any consecutiu, el Voltregà. El Noia va resultar cinquè classificat. Felicitats campiones, i felicitats Noia per la bona imatge donada.