Felicitats Ateneu!

L’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní està vivint un any immillorable. El 2008 coincideix amb el centenari de la col·locació de la primera pedra de l’emblemàtic edifici que l’acull i aquesta efemèride està portant molt bones notícies. Ja a primers d’any, l’entitat organitzava la III Edició de la Copa de la Reina d’hoquei, que fou un èxit. Per més inri, set dies més tard el CE Noia, l’entitat germana de l’Ateneu amb qui comparteix instal·lacions guanyava la Copa del Rei en la mateixa disciplina.
I aquesta setmana tornarà a ser escrita a la història de l’entitat més antiga i amb més socis de la vila. L’Ateneu ha rebut la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció de la Generalitat, “pel paper vertebrador, en la vida social, cultural i esportiva de la vila penedesenca i la comarca”. I no n’hi ha per menys. Avui dia és un referent pels joves i pels grans; bressol de l’hoquei i també de grups de música novells; escenari de grans finals o d’actuacions memorables. Dimarts, a més, es presentà el llibre històric de l’Ateneu, escrit per Salvador Llorac, per plasmar tots els ateneuarticle.jpgmoments d’una llarga etapa, farcida de bons moments però també de negres.
Per tots aquests més de cent anys, l’entitat mereix aquest gran reconeixement públic per la feina feta, la que s’està fent –que ara mateix és molta i la fan amb molta il·lusió i empenta- i la que es farà. Celebrem tots plegats els èxits i que l’esperit de l’Ateneu perduri per sempre!

Público

Dimarts passat sortint de la facultat al migdia em vaig trobar un exemplar del diari Público. Havia quedat amb uns amics per dinar, i mentre anava pel metro i m’esperava a que arribessin vaig començar a mirar i llegir aquest tros de paper. Fins aquest dia mai m’havia parat a “estudiar-lo” amb tant deteniment.

Ja la portada, amb una foto gran – i gran foto – de la Chacón amb el text “CAPITÁN, ¡MANDEN FIRMES!” ja em feia preveure que allò no seria res digerible. A sobre, l’Avantítol resava “Machismo: La derecha mediàtica se mofa de las ministras”. Entrant a llegir-ne el contingut, vaig veure clar el que ja sabia: era un diari creat amb l’objectiu de revalidar la victòria, el 9-M, del farsant de ZP.

El sectarisme d’aquest diari arriba a extrems límit. Només es limita a fer propaganda sociata -més descarat que el PSCeriódico, que ja és dir- amb grans titulars de lloança i a atacar i ridiculitzar tota aquella opinió en altres direccions. L’estil de Ferraz, imagino. A sota poso alguns exemples més… En aquesta portada gran que hi ha a la dreta, com a subtítols al tema de Beslusconi hi figura “Xenofobia” i “Machismo”. I això que només acaba de guanyar les eleccions! L’exemplar d’aquest “diari” va entrar al restaurant, però ja no en va sortir, almenys amb mi. Difícilment tornaran a comptar amb mi com a lector.