Felicitats Ateneu!

L’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní està vivint un any immillorable. El 2008 coincideix amb el centenari de la col·locació de la primera pedra de l’emblemàtic edifici que l’acull i aquesta efemèride està portant molt bones notícies. Ja a primers d’any, l’entitat organitzava la III Edició de la Copa de la Reina d’hoquei, que fou un èxit. Per més inri, set dies més tard el CE Noia, l’entitat germana de l’Ateneu amb qui comparteix instal·lacions guanyava la Copa del Rei en la mateixa disciplina.
I aquesta setmana tornarà a ser escrita a la història de l’entitat més antiga i amb més socis de la vila. L’Ateneu ha rebut la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció de la Generalitat, “pel paper vertebrador, en la vida social, cultural i esportiva de la vila penedesenca i la comarca”. I no n’hi ha per menys. Avui dia és un referent pels joves i pels grans; bressol de l’hoquei i també de grups de música novells; escenari de grans finals o d’actuacions memorables. Dimarts, a més, es presentà el llibre històric de l’Ateneu, escrit per Salvador Llorac, per plasmar tots els ateneuarticle.jpgmoments d’una llarga etapa, farcida de bons moments però també de negres.
Per tots aquests més de cent anys, l’entitat mereix aquest gran reconeixement públic per la feina feta, la que s’està fent –que ara mateix és molta i la fan amb molta il·lusió i empenta- i la que es farà. Celebrem tots plegats els èxits i que l’esperit de l’Ateneu perduri per sempre!

Público

Dimarts passat sortint de la facultat al migdia em vaig trobar un exemplar del diari Público. Havia quedat amb uns amics per dinar, i mentre anava pel metro i m’esperava a que arribessin vaig començar a mirar i llegir aquest tros de paper. Fins aquest dia mai m’havia parat a “estudiar-lo” amb tant deteniment.

Ja la portada, amb una foto gran – i gran foto – de la Chacón amb el text “CAPITÁN, ¡MANDEN FIRMES!” ja em feia preveure que allò no seria res digerible. A sobre, l’Avantítol resava “Machismo: La derecha mediàtica se mofa de las ministras”. Entrant a llegir-ne el contingut, vaig veure clar el que ja sabia: era un diari creat amb l’objectiu de revalidar la victòria, el 9-M, del farsant de ZP.

El sectarisme d’aquest diari arriba a extrems límit. Només es limita a fer propaganda sociata -més descarat que el PSCeriódico, que ja és dir- amb grans titulars de lloança i a atacar i ridiculitzar tota aquella opinió en altres direccions. L’estil de Ferraz, imagino. A sota poso alguns exemples més… En aquesta portada gran que hi ha a la dreta, com a subtítols al tema de Beslusconi hi figura “Xenofobia” i “Machismo”. I això que només acaba de guanyar les eleccions! L’exemplar d’aquest “diari” va entrar al restaurant, però ja no en va sortir, almenys amb mi. Difícilment tornaran a comptar amb mi com a lector.

Relacionant la marca

La teoria del pull ja no és vàlida en les marques comercials d’avui dia. El “client” com a tal ja no empasta perquè si. La ràpida evolució de la societat de la informació fa que el consumidor prengui tot el protagonista i passi a ser qui decideixi sobre les marques. De fet, segons John Lynn, president del grup GREY a España, “el consumidor és el dictador, perquè decideix quan una marca entra o surt de la seva vida”. El també conseller delegat de GREY ho explicava durant les Jornades de Comunicació que s’estan fent aquests dies a Blanquerna.

La participació de tots els usuaris d’internet fa que una marca pugui passar de la glòria a l’infern només per culpa d’un post de qualsevol blog. Per això cal tenir en compte les tecnologies, i no només anunciar-se, sinó també relacionar-se amb els altres creadors de continguts. Per Lynn, aquests continguts són l’ànima de la relació amb el consumidor. El publicitari també comentava el fet de barrejar canals i històries per crear experiències interactives, com l’exemple de Pringles el 2005, i combinar creacions de l’usuari en diferents suports. I és que “el món digital és participació” i cal aconseguir, diu, una excel·lència creativa com a motor de l’èxit. “Si no fas res sorprenent, res sorprenent passarà”, reclama Lynn a les empreses, al mateix temps que proclama que l’any 2009 a la Gran Bretanya la inversió en publicitat a internet superarà la mateixa en el suport televisiu.

Que l’usuari hi pugui aportar el seu granet de sorra en la creació d’una marca sembla ser vital, ja que aquest no vol ser passiu i sempre “vol fer alguna cosa”, no només consumir per consumir.

Què vol de postres? Un Liceo

El Liceo és l’equip de moda pel Noia aquesta temporada. Si no canvien molt les coses – és a dir, si el Vic perd a Oviedo, combinat amb victòria de Noia o el Liceo- catalans i gallecs es tornaran a trobar aquesta temporada. A banda dels enfrontaments de lliga, els dos equips han coincidit al grup de la lliga europea i a les semifinals de la copa del Rei. Primer i segon plat. Amb els playoff – si es concreta així- seran vuit, mínim, els duels mutus. Altres temporades, l’equip de Sant Sadurní s’ha trobat a rivals com Vic i Reus fins a la sopa. Ara, per postres i cap al final, toca un Liceo amb el cap posat a la final four del Palau Blaugrana. Potser per això, els gallecs vindran pensant en buscar solucionar l’eliminatòria a les primeres de canvi, i aquest neguit el pot aprofitar el Noia per capgirar-los les intencions.

Imatge del Liceo-Noia de Lliga Europea

Bé, però si la idea d’aquesta columna era parlar del derbi, ben poc es pot dir, i més val parlar del playoff. El Noia en la seva línia, i la mala sort de no marcar. A veure si demà poden tenir més sort i golejar al Lleida. I del Vilafranca, diuen que s’hi jugava la permanència? Doncs no es va percebre. S’apreciava un equip sense rumb, desmotivat i que, per la imatge donada, s’hauria d’amagar sota les pedres.

*Article publicat al 3d8 del dia 11/04/2008