El Govern de la crispació

El govern tristpartit segueix generant problemes per Catalunya. El tema de l’aigua és el darrer exemple. Com a mostra un botó i el vídeo que enllaço tot seguit. Es tracta de la visita de l’intent de presideng a les comarques de Girona. Concretament Montilleja va anar a Torroella de Montgrí. Els pagesos van fer-li evident el seu desacord a que els hi robin l’aigua del Ter. La polisaura va correspondre com sol ser habitual, a cop de porra.

I és que mentre l’aigua arribi a la capital i al seu Baix Llobregat la resta que els bombin. Si l’Ebre queda buit, els pagesos de Girona no poden regar o el Penedès es queda sense vinyes se’ls hi refot. Cal tenir cuidada la seva ‘estimada’ àrea metropolitana.

Fa uns dies en teniem un nou exemple, quan tots els mitjans es feien ressò que el Penedès és usat per aquesta gent com a abocador de les obres de la L9 del seu metro, de l’aeroport, etc. Montilla, no tens un xalet molt gran? Doncs alberga-hi allà la teva runa i deixa’ns tranquils.

Compromís Twitter

Com vaig exposar en el darrer post, ja fa una setmaneta que em vaig registrar al Twitter. Feia dies que ho seguia, especialment el de l’Ernest Benach o d’altres diputats, i fins i tot en Guillem Carol se’n va fer un i m’aconsellava que me’l fes.

La qüestió és que a classe de l’assignatura d’Entorns Multimèdia vaig obrir la caixa dels trons plantejant el debat de per què servia un twitter. Les respostes no em van convèncer gaire, però el cuquet m’havia nascut i m’hi vaig voler apuntar. Des d’aquell dia tinc el meu twitter. Plantejava quin sentit té anar explicant què estàs fent (What are you doing now? és el lema de Twitter), però el fet és que és la voluntat de no tancar-se en banda i compartir experiències. Web social, web 2.0. De fet, vindria a ser com un blog en miníscul. Mentre que al blog hi escrivim llargues reflexions, twittejar està limitat a 140 caràcters i permet fer-ho més ràpid. O com un fotolog, on s’hi posen fotos i es comenta què és, quin moment… vindria a ser semblant.

Un dels camins del debat era, per què el president del Parlament de Catalunya ha d’anar explicant què fa i deixa de fer? “Ara plou”, “Avui tinc un acte a Manresa” o “l’acte ha anat molt bé”. Són voluntats del Sr. Benach d’anar compartint al moment les seves experiències personals, al mateix moment que les mira només qui vol, ningú hi està obligat. De la mateixa manera, els diputats solen twittejar durant els plens. Si més no, és curiós. Animo els regidors de Sant Sadurní a apuntar-se al twitter, a compartir les seves experiències. Em temo, però, que més enllà de l’Albert Prat (l’únic regidor que té blog i, més important, el manté al dia!) n’hi ha uns quants que es pensen que això d’internet és una moda passatgera, o que directament dubto si saben enviar un SMS o utilitzar el correu.

M’estic actualitzant i convertint-me al web 2.0, com toca. Qui encara menysprea els blogs, diaris digitals, fòrums, twitters, i demés bèsties produïdes a la xarxa està caient en un error. Doncs l’usuari crea uns continguts que, de forma viral, arriben a milers de lectors pràcticament al moment. Twitter, facebook, fotolog i cada dia més experiències de comunitat on-line estant apareixent.

Aquest blog no desapareixerà, però ara postejaré directament a Twitter. Quan tingui coses llargues a dir, ja ho faré aquí. El meu twitter també el podeu seguir des de la columna de la dreta d’aquest blog. Mira, ara ASSUMEIXO UN COMPROMÍS. Doncs com que una de les possibilitats que té twitter és que et permet anar fent “retransmissions on-line”, demà al migdia DES DEL PALAU BLAUGRANA ANIRÉ TWITTEJANT ELS GOLS DURANT EL PARTIT. Sempre i quan el Wi-Fi del Barça vagi bé. Perquè aquests de premsa, deixar treballar i campar lliurement per allà diguéssim que no ho permeten massa. Es creuen els sants senyors.

Final four

Avui comença a Barcelona la final four de la lliga europea d’hoquei. Després de Torres Novas, Alcoi i Igualada serà la quarta parada intensiva i llarga. Cada cop més aprop, tu!

M’he creat un TWITTER, que està de moda últimament i encara no sé ben bé de què va. O sí. Anar explicant què fas cada moment.  Bé, té la seva gràcia. Per aquí aniré referint-me en directe a la final four. També a esportiudigital.com, que farem un ampli desplegament. Ampli en quant a contingut.

Tinc pendents posts: Twitter i també ràdio. Hi ha molt a dir. Properament…

Al Godó!

Després del bàsquet, ara m’estic enganxant al tenis. El culpable? el Torneig Compte de Godó que estem seguint intensament, com no, per esportiudigital.com. Hi vaig començar a anar diumenge a la tarda, hi vaig tornar dimarts una estona al matí i avui hi he estat pràcticament tot el dia. Ha set el debut de Rafa Nadal, que realment ha aixecat molta expectació. A la roda de premsa un company li preguntava si se sentia el 5è beatle per l’aclamació popular. Nadal, s’ha limitat a donar les gràcies a tota la gent que li dóna suport. També ha rajat de la ATP, ha estat bé. Ara bé, el partit no m’ha agradat gaire, i haurà de preparar-se si no vol tenir els mateixos problemes en les properes rondes.

algodo.jpgNo m’agraden els esports individuals, prefereixo els de pista. En tot cas, tot i que em pugui prendre el tenis com alguna cosa passatgera, segueixo detestant els esports de motor. Que d’esport poc, i fum molt. A més, l’arrogància d’Alonso hi ajuda molt.

En fi que el Godó desprèn un ambient molt bonic, amb un bon tracte als mitjans de comunicació. No estic massa inspirat per escriure. Demà no hi tornaré, perquè m’aixecaré tard i a la tarda juga el Noia, però espero anar-hi a partir de divendres i no perdre’m la final. Dependrà de si demà s’elimina el Vic d’una vegada.