Titulars (2)

Segona entrega del meu particular recull de titulars que o m’agraden o em desagraden molt. En aquest cas un que veig a la web de ràdio Vilafranca que li diria l’antititular.Tenia entès que un titular havia de ser curt, destacant el més important al començament i amb una frase. A continuació tenim un titular ben llarg, dues frases i un punt pel mig, on entenem que donen més importància al nombre d’alumnes presentats i al fet que estiguin de vacances que no als aprovats. Deu ser indiferent? No seria més normal posar “Més del 90% dels alumnes penedesencs presentats a la selectivitat l’aproven” (entre moltes altres opcions)?. És necessari posar en titular que se n’han presentat 312? Bé, això dependrà de l’espai que s’hagi d’omplir. Dubto que sigui tanta la diferència respecte als altres anys que faci falta destacar-ho tant. Ara, cal posar, AL TITULAR, que ja estan de vacances? Per més inri, a dins al text no se’n diu res, de les vacances. Com a mínim podrien dir-nos on les passaran. I després la segona frase (Més del 90% han aprovat), que si no la possessin el titular no diria res de destacat com és el percentatge d’aprovats.

Deixo pel final – no se m’ha escapat pas, ans al contrari – la clamorosa errada ortogràfica. estanT!! Si volien fer servir la tercera persona del plural del present del verb estar, aquesta T sobra. I fa molt mal als ulls. Segons l’IEC, un estant és un prestatge. Buscant la paraula almenys n’he après el significat.

Titular de ràdio Vilafranca
Titular de ràdio Vilafranca

Ja sóc conductor!

Aquest matí he aprovat l’examen pràctic de conduir. Em reafirmo que regalen els carnets!! Ja tinc ganes de ser pilot! Sabeu que en alemany Sabaté és Shummacher? Oh! I el meu nou cotxe és de marca alemanya.
Però no, no he vist cap partit de l’Eurocopa i tampoc veuré la final. Per diumenge a la nit m’he tret unes entrades pel teatre. Ahir entre crits, petards, i cotxes amb banderes de pollastres i toros, només faltaven els tancs entrant per la Diagonal de Barcelona.

Vull saber-ho tot de tu

Vull saber-ho tot de tu és el títol de la cançó de l’estiu de TV3. I m’encanta, com és habitual. És un tema del grup La Casa Azul, que ja es va estrenar fa unes setmanes quan va començar el concurs Els 25 que presenta la Mascó. Ja aleshores em va enganxar la sintonia i ara he vist per la tele que l’han posat sencera com a cançó de l’estiu i que n’han creat una web.
Com no, ràpidament m’hi he connectat per escoltar-la. Tot seguit us poso el vídeo i copio la lletra. Ara bé, la qualitat d’àudio és més bona si l’escolteu des de la web dels 25 o bé des del MySpace de la Casa Azul, que no pas del vídeo.

“Vull saber-ho tot de tu”, de Guille Milkyway

Necessito trobar tots els misteris que t’han fet gran
Mirar-te sense parlar, atent a aquesta explosió de celeritat
Tu ets la meva llum, tu em distreus quan estic concentrat

Però sé…

Sé que alguns et troben ingènua i més aviat tirant a trivial
Fan veure que no vals la pena, que ets alienant, que ets superaddictiva
D’altres que ets entabanadora, la més eficaç ruboritzant
Però jo sé que d’amagat, tu a tots ells els fas volar

Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el que vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Tafanejar les veritats, i rastrejar les mentides

Vull Conèixer cada segon, cada detall, cada micra
Donar-te la vida

Com em fas oblidar que de vegades no tinc espai
I com m’agrada pensar que quan et miro tu em mires i em fas flotar
Només penso en tu, tu ets la llum que em convida a brillar

Però sé…

Sé que alguns et troben ingènua i més aviat tirant a trivial
Fan veure no vals la pena, que ets alienant, que ets superadictiva
D’altres que ets entabanadora i la més eficaç ruboritzant
Però jo sé que d’amagat, tu a tots ells els fas volar

Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el què vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Tafanejar les veritats, i rastrejar les mentides

Vull Conèixer cada segon, cada detall, cada micra
Donar-te la vida

Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el què vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Curiosejar les veritats, i rastrejar les mentides

Vull
Conèixer cada segon, cada detall, cada micra
Donar-te la vida

Que n’aprenguin!

Els que em coneixen saben la meva alta sensibilitat pels temes lingüístic i d’ús de la llengua catalana a Catalunya. Hi ha qui ho considera un tema no vital, que l’administració no s’hi ha de posar i que ha de ser l’empresa qui incentivi l’ús d’aquesta llengua mil•lenària. D’acord, però si l’empresa no arrenca algú haurà de posar el motor en marxa. Sóc dels que em neguitejo quan no m’atenen en català. En el cas del telemàrqueting, que et volen endollar la gran línia ADSL per telèfon, directament penjo no sense abans tenir una petita discussió amb el telefonista de torn. A quin país visc, em pregunten a vegades. Sí, Espanya i tot el que vulguis, però a Catalunya hi ha una llei de política lingüística que diu que si aquestes empreses ens volen encolomar els seus productes ho han de fer en català. Malauradament la majoria de lleis són saltades a la torera.

Dijous a la tarda vaig estar bona estona conversant amb una persona sobre temes de caire polític, i aAVUIquest va ser un dels que va sortir. I divendres, el diari AVUI en treia dos temes. Primer el que il•lustra aquest post que és la portada del diari. “La meitat dels alumnes d’ESO no parlen català amb els amics”. No és cap sorpresa, ni és nou. Aquesta deixadesa va a l’alça. D’altra banda un altre tema, que amb menys espai està a les pàgines interiors: “Nivell C de català per a professors d’universitat”.

Espero que aquesta exigència als professors universitaris s’apliqui ben ràpid, com així sembla que serà. I, per sort per tothom, les universitats privades no se n’escaquejaran com segurament voldrien. Jo en sé d’una que em toca de ben aprop on tinc la sensació que molts professors ja poden començar a tremolar. Que potser en poden saber de la seva especialitat – màrqueting, per exemple – però que quan utilitzen el català queden més per terra que el presideng Montilla (ja és dir). I sí, parlo de la facultat en què demanen un nivell de català als alumnes a través de nivells propis no oficials. Més del mateix. Alumnes sí i professors no? I és la mateixa facultat, que es fa dir de comunicació, que fa servir el rumor i el paper a la paret per explicar les coses i que té una intranet digne de Pedro Picapiedra.