Telecinco no hi toca?

Llegeixo sorprès que Telecinco, la cadena de televisió, ha decidit demandar a Youtube perquè publica productes seus sense permís. Sorprenent, també, la manera com enfoquen la notícia al portal de la cadena. Com bé posa el primer enllaç (el de periodista21) Youtube és una plataforma gran de difusió que els fa més bé que mal. De fet, ja ho he dit en més d’una ocasió, és de crancs infravalorar o voler deixar de banda internet. Perquè ara tota la informació corre per la xarxa, i si no hi apareix la pròpia és com si no succeís. Crec, espero i desitjo que la frase “si no surt a la tele no existeixes” canvii per “si no surts a internet”. En concret, Youtube i altres xarxes socials massa populars. Massa perquè ara per ara han adquirit una força bestial fins al punt que un vídeo en aquest portal pot arribar a causar autèntics moviments al carrer.

No sé si Telecinco és conscient del que fa. Youtube també és per ells una eina de publicitat. No només això, sinó que gratuïta. Això ho han aprofitat altres canals – TV3 n’és un clar exemple – creant-se usuaris propis dins el portal per penjar els seus vídeos (sèries, peces d’informatius, documentals, etc..). D’altres, com el Barça, acaben els seus vídeos fent referència a una web on es poden adreçar. Aquests, com molts d’altres, a sobre hi colen la seva de publicitat. Però a banda de gratuït per Telecinco això no els suposava cap feina ja que no estaven registrats sinó que són els propis usuaris qui pengen els seus vídeos. Fins i tot empreses, organitzacions o persones han creat els seus canals.

Telecinco diu a la seva notícia que Youtube és il·legal. D’acord que la seva tasca sigui vendre publicitat i SMS i puguin veure això com un perill. Però… entrem a Youtube i busquem Telecinco. Oh sorpresa! El vídeo més vist és un d’OT que ha estat vist 4’3 MILIONS DE VEGADES. Van tenir aquesta audiència en el moment d’emissió? Què els fa pensar que aquests 4 milions no es poden interessar per sintonitzar la cadena i veure el programa? Per què ara no deixaran que aquests 4 milions no ho puguin veure per la xarxa? Els obligaran a veure-ho per la tele o res?

A l’altre extrem hi trobem Muchachada Nui. Un programa de LA2 que no el veu ni cristo per la tele però que triomfa, i molt, a Youtube. Fins i tot des d’internet supliquen als espectadors que els mirin per la tele. Ho podeu veure AQUÍ.

Renfe cansa

Aquest post és fruit d’un ‘calentón’. Bé, d’un no. De dos, o d’una continuació de molta merda acumulada. La causa és allò tan fastigós anomenat Renfe Rodalies. Per segon dia consecutiu, avui m’he tornat a quedar tirat a l’estació de Sant Sadurní. La idea, com ahir, era agafar el tren les les 09:22. La qüestió és que avui, com ahir, a les 09:17 ja estava a l’estació. Ahir, el tren va passar sobre les 09:50. Avui, encara vuit minuts més tard. Per més inri, a dos quarts de deu n’ha arribat un que pressumptament anava cap a Vilafranca però que s’ha parat allà, ha fet baixar els passatgers i ha emprès ruta en direcció Manresa. Toca’t els ous!! Com sempre, Barcelona és prioritari…

N’estic fins als nassos que aquesta colla d’impresentables fotin això a tanta gent, perquè no sóc pas jo sol. És indignant que des que surto de casa fins que arribo al diari passin 80 minuts. Ahir una persona em preguntava si quan tingués carnet de conduir agafaria el cotxe cada dia per anar a treballar. Cap dubte que sí. Entre 15 minuts (depenent de mi) i 80 (depenent de Renfe), me’n fio més de mi.
Mentrestant la megafonia de l’estació també té el seu particular xou. Per les incidències, et diuen que “por un problema técnico entre Terrassa y SabadeL el tren circula con demora”. En castellà i amb la L de lelos. Al mateix temps la taquillera –que a Sant Sadurní també regenta el bar del que n’està més pendent que de la venda de bitllets- sortia a l’anda a fotre crits per indicar que en una estona passaran dos trens en dues direccions. De què van?

Aquests pallassos també passen missatges del tipus “recordamos a los señores viajeros que por normativa legal vigente está prohibido fumar en el recinto de las estaciones”. Els hi he de recordar que per la normativa legal vigent del 1988 (llei de política lingüística) aquest missatge hauria d’estar en català? Per acabar-ho d’adobar, aquests dies passen propaganda que “Renfe Cercanias te invita a entrar gratis (¿) en el recinto de Santa Susana presentando tu billete”. Primer, falta que hi arribis. El director de megafonia de Renfe deu ser un intent de monologuista frustat. Aquest, juntament amb el mamarraxu del Remacha, i revisor per revisor, goril•la a goril•la s’hauria de pensar en un lloc ben lluny on enviar-los perquè deixin de fer nosa. Prou!!

Titulars (1)

Com deia ahir, busco recursos per poder mantenir més actualitzat aquest blog. Doncs ja he trobat una afició que podrà ser comentada aquí. El dia que he tornat a treballar al 3 de vuit (QUINES GANES QUE EN TENIA!) he pensat en recollir titulars que em sobtin dels diversos mitjans.

Llegit a: 3CAT24

Què som els joves?

I QUÈ SOM ELS JOVES, SINÓ PERSONES?

(Clar que també hi ha excepcions, però en general no caldria distingir entre “una persona” i “dos joves”, no?)

Constància diària

De les jornades d’ahir de la Penedesfera a Gelida, ja deia en la meva primera croniqueta que deixava un element per avui. És una frase que en la taula rodona sobre blocs, política i territori va pronunciar en Nacho Corredor. Ell és un jove de Vilanova de 18 anys, tan o més malalt per la política del que un servidor ho podria estar, per exemple, per l’hoquei patins. A la seva edat, i just ha acabat de fer la selectivitat, ja ha publicat un llibre: “439 días. De como Zapatero buscó la paz.”. Ell explica que li hagués agradat dir que cómo la encontró, però no va poder ser possible. Després de presentar-lo a Vilanova, el setembre ho farà a Madrid. Per tant, tan malament no deu estar. Encara no l’he llegit. Té moltes ambicions: dedicar-se al dret, al periodisme o, perquè no, a la política. Malauradament ell no és exemple de res, és l’excepció. 18 anys també és l’edat de mon germà, i mirant el seu entorn – amics, companys de classe – aquestes aspiracions no es veuen per enlloc sinó que impera el tansemenfotisme en què puja molta canalla on les preocupacions són més a fer el kinki que altre cosa. De fet, per Sant Sadurní cada cop veig més kinki suelto.

Deixant les branques per les que he marxat i tornant el tema, en Nacho va dir una gran obvietat a la que vaig estar-li donant voltes la resta del matí : “SI EN UN BLOC NO HI ESCRIUS NO SERVEIX PER RES“. Va criticar que els blocs polítics només apareguin per campanya i explicava l’exemple del PP, en què el diputat Francesc Vendrell havia ordenat que aquells blogs desactualitzats millor que fossin tancats. I és ben cert. Un blog personal ha de ser com un dietari on-line, públic, per anar explicant cosetes que un vol. Agafant el bon hàbit d’escriure a diari, d’altres agafen l’hàbit de llegir les animalades que un pugui dir.

Ja fa temps que li dono voltes a la qüestió de fer alguna cosa perquè la meva pàgina personal resulti més actualitzada del que està. Per això darrerament li he volgut donar més importància a la columna de la dreta, a la qual li volia dedicar un post però per manca del meu preuat temps no ho vaig fer. En aquesta columna hi actualitzo diàriament links de notícies i articles, a banda de tenir-hi el Twitter. Potser properament trobaré més gadgets. Ara per ara, però, i mentre tingui tan present la frase “SI NO S’ACTUALITZA MILLOR NO TENIR-NE” intentaré anar publicant més sovint. Ja buscaré recursos; alguna cosa farem. El que tampoc no faré és un 7 de 7. Publicar cada dia és impossible.