Capçaleres de la Vegueria

Els que em coneixen saben bé la meva posició crítica amb els mitjans de comunicació de la comarca. A banda de RTV Vilafranca, que s’ha de reconèixer que darrerament ha creat un bon portal multimèdia, la resta de mitjans estan instal·lats, considero, en un anar fent que té la complicitat de lectors, oients i ajuntaments. En digital hi ha Penedès Digital.cat, que acaba de néixer i, per tant, deixarem un temps perquè acabin d’introduir – espero – més coses al portal. A banda de ràdios, com la de Vilafranca, que està apunt de renovar-se, i una emissora que està apunt de néixer per cobrir la zona nord del Penedès (de Sant Quintí a Sant Sadurní), no hi ha res amb unes mínimes expectatives de futur.

Però em vull centrar en el paper. Vist que internet encara queda molt lluny pels editors, penso en què pot passar si la desitjada Vegueria Penedès acaba esdevenint una realitat. És a dir, que Anoia, Garraf, Baix i Alt Penedès acabin convertint-se en una realitat conjunta, depenent entre si i amb menys lligams de Barcelona i la seva àrea. Es crearà un diari o bisetmanari, o setmanari, de pagament o gratuït, que abarqui aquest territori? Per complexitat, la opció d’un diari donaria de si, crec jo. Amb la vista posada a ‘vendre’ per internet i a acceptar molta participació. Evidentment es tractaria d’un mitjà privat, que sàpiga crear temes, que no tingui un excés de necessitat de quedar bé amb massa actors i, important, ser equitatiu en les informacions per ajudar a cohesionar aquestes comarques. Doncs no les tinc totes que tothom se senti penedesenc.

Aquesta és la pregunta que faig en aquest blog. Si us hi fixeu, a la columna de la dreta hi trobareu una enquesta. Podeu respondre amb un clic i als comentaris d’aquest post deixar-hi una opinió més argumentada. Penseu que alguna empresa s’atrevirà a fer-ho? Abans del 2011? Plantejo set opcions, amb cinc capçaleres existents que crec que tenen més opcions. Per una banda hi ha El Punt, que en l’edició Penedès actual cobreix Alt Penedès i Garraf (2). Segurament una bona reformulació de la xarxa d’El Punt seria crear 8 capçaleres per territori quan es formin les vegueries, amb més pes per les seccions locals, que ara només tenen les dues primeres pàgines, introducció de color i canvi de maqueta. Pel que fa al suport tecnològic, no li cal massa feina perquè ja disposa de Vilaweb.

En segona opció jo hi col·locaria l’empresa editora del Diari de Vilanova i Diari del Baix Penedès (2). No els conec, però és un diari agradable de llegir. Bona tipografia, bons temes, sense obsessionar-se per omplir pàgines i prioritzant fer un bon text ni que sigui curt. Amb fotografies ben fetes i bona infografia. Seguidament valoraria la opció del Regió 7 (1), per potencial, ja que abarquen bona part de la Catalunya Central i si l’Anoia pateix una “escissió” potser podrien recórrer a la opció veguerial. Segueixo advertint: tot són opinions i càbales meves. Regió 7, però, pertany a Prensa Ibérica, un grup de comunicació suficientment fort com per fer un desembarcament al Penedès i fins i tot de manera independent a aquesta capçalera. També hi ha la opció “altres” a l’enquesta.

Finalment en menciono dos ubicats a Vilafranca. Primerament el 3 de vuit, una capçalera amb 25 anys a la seva esquena i un sòlid prestigi a la comarca. Abarca dues comarques (Alt i Baix Penedès), però li caldria una reformulació a fons per poder-lo fer més global. Fins aquí els de pagament. Ara bé quan algú em tractarà de boig si menciono el 7dies.net. Bé, el pamflet vilafranquí té en el seu èxit el fet de ser gratuit. I que el que és gratis, ni que sigui per tirar-ho al contenidor blau més proper, s’agafa. Ara editarà una nova versió per Vilanova. Si aquests es volguessin estendre a nivell comarcal, seguirien esgotant exemplars pel fet que el que l’agafa no es preocupa per la qualitat del producte, sinó que té més en compte el fet que sigui un regal. Però això podria fer variar el mercat de la resta de mitjans impresos.

El temps dirà què passa amb els diaris de paper, i què passa a la nostra zona. Tindrà el Penedès un diari? O pot ser que sigui fruit de la incursió d’una sisena empresa. Tot això sense deixar de banda les revistes existents, que algunes ja abarquen gran part de la totalitat d’aquests territoris.

Què us sembla aquesta valoració? Agosarada? Utòpica? Voteu a l’enquesta i digueu la vostra als comentaris!

Gestionar una crisi d’estat

Quan es produeix una crisi és sinònim de situació desagradable. En política les situacions desagradables solen ser ocultades pels responsables polítics, i si els periodistes les enganxem solem agafar la barra i sucar-hi pa. En esport, les crisis es produeixen sovint pels mals resultats d’un equip. En societat, les crisis solen implicar moltes llàgrimes i tragèdies en moltes famílies. Avui a Barajas se n’ha viscut un exemple, amb més de 150 morts per un accident d’avió a Madrid. Feia 25 anys que no succeïa. En tot això en surt esquitxat el govern (ràpidament ha enviat el president i alguns ministres a visitar els familiars), Aena, Spanair (que de seguida ha substituït la seva web habitual d’ofertes per un comunicat i han fet una roda de premsa urgent), a banda de la companyia fabricant de l’avió, etc.. De tot plegat, també destacar que TV3 n’ha sabut treure un tema en positiu, el cas de la Laura.

A hores d’ara no sóc expert en comunicació de crisi, si bé és la meva voluntat anar-ne estudiant mica en mica. Si més no me’n vaig documentant i en alguna ocasió n’he elaborat algun esbós sense haver-lo de dur a terme, afortunadament. És un camp a tenir molt en compte pels que ens volem dedicar al sector.

Imatge impactant de la riuada d'ambulàncies
Imatge impactant de la riuada d'ambulàncies

Tot és molt bonic… fins que peta. I no em vull ni imaginar la tarda que han degut tenir els directors de Comunicació d’Spanair, de la Moncloa, etc.. Els toca atendre els mitjans (alguns dels quals busquen morbo pur i dur), facilitar tota la informació i que aquesta sigui verídica, i evitar interferir en les investigacions i respectar la sensibilitat dels familiars de les víctimes. Poca cosa. Per cert, que una de les imatges que més m’ha impactat veure és la processó d’ambulàncies que anaven entrant a Barajas.

Per una tarda que m’he passat a internet veient què deien els mitjans digitals, i els comentaris que feia la gent pel twitter sobre l’accident. També he anat reflexionant sobre situacions de crisi. Com que no sóc el més indicat encara per parlar del tema, deixo tot seguit uns enllaços de referència perquè pugueu rebre una pinzellada sobre situacions de comunicació de crisi:

I remenant per internet, via Google Reader, trobo un primer anàlisi amb certes preguntes de Jorge López que donen a pensar sobre la situació de l’accident. Per això hi són els blogs, per compartir coneixements i experiències.

Si la bandera és vermella, per alguna cosa serà

En menys d’un mes dues persones han perdut la vida a la platja del Baix Penedès. El 14 de juliol va ser un nen de sis anys qui va perdre la vida en un dels espigons de Cunit i, dimarts, un home de 76 anys va morir per un atac de cor a la platja de Coma-ruga. Les circumstàncies són ben diferents, però la zona és la mateixa.
Dimarts, les platges estaven mogudes i els membres de la Creu Roja van haver de fer excessives sortides per imprudències dels banyistes. El coordinador de socorrisme de la zona es queixava que els que van a la platja acostumen a fer cas omís de les seves crides perquè no entrin a l’aigua. Quan aquestes persones, experimentades en la matèria i segurament amb més coneixements del món marí que moltes altres persones, adverteixen que no s’entri a l’aigua és per alguna cosa. En cas contrari, aquests nois i noies s’han d’acabar jugant la seva pell per socórrer algú que ha volgut ser més llest que la natura.
Davant de les imprudències i la poca autoritat de què disposen els socorristes malgrat tenir molta responsabilitat, és necessari que els banyistes sapiguen veure el color de la bandera i es posin a l’aigua només si és verda.

Portada 3d8 Baix Penedès
Portada 3d8 Baix Penedès

Twitter fets el dia 2008-08-09

  • Vespre-nit d’escoltar bona música i de començar a dibuixar projectes de futur. Ara a dormir, bona nit! #
  • @Morando Bieen, ja has picat! Morando 2.0! Jajaja #
  • En aquests moment No tinc cap lectura pendent al Google Reader. A zero. Impressionant, feia mesos que no passava! #
  • Recordant que pels JJOO de Bcn tenia 4 anys, però tinc la imatge dels ciclistes passant per la carretera de Sant Sadurní, subseu x cert #
  • M’aixeco de dues hores de migdiada al sofà, Ara a remenar i triar fotos… #
  • Hi ha tradicions que cal mantenir. És dissabte i, per tant, m’aixeco a les 12. Bon dia! #

Powered by Twitter Tools.