Hemeroteca del 29 d’Octubre del 1987

Fa uns dies La Vanguardia va fer el gest d’obrir públicament la seva hemeroteca digital, amb arxiu des de 1881. El 29 d’octubre del 1987, cap a l’hora en què es publica aquest post, un servidor va aparèixer al món. I Una de les coses que més m’agrada, a dia d’avui, és llegir diaris. Diaris de paper (la olor del paper i el fet de passar aquelles fines pàgines mentre la tinta es queda al dit és un plaer).

Per això, i aprofitant aquestes dues efemèrides, he fet la corresponent cerca de La Vanguardia del dijous 29 d’octubre del 1987. Aquell dia, en l’edició número 38.027 del rotatiu de Godó, que tenia un cost de 60 pessetes, la portada destacava una caiguda del dòlar i de les borses, i també un debat tens al Parlament català.

És clar que aleshores el color era impensable. Tampoc a les pàgines interiors les capçaleres de seccions eren gaire destacades. Així ho mostro amb la pàgina d’esports d’aquell 29 d’octubre, que devia tractar-se d’una època on el Barça no passava per bons moments.

Revisant digitalment el diari d’aquell dia, acabo destacant un anunci, a pàgina sencera, de la banca JP Morgan amb la contundent frase el dia del meu principi “Las técnicas cambian. Los principios no.” Certament.

Però… dins les meves interrogacions de tot, em pregunto el per què el fet de tenir el diari del dia que vas néixer. D’acord, és una emotiva càrrega simbòlica. Però no pas informativa. La derrota del Barça davant l’Atlètic de Madrid no va succeir el dia que vaig néixer, sinó que fou el dia abans. Per tant, per saber què va passar el dia que vaig néixer, he de recórrer a l’exemplar del divendres 30 d’octubre de 1987. Aquell dia el tema principal era una reunió que havien mantingut els presidents dels governs espanyol i argentí. Tanmateix, aquell dia s’anunciava que es començaria a estudiar el TGV Barcelona-França. 21 anys després, tot just comencen.

Però d’aquell exemplar, m’ha quedat un dubte existencial important. Es tracta d’aquest anunci de mitja pàgina a Cultura, a la pàgina 34. “Qué descanso!“, resa el text. No s’hi veu explícitament cap firma comercial. No obstant, ma mare descarta rotundament que aquest anunci l’hagués pagat ella.

També tinc la portada del País del 29 d’octubre de 1987. El diari de Prisa no té pressa per obrir públicament i gratuïta la seva hemeroteca, però si he pogut trobar-ne la portada del dia.

Per acabar, segons la Wikipedia (versió en castellà), en un 29 d’octubre també van néixer el polític Joseph Goebbels (1897), els futbolistes Philip Cocú, Edwin van der Sar (1970) o Robert Pirès (1973). El mateix 29 d’octubre de 1987 també va néixer una cantant japonesa, que es diu Makoto Ogawa. I una bona amiga i veïna, la Judit Rigol, també és del 29 d’octubre del 1987. MOLTES FELICITATS JUDIT!!

El blog d’en Benach

M’és igual el cotxe oficial d’Ernest Benach, president del Parlament, que tanta polèmica i demagògia suscita aquests dies. Em vull centrar en el fet que la resposta d’aquest tema l’ha fet el president mateix en el seu blog. I que el propi blog, amb més o menys fortuna, és citat clarament com la font informativa.

Ja no és necessari un comunicat oficial del Parlament, o del partit, enviat a una selecta llista de mitjans incorporats en un mailing de premsa. Fora mailings. Ara és el blog, i, amb el blog, l’RSS. Una fórmula de subscripció, que amb eines com el Google Reader,, com a pàgina d’inici, n’hi ha prou per llegir el contingut d’aquells blogs i informacions que ens interessen. Tot i que desconec si els mitjans que l’han citat estan subscrits al blog d’en Benach o bé hi han entrat per a l’ocasió.

A més, en Benach és tot un addicte a les noves eines socials que permet internet. Addicte al Facebook, al Twitter i al seu blog. Fent el seu post sobre el tema del cotxet, Benach dóna la seva visió des d’un punt de vista personal, que pot ser vist directament per a tothom qui ho vulgui veure (no tothom té accés a un comunicat de premsa), i cadascú treure’n la seva interpretació i fins i tot dialogar de l’assumpte amb el protagonista.

Tot això és part d’un blog! Quines coses, eh. És allò de la informació que flueix per la xarxa. Ja no és qualsevol cosa, un blog. Pels mitjans de comunicació tradicionals, ja és una vàlida font d’informació. Sense anar més lluny, la Gemma Urgell, a qui no tinc el plaer de conèixer, va denunciar al seu blog un (¿dels molts?) cas d’utilització partidista i dèspota d’un mitjà de comunicació municipals per part de l’alcaldia de torn. El seu blog ha rebut desenes de comentaris, feedback. Un mitjà com El 3 de vuit s’ha fet ressò del tema. I tot plegat haurà tingut una certa repercussió política. Al final, el programa que, segons deia, no li deixaven fer, es podrà fer.

I, per acabar, un vídeo com a explicació del Google Reader, trobat a través de Marcús:

Un primer pas sòlid

Amb contundència, amb gols, amb emoció i amb ritme. Amb aquests ingredients, que haurien de ser el mínim requisit en una competició d’aquestes característiques, va iniciar el Noia Freixenet la Lliga Europea d’Hoquei d’aquesta temporada. El rival, el Proinosa Igualada, també va ser partícip de la festa ja que tots dos equips van oferir un bon partit.

I finalment els punts es van quedar a Sant Sadurní, pel bé del Noia. I també pel bé de la seva economia, ja que des d’aquesta temporada el CERH abona una quantitat de 100 euros per cada punt que un equip sumi en aquesta competició. De manera que la victòria davant d’Igualada (6-4) va suposar un bon ingrés de 6 gols, 3 punts i 300 euros pel club de l’Ateneu. En cas de jugar la final a vuit, els ingressos per victòries ja pugen més.
Continua la lectura de “Un primer pas sòlid”

Per fi coneixen la victòria

Amb un somriure als llavis i una sensació de descans i alleugeriment. Així és com acabaren els jugadors del Noia Freixenet el partit de dimarts davant el Mataró. La primera victòria de la temporada es va fer esperar 31 dies des de l’arrencada de la competició, i van haver de treballar-la de valent.
Davant els del Maresme el Noia va anar entrant mica en mica en el partit. Els de Ferran López venien de sumar un empat agredolç de la seva visita, dissabte, a la pista del Maçanet. A Girona, els de Sant Sadurní van connectar ràpidament amb el partit i la verticalitat es va fer evident amb el joc dels dos conjunts. Les accions arribaven a les dues porteries, però van ser els penedesencs els primers en obrir marcador. David Càceres anotà en un llançament llunyà poc abans del descans. A la segona meitat d’aquest matx el joc es va endurir. Els locals posaven més pressió sobre Luis Gil, i van ser aquests els afortunats per enviar la bola al fons de la xarxa. Gràcies a un tret en segona instància de Manel Garcia, els dos conjunts es van haver de repartir els punts en joc.
La situació plantava el Noia a la catorzena posició, tot i tenir encara un partit menys. El Mataró era quinzé, i els dos equips es veien les cares dimarts, amb la pretensiosa victòria com un objectiu imperiós. D’entrada no semblava fàcil pels locals.

Continua la lectura de “Per fi coneixen la victòria”