Sensacions frustrants al Palau

Dimarts a la nit, els jugadors del Noia Freixenet van marxar del Palau Blaugrana de Barcelona amb una certa sensació d’impotència, tot i que al minut 40 (0-2) podia semblar que la situació estava controlada i que novament els de Sant Sadurní serien capaços de derrotar el Barça al seu fortí inexpugnablement protegit.
Una protecció que normalment salvaguarden els jugadors de Quim Paüls, tenint en compte l’excel•lent qualitat de l’equip, però que quan les forces no donen més de si sempre arriben reforços per acabar traient de polleguera l’enemic.
I, sí: Saltant del guió bèl•lic a la pragmàtica realitat aquests reforços són els àrbitres. Persones humanes amb noms i cognoms, que haurien de passar desapercebudes en les cròniques, però que de fer-ho, en malaurades ocasions, podria suposar velar part de la pel•lícula. Seria senzill invalidar l’actuació arbitral en el partit de Barcelona per justificar la derrota del Noia, però els qui podrien semblar reforços per a uns, acaben sent dolents per totes bandes. Delfa i Pashaei van mostrar el seu particular recital, probablement amb remordiments de consciència i voluntat d’arreglar errors previs, provocant que cada decisió que anaven prenent escalfés més els ànims de la parròquia de l’Ateneu.
Continua la lectura de “Sensacions frustrants al Palau”

La Llengua No Es Toca!!

Prou. Fart. Fins als nassos que la meva llengua, la que comparteixo amb més de 10 milions de persones (riute’n!), sigui objecte de ridícul estranger, però també maltractada a casa.

La Vanguardia destapa avui una filtració del Tribunal Constitucional, que està debatent un estatut aprovat per un Parlament, retallat per un altre i votat pels ciutadans, en la què vol carregar-se  la cooficialitat del català a Catalunya. Per cagar-s’hi. Sóc dels que considero que la política lingüística a Catalunya és fluixa. No existeix cap tipus d’imposició del català per sobre del castellà, però molts neuròtics no ho volen veure. Com Euskadi, Galicia i, m’atreviria a dir, cada comunitat autònoma que forma això que en diuen estat, tenim una realitat nacional pròpia, la nostra forjada a través d’una llarga i intensa història de defensa del territori.

Conec massa persones que a la primera de canvi es passen el castellà només pel fet que els hi preguntin “¿Tiene hora?”. Jo no ho faig. Sempre responc en català. Ep, i m’entenen. O, en cas contrari, ho dissimulen molt bé. Mala educació? Sí, el que es canvia. Cas apart si l’interlocutor en qüestió és de fora i està temporalment a Catalunya, com podria ser un turista o un transportista. Sense anar més lluny, aquesta tarda a l’estació de RENFE de Plaça Catalunya una parella turista, molt perduts, em preguntaven en mig anglès i intent de castellà, com s’ho havien de fer per arribar a l’estació de Liceu. Tranquils, us responc en anglès.

El català s’ha de reforçar a Catalunya. Cadascú dins la seva llibertat que s’expressi com li roti, com jo sempre ho faig en català, però al mateix temps qualsevol servei públic, aquest sí, han d’estar obligats a tenir els seus serveis en català, com a mínim. Però acadèmicament ha de ser la llengua vehicular, comercialment poder renunciar per voluntat a un servei si aquest no hi és en català, i l’administració ha de vetllar per a fer-ho possible. Qui ve a parar a Catalunya ha de conèixe’n la realitat, i que trii el camí que vulgui, però que no faci variar la ruta dels altres. Si mai vaig al Japó, es canviaran al català, o m’hauré d’adaptar jo?

Que el Constitucional no toqui els nassos, perquè sinó tocarà sortir al carrer. Farts d’aquest lingüicidi que es practica a la llengua dels catalans. No sóc de manifestacions, però la llengua no es toca!

L’autèntica realitat passada pel sedàs del Polònia. Més ben vist, impossible. “Els hi suda tot”:

Toca tornar a guanyar al Palau Blaugrana

Amb la ment centrada, descansats i amb intenció de corregir els errors. Aquestes són les premisses amb què el Noia Freixenet es presentarà dimarts al Palau Blaugrana (21:00 hores). Hauran passat més de dues setmanes del darrer partit de lliga i per tant tot l’equip ha tingut temps per revisar el passat en vistes a millorar el que ha de venir.

Però malgrat l’època de tranquil•litat que s’ha viscut, les males notícies no han estat exemptes. I aquestes arriben en forma de lesió. Jepi Selva, que a la primera part del partit davant el Sitges va patir una estrebada pateix un microtrencament del bíceps femoral de la cama esquerra. La lesió no sembla ser molt greu, però és dubte pel partit de dimarts.
Entre el partit de la segona jornada i el de la tercera hauran passat uns 18 dies. Pel mig el Noia va jugar divendres a Cerdanyola del Vallès, en el partit de presentació del conjunt local que milita a la Primera Divisió. El resultat va ser de 6-5 pels locals, i l’únic jugador del Noia que va marcar a la primera part va ser Guillem Cabestany. Els quatre gols del Noia a la segona meitat van anar a càrrec de David Càceres (2) i Joan Feixas (2).
Continua la lectura de “Toca tornar a guanyar al Palau Blaugrana”