Un Debat Visualment Improvisat

Fa uns dies es va celebrar a Sant Sadurní el Debat de l’estat de la vila. Es tracta d’un debat on els portaveus dels grups municipals exposen el seu punt de vista sobre el poble i els ciutadans que volen poden fer preguntes. Fer-les, prèvia inscripció, previ pas de la censura i estant present a la sala. Una barrera que, per bé que pot ser correcta i preventiva, dificulta la participació ciutadana en un poble en què ja de per si és fluixa.

Contingut Polític

No seré jo qui entri a valorar el contingut polític d’aquest debat. No vaig ser-hi. Vaig intentar-lo seguir per ràdio, però em perdia. D’entrada, perquè passaven coses a la sala, però ningú les explicava. En algun moment, a causa del rebombori, es podria haver generat una certa psicosi. Sobretot si és té en compte que per la ràdio se sentien frases de l’alcalde com “si avisem a la policia serà pitjor”. Què passava? Continua la lectura de “Un Debat Visualment Improvisat”

Jove Optimisme Catalanista

Tot seguit reprodueixo la crònica publicada al 3d8 de la trobada de joves d’Òmnium Cultural. Ens vam trobar a Coma-ruga el cap de setmana passat. Va haver-hi un ambient molt bonic i vam descobrir joves valors. I, molt important, encara queden joves preocupats pel devenir de la llengua i la cultura del nostre país. I això és bo.

Una àurea juvenil d’esperit catalanista ocupà l’alberg de Santa Maria de Coma-ruga (El Vendrell, Baix Penedès) el cap de setmana per debatre sobre la situació del catalanisme des de diversos punts de vista.
Quaranta dos nois i noies, la majoria socis d’Òmnium Cultural, es van trobar en un ambient idoni. L’entitat va voler aplegar els seus socis menors de 25 anys per extreure’n reflexions sobre les seves visions i consideracions. “De patrotisme absolut”, com ho definiren alguns. El cert, però, és que a posteriori la joventut de l’entitat cultural va treure’n molt de profit d’aquest aplec de bon rotllo que pot ser molt vàlid pel futur juvenil d’Òmnium. De seguida es varen fer les primeres amistats i, a diferència del que comença a considerar-se una habitud, de la presència física es va passar al contacte on-line a través del nou grup “Joves d’Òmnium” al Facebook. Continua la lectura de “Jove Optimisme Catalanista”

Luis Gil perd els estreps

En les primeres cròniques de la temporada el porter del Noia Freixenet, Luis Gil, era el protagonista perquè salvava el seu equip de possibles golejades.
En les jornades següents Gil mantenia la línia i seguia essent un puntal clau, en aquest cas per sumar derrotes.
Però Luis Gil tindrà ara una taca negra en la seva temporada. El gran any que estava desenvolupant el porter de Sant Sadurní acabarà com un malson. Dimarts, a Vic, el Noia Freixenet va perdre clarament (4-0). Però després del tercer gol va produir-se el moment que més s’ha comentat en els darrers dies. El gol es va començar a gestar en una acció que des del conjunt visitant podrien catalogar de dura, quan Borja López li robà la bola a David Ros per iniciar el contraatac. Adroher va continuar la jugada i Titi Roca va clavar el 3-0. A partir d’aquí, els jugadors sadurninencs van esbroncar els col•legiats entenent que hi havia hagut una acció negligent. Fou en aquestes discussions quan el porter va optar per aixecar-se i dirigir-se al col•legiat Bifet. Devien ser unes paraules poc agradables, que van provocar que aquest no s’ho pensés dos cops per mostrar-li directament la targeta vermella. Acte seguit, en un gest impulsiu, Gil va etzibar-li un cop amb el casc a la cara, que va acabar amb un cop de casc a la cara del col•legiat. El porter se n’anà cap a vestidors mentre Bifet era atès per un metge a causa del trau, i demanava la presència de la força pública.

Continua la lectura de “Luis Gil perd els estreps”

Empat davant un rocós Liceo

S’imaginen assistir a una obra de teatre en què, només començar, cau el decorat? Doncs aquest seria un bon paral•lelisme per definir l’arrencada del partit que el Noia Freixenet va empatar davant el Coinasa Liceo.
Perquè el conjunt de Galícia es van avançar de seguida. Iniciar el partit, tres tocs i la bola al fons de la porteria local. Va ser Lamas, dins l’àrea, qui rematà una passada enverinada de Joan Manel Grasas, per començar a posar les coses difícils als sadurninencs. El panorama aparentava una eliminatòria en què s’ha d’aixecar un marcador advers, però només es tractava d’un partit de lliga.
Els gallecs van plantar-se a Sant Sadurní amb energia, sense amagar-se i molt actius en atac. Portaven perill sobre un enfeinat, com sempre, Luis Gil. El jugador sadurninenc del Liceo, Jordi Bargalló, era dels que més destacava complint el tòpic que davant el seu exequip un jugador pot tenir més motivació… i punteria, perquè prop del final acabaria marcant.
Continua la lectura de “Empat davant un rocós Liceo”