Luis Gil perd els estreps

En les primeres cròniques de la temporada el porter del Noia Freixenet, Luis Gil, era el protagonista perquè salvava el seu equip de possibles golejades.
En les jornades següents Gil mantenia la línia i seguia essent un puntal clau, en aquest cas per sumar derrotes.
Però Luis Gil tindrà ara una taca negra en la seva temporada. El gran any que estava desenvolupant el porter de Sant Sadurní acabarà com un malson. Dimarts, a Vic, el Noia Freixenet va perdre clarament (4-0). Però després del tercer gol va produir-se el moment que més s’ha comentat en els darrers dies. El gol es va començar a gestar en una acció que des del conjunt visitant podrien catalogar de dura, quan Borja López li robà la bola a David Ros per iniciar el contraatac. Adroher va continuar la jugada i Titi Roca va clavar el 3-0. A partir d’aquí, els jugadors sadurninencs van esbroncar els col•legiats entenent que hi havia hagut una acció negligent. Fou en aquestes discussions quan el porter va optar per aixecar-se i dirigir-se al col•legiat Bifet. Devien ser unes paraules poc agradables, que van provocar que aquest no s’ho pensés dos cops per mostrar-li directament la targeta vermella. Acte seguit, en un gest impulsiu, Gil va etzibar-li un cop amb el casc a la cara, que va acabar amb un cop de casc a la cara del col•legiat. El porter se n’anà cap a vestidors mentre Bifet era atès per un metge a causa del trau, i demanava la presència de la força pública.

Continua la lectura de “Luis Gil perd els estreps”

Empat davant un rocós Liceo

S’imaginen assistir a una obra de teatre en què, només començar, cau el decorat? Doncs aquest seria un bon paral•lelisme per definir l’arrencada del partit que el Noia Freixenet va empatar davant el Coinasa Liceo.
Perquè el conjunt de Galícia es van avançar de seguida. Iniciar el partit, tres tocs i la bola al fons de la porteria local. Va ser Lamas, dins l’àrea, qui rematà una passada enverinada de Joan Manel Grasas, per començar a posar les coses difícils als sadurninencs. El panorama aparentava una eliminatòria en què s’ha d’aixecar un marcador advers, però només es tractava d’un partit de lliga.
Els gallecs van plantar-se a Sant Sadurní amb energia, sense amagar-se i molt actius en atac. Portaven perill sobre un enfeinat, com sempre, Luis Gil. El jugador sadurninenc del Liceo, Jordi Bargalló, era dels que més destacava complint el tòpic que davant el seu exequip un jugador pot tenir més motivació… i punteria, perquè prop del final acabaria marcant.
Continua la lectura de “Empat davant un rocós Liceo”