Nou Fil Agregador

Aquest és un post de prova. Per avisar que l’adreça feed d’aquest bloc canvia. Presumiblement, pretenc que sigui el darrer canvi. Ara es pot enllaçar des de http://feeds.feedburner.com/sergisabate. Amb això, per molt que canvii de directori o d’adreça de bloc, els enllaços via RSS es mantindran amb el mateix vincle.

Per tant, aquells que segueixin aquest bloc via lectors RSS, poden ara canviar l’adreça. Desconec, de fet, si aquest canvi es fa automàtic, o no, si els lectors que fins ara teníem l’adreça antiga rebrem o no aquest post i els posteriors.. Per això, aquest és un post de prova. Per comprovar-ne la utilitat!

La Comunicació Mòbil Pren Importància

Els dispositius mòbils, entesos més enllà de la funció de realitzar trucades, estan adquirint cada cop més protagonisme gràcies a la multitud de possibilitats que van incorporant. Cada usuari, però, amb un simple aparellet pot donar forma pròpia a la tecnologia. I amb un gadget ben petit, pot fer fotos i transmetre-les al moment, redacció de textos, explicar situacions, conversar… La comunicació inalàmbrica desdibuixa les fronteres establertes, afirma Manuel Castells en el seu llibre ‘Comunicación móvil y sociedad’. Un fet que també comporta una dilució de l’esfera laboral i privada. En tot plegat, també hi ha qui exposa que cap a l’any 2020 (època propera, segons alguns teòrics anglesos, a la fi dels diaris de paper) es produirà la fi de la privacitat. Poca conya! Tampoc em sembla tan malament que la vida privada de qui ho desitgi (la llibertat per sobre) s’exposi on-line, com a exercici de transparència i de poder airejar les seves opinions. També és cert que la part negativa que això pot comportar és que de seguida vinguin els caçafantasmes a sobre, buscant els tres peus al gat. Seria oportú que aquests mantiguéssin el diàleg a la mateixa font, però sovint prefereixen aplicar-te la creu i donar foc a les seves creuades mentals. Llunàtics, vaja.

Però per no desmarxar-me del tema, retorno a la comunicació mòbil. El fet que aquest element prengui cada dia més importància l’he notat darrerament en l’aparició de diversos posts sobre la temàtica, que tot seguit em ve de gust recomanar.
Per una banda, al seu blog, en Marc Roca desenvolupa unes previsions TIC pel 2009 en què, considera, prendran força importància les comunicacions mòbils. La Comissió europea també es posa al dia, i demana als governs que s’espavilin per facilitar a la indústria la posada en marxa de la televisió per mòbil. Finalment, en l’interessant bloc d’en Xavier Peytibi, hi trobem l’ús del mòbil en política. En aquest post repassa l’ús del mòbil des de l’11-M/2004 fins a aplicacions personalitzades de la campanya d’Obama.

La Pregunta del Milió

Llegeixo a l’ACN que l’Associació de Periodistes Parlamentaris, a Madrid, va fer entrega ahir dels seus premis anuals. A la tarda, ja vaig sentir-ho per RAC1, com ho comentava l’Armenteras, i avui no me n’he pogut estar de buscar la pregunta guanyadora del premi ‘La pregunta del milió’.

La qüestió, formulada per la diputada Concepció Tarruella (per què al seu bloc es diu Conxita?), diu el següent:

¿Por qué cuando se llama a un teléfono de atención al cliente, después de oír una serie de mensajes de entrada, interminables instrucciones de marcación y músicas celestiales, se pone una señorita que no tiene ni idea de lo que se le está consultando y te remite a otro número… donde tampoco saben nada del tema hasta que si uno ¡al fin! tiene la fortuna de dar con un teleoperador que sí sabe de lo que va la consulta, siempre se corta la comunicación cuando se está a punto de conocer la solución al problema, y no hay forma de volver a comunicarse con el interlocutor anterior para no tener que repetir la misma historia?

Sí senyor(a)! Gran pregunta per intentar fer front a una gran realitat, la dels teleoperadors que no s’enteren de la pel·lícula, i que et maregen i acaben col·lapsats penjant o afirmant que estan fent millores als sistemes (que tothom sap que no són millores, sinó tot el contrari: se’ls ha penjat el sistema!).
Cal tenir molt d’enginy per formular preguntes així de clares, fora del llenguatge burocràtic. Ella ha promès al seu bloc que avisarà de la resposta. Però suposo que el gobierno no hi té massa a dir sobre aquest assumpte…

Nen Dels Vuitanta

A primers de novembre em va arribar per correu una cançó que cada dia està quallant més en el panorama musical català. El nou èxit dels Buhos (grup penedesenc!) porta per títol “Nen dels vuitanta” i cada cop se sent més per les emissores nacionals. Evidentment, es tracta d’un tema dedicat a aquells que hem nascut en la dècada de 1980. Aquí el deixo per escoltar, llegir i descarregar. Per cert, el nou disc dels calafellencs sortirà a la primavera.

Nen dels vuitanta

Billar i futbolí i l’home del sac
el barça del dream team
i la bola del drac

Aquell primer petó
la primera estrella
o el segon vailet de la casa vella

les vinyes vora el mar
les dunes que l’atzar
va voler prendre
les canyes del torrent
vigilen el ciment
que les violenta

i ara s’espanta aquell nen dels vuitanta
un nen que no vol fer-se gran
camí dels trenta
no acaba la festa
però no es com havia somiat

El cotxe ple de fum
els crits de mon pare
i el doctor slump perseguint l’arare
pel carrer principal tirant la baldufa
l’hivern era especial
aprop de l’estufa

i encara puc sentir
la brisa d’un vespre estant
tots a la fresca
l’olor d’un got de vi
i els nous llibres de l’any
cada setembre

i ara s’espanta aquell nen dels vuitanta
un nen que no vol fer-se gran
camí dels trenta
no acaba la festa
però no es com havia somiat