Greu relliscada a Les Comes

igunoia41La lliga europea es complica ara pel Noia Freixenet. La derrota a Igualada (4-1) suposa un cop d’efecte negatiu que ara caldrà reconduir amb precisió.
Una precisió que passa per no fallar en les properes jornades. Ferran López, l’entrenador del Noia, apuntava després del partit a Les Comes que al seu equip li havia faltat “més convicció, més esperit i una mica més de lluita”. I així és, perquè els de Sant Sadurní no van estar gens afinats a la capital de l’Anoia. En tot el partit se’ls va veure mancats d’idees i de positivisme. L’energia estava del bàndol local, que no va posar-ho gens fàcil. Joan Carles sabia de sobres què s’hi jugava el seu equip i no només van ser capaços de superar el matx ball, sinó que van rematar-ho, brillantment per a ells, i van obtenir el gol average al seu favor.

Continua la lectura de “Greu relliscada a Les Comes”

Estem En Perill

monzopujol“Oju, peligru!”. Què, expressió divertida? No! No! No! Aquesta expressió no és nostra. L’ús de la llengua catalana -i, en conseqüència, la propagació de la seva cultura i la seva idiosincràsia- s’està perdent a un ritme vertiginós. Pel carrer es veu, pel tren, o a la universitat. Sí, a la facultat també ja que hi ha professors capaços de canviar de llengua només per a UNA alumna que assisteix a classe cada mes i mig negant-li, així, la possibilitat d’integrar-se a Catalunya i augmentar els seus coneixements lingüístics, al mateix que li recorda que ella és diferent, és de fora, i que la classe s’adaptarà a la diferència.

Aquest matí, Quim Monzó i Jordi Pujol han estat clars, en una conferència a Barcelona. Potser no seran els de fora els que matin el català, sinó que serem els propis catalans. Es perdren expressions pròpies, es tendeix a adaptar massa expressions espanyoles, i els pronoms febles són desconeguts.

Total, a continuació copio part de la notícia que es pot trobar a l’AVUI.cat. També n’hi ha referències al 3cat24.cat, al Singular Digital, a l’ACN, a l’ e-notícies i a La Vanguardia digital.

L’expresident Jordi Pujol i l’escriptor Quim Monzó han denunciat l’empobriment de la cultura i la llengua catalana al carrer i als mitjans de comunicació en adoptar cada vegada més expressions i calcs sintàctics del castellà. Tots dos han estat molt crítics amb la situació que es viu al país, sobretot Monzó, que ha assegurat que “el país s’enfonsa” i el català s’està “convertint en un dialecte del castellà”, amb el suport dels mitjans de comunicació, als quals ha acusat d’expressar-se en un català “que fa feredat”.

L’expresident també ha criticat el panorama actual i la indiferència dels mitjans de comunicació cap a la cultura del país, però s’ha mostrat més esperançat que les coses puguin canviar.

Monzó ha ironitzat sobre la possibilitat de multar els periodistes que cometin errors amb el llenguatge: “Jo m’apuntaria a recaptar els diners. Ens forraríem tant que ja no faria falta ni el nou finançament”. Per la seva banda, Pujol ha lamentat que “els mitjans de Barcelona no hagin contribuït al desenvolupament de la cultura catalana”, alguns per mirar massa cap a Madrid, ha afegit.

Monzó ha advertit que, com a escriptor en català, s’està adonant que “el país s’està enfonsant i n’està naixent un altre” on el català ocupa un lloc més secundari: “Els escriptors en català comencem a ser una peculiaritat ètnica a Catalunya”.

El fet de “parlar malament” el català s’està consolidant entre els joves com la manera més “enrotllada” de comunicar-se, fins al punt que “en un poble perdut de Catalunya avui parlen pitjor que els de Barcelona, perquè ells no volen ser de poble, volen ser cosmopolites, i això vol dir parlar malament”, ha denunciat Monzó, que ha criticat la manera d’educar massa tova del moviment pedagògic iniciat per Rosa Sensat i la mínima presència de títols en català a les llibreries, i ha negat la “immersió lingüística”, que, segons l’escriptor, és una “falsedat, un mite que en realitat no ha existit mai”.

Inauguration Day En Directe

En aquest post hem seguit en directe, gràcies a en Marc Pallarès, l’acte de presa de possessió d’Obama com a nou president dels Estats Units, que s’ha emès fa pocs segons. S’ha acabat l’efecte Obama, comencen els fets d’Obama.

Del seu speech -made in Favreau-alguns ítems que he pogut caçar. Fa una crida als terroristes: “Us derrotarem“, i avisa que als “líders que busquen conflictes” que “el seu poble els jutjarà pel que construiran, no pel que destruiran”. Diu que el seu és un país jove, però que ha de “deixar enrere la infantilitat” i ha referenciat els termes igualtat, llibertat i oportunitat. El seu és un govern “d’esperança contra la por; d’unitat vers el conflicte”.

Hope. Demana esperança, per superar la crisi. “El govern ha d’ajudar a les famílies a trobar feina” i apel·la a les ments, “que no són menys creatives ni innovadores“. Cap Yes we can en el seu discurs.

De cara a temes de la seva agenda, primerament ha afirmat que “començarem a deixar Iraq responsablement al seu poble, reduir les amenaces nuclears i l’escalfament global”. Mentre dura la cerimònia, fonts de la casa Blanca apuntaven que ja avui es podria fer el primer pas per tancar Guantanamo.

Durant sis hores, a la Casa Blanca s’hi estan fent tots els canvis per tal que, quan en unes hores hi arribin els nous inquilins, s’ho trobin tot al seu gust, amb les seves coses. Al mateix temps que Obama jurava el càrrec, es posava en funcionament la nova pàgina web de White House.