El navegador en català

A través del blog Buscant a Wally, descobreixo aquest text on s’explica que un dels criteris de Google a l’hora de llançar nous productes és triar els idiomes més escollits en els navegadors. Per això és important que el tinguem configurat el nostre navegador en la nostra llengua. Davant certs lingüicidis que patim al món real, sort en tenim del nostre refugi en català.

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic
col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber [al CPNL] la importància de tenir el
navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de
Softcatalà, el passat divendres 3 d’octubre al Museu d’Història de
Catalunya.

Ens va explicar que l’any passat a Google van engegar una iniciativa per
oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a
internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan
servir per a Google per saber quin és l’idioma preferit dels usuaris és
l’idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les
coses que podem fer i que són 5 2 minuts és assegurar que l’idioma
predeterminat del navegador és el català
. Compte, es pot tenir els menús en
català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!

Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del
navegador cal fer:

– si feu servir l’Internet Explorer:
eines -> opcions d’Internet -> idiomes -> afegir -> català Un cop fet això cal
posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

– si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
edita > preferències -> continguts -> llengües -> afegir -> català

-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines -> opcions -> avançat -> llengües -> afegir -> català [ca] també cal fer-la
pujar fins que sigui a dalt de tot.

-Si teniu el nou Chrome de Google:
“Personalitza i controla” -> opcions -> Intermedi -> Canvia la configuració de
tipus de lletra i idioma -> Idioma -> Afegeix

(seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d’un
idioma configurat)

La Fotografia Amb Ell

Des d’aquesta setmana els fotògrafs de les diplomàcies europees ja saben que durant el proper mes tenen feina assegurada. Tenen tot just 30 dies per anar preparant les seves Canon, Nikon i els objectius que facin falta per anar, amb els seus caps d’Estat, a Praga el 5 d’abril. Aquell dia, els ara 27 rebran la visita d’un admirat convidat d’honor: Barack Obama. D’aquesta manera, el president nord-americà realitzarà la seva primera visita a Europa per fonamentar una nova etapa entre les dues bandes de l’Atlàntic.

És plenament sabut que referenciar Obama és, a dia d’avui, símbol de modernitat i de bona praxi política. Queda cool. Per això, fins ara els líders polítics busquen el president americà com a mirall, amb més o menys èxit. Per això, no en tinc cap dubte que el 5 d’abril tots els presidents de la UE –presidida per Txèquia- aniran a Praga i buscaran el moment òptim per posar-se al costat d’Obama de manera que el seu fotògraf de torn els caci la instantània. Qui serà el que es quedarà sense la foto?

Amb aquesta actuació, Obama abordarà en primera persona les relacions amb la Unió Europa després d’uns dies en què Hillary Clinton ha començat a viatjar i a participar en diverses cimeres mundials. En el primer mes des que és president, el ‘Rei del món’ ja a abordat clarament els que es podrien qualificar com els seus eixos prioritaris: Economia (increment d’impostos als rics i rescat finançer), Sanitat (fons per reformar aquest sistema), Canvi Climàtic (càrregues fiscals a les empreses contaminants), Política Exterior i Lluita Antiterrorista. De tots aquests punts en tenim un titular per recordar. I de tot plegat, el seu equip no s’ha oblidat d’escenificar-ho com toca per enviar cada missatge, com bé explicava en aquest bloc en Vicent.

(Article publicat a l'Observatori Obama)

L’Adéu d’en Rubianes

Aquest matí ha mort a Barcelona l’actor galaicocatalà Pepe Rubianes a causa d’un càncer de pulmó. Precisament el dia que Galícia celebra eleccions autonòmiques, la jornada informativa s’ha despertat amb la mala notícia referent a aquest mite sobre l’escenari. Des de ben petit, ja quan ell sortia a Malalts de tele, n’he anat seguint els passos. És d’aquells homes que més m’ha fet riure. En directe, només l’he vist una vegada: va ser fa un any i mig, per Fires i Festes a Sant Sadurní, a l’Ateneu. Va venir acompanyat de l’actiu Cristina Dilla. L’actuació s’havia de fer a la sala d’actes, però per la nombrosa expectació aixecada es va traslladar al pavelló. Recordo que hora i mitja abans ja estava a la porta fent cua per accedir. En sortir… em feia mal la boca de tant i tant riure!! Tothom s’ho va passar molt bé. N’he recuperat l’entrada, per fotografiar-la.

10rubianes

Quan Rubianes (61 anys), ben integrat a Catalunya, obria la boca, de cada quatre paraules n’hi sortien cinc de malsonants. De fet, es va guanyar l’animadversió de la caverna mediàtica espanyola en interpretar el seu humor com un insult a la seva Ehpañña. “Que se metan España en el puto culo“. Més clar: aigua. De qualsevol comentari en diuen “insultos”…

Rubianes solamente‘ ha estat un dels espectacles més celebrats a Catalunya. El seu èxit és incontestable: 10 anys en cartellera. Es trobarà a faltar.

La notícia de la seva mort, per cert, no ha deixat indiferent a ningú. De fet, via Twitter, la majoria d’usuaris ho comentaven molt abans que ho publiquessin els diaris digitals. Una mostra més de la força de la xarxa. Al Facebook ja hi ha un grup de record.