Els Mals de la TDT

Avui i demà se celebra a la Facultat de Comunicació Blanquerna el V Congrés Internacional Comunicació i Realitat, centrat en la metamorfosi de l’espai mediàtic. A iniciativa de Francesc Canosa, participo en aquest congrés junt amb altres companys en les tasques de dinamització a través de web social: bloc i twitter de l’esdeveniment. És apassionant poder participar en aquestes trobades per veure la gran quantitat de coneixement que hi corre i, al mateix temps, conèixer bons professionals del camp comunicatiu.

Aquesta tarda, en una primera reunió valorativa i per anar tdt_plasmaposant fil a l’agulla a les conclusions del congrés que fluiran demà, hem vist com hem passat de parlar de “cruïlles de la comunicació” (en el congrés de 2007) a la metamorfosi d’enguany. D’aquí hem anat a parar a les conclusions del quart congrés. I una d’aquestes és la que m’ha sorprès. Només fa dos anys que es pronosticava que la Televisió Digital Terrestre (TDT) seria el futur i que, cito, “dóna la possibilitat que cada espectador pugui dissenyar la seva programació particular”. “Es confia ingènuament en la possibilitat de fer milions d’activitats que serem capaços de a terme. A més a més, la banalització de la idea de potencialitat emmascara la importància de la qualitat”. La TDT ja no és res.

Potser trenta mesos enrere era difícil de preveure l’explosió d’internet pel que fa al terreny televisiu, però el cert és que la TDT, que encara no ha acabat la seva fase d’implantació ni de creació, ja és història. El client de la televisió és la gent gran i la immigració, ja que els joves ja tenim aparcat el comandament. Internet s’ha fet el rei. Aquest suport sí que permet interacció (una de les grans promeses de la TDT), i una programació autènticament pròpia. Amb iniciatives com el 3 a la carta de Televisió de Catalunya jo decideixo quan vull veure Crackòvia, Polònia o el Telenotícies. Encara hi ha zones fosques del país on no es veu la TDT, o bé no es veuen tots els canals que haurien de veure’s. Difícilment la televisió digital es podrà posar a l’alçada de la liquidesa que dóna la xarxa. Continua la lectura de “Els Mals de la TDT”

Les fotos del Ràdio Associació

Dijous passat va ser el dia que varem rebre el Premi Ràdio Associació d’Innovació pel Toc d’hoquei. Donem gràcies al jurat dels premis Ràdio Associació per aquest reconeixement en una categoria tan important com és la d’Innovació. Celebrem que s’hagi valorat tan positivament la idea del format del Toc d’hoquei.
Veiem guardonat un projecte multimèdia que ha buscat interactuar amb tots els actors possibles, i que ha sabut, creiem, jugar molt bé amb la doble via ràdio i internet.
Realment, és un premi molt repartit ja que en el projecte del Toc d’hoquei hi han participat moltes persones i ha tingut el suport d’una quinzena d’emissores locals. Queda demostrat, un cop més, que la cooperació entre emissores és una fòrmula que funciona. Fem extensiu aquest premi a l’hoquei patins català, que també ens ha donat el seu suport.

Altres guardonats del Ràdio Associació d’enguany van ser Xavier Grasset, ACN, el 3/24, o Manel Borrell de ràdio Barcelona, ràdio Premià, ràdio Rubí o COM Ràdio.

A continuació algunes fotos de l’acte en què estic juntament amb l’altra ànima sense el qual el Toc no hagués estat possible, Marc Pijuan, sense deixar de banda els nombrosos col·laboradors. Durant el parlament; foto dels guanyadors; amb alguns col·laboradors i amb amics! Les fotos són de Jordi Saragossa.

Twitter a les Redaccions o a les Crisis

Fa tot just un any em vaig apuntar a la xarxa social Twitter. Era la meva primera incursió en aquest món que, mes rere mes, em va agradant més. De fet, després de reflexionar-ho a fons, entre Twitter i Facebook em quedo amb la primera xarxa social. M’hi moc més ràpid i les relacions solen ser menys banals. Potser un altre dia ja parlaré d’aquests dos instruments.

En tot cas, en el dia d’internet, m’agradaria reflexionar sobre dues possibilitats de dur Twitter més enllà del ‘What are you doing?‘. Des de tres fronts diferents però enllaçats, Twitter serveix d’entrada per poder explicar ras i curt, al moment, un fet que està passant. Per exemple, un tiroteig de matinada a Barcelona que els mitjans de comunicació recolliran -si ho fan- bastantes hores més tard. Tot plegat perquè aquests esperaran a rebre la nota de premsa dels mossos de torn. D’acord que un usuari a la xarxa no ha de ser una font directa d’una informació si no se’n té una certa fiabilitat o no es contrasta, però sí que ha de permetre moure fils i analitzar des d’altres punts de vista els fets.

Als Estats Units els mitjans de comunicació comencen a percebre que una informació no ha d’arribar en forma de nota de premsa (o la nota no és el començament sinó el final), ja que cal trobar els mil formats més. És el cas del diari Telegraph, que té a la seva redacció una gran pantalla on hi van apareixent twitts. Si fins ara calia estar pendent dels teletips, ha arribat l’hora de seguir els… teletwitts, diguem-li així. Però a banda dels mitjans tradicionals, les institucions també saben adaptar-se a aquest suport. La Facultat de Comunicació de Navarra va retransmetre un seminari per aquesta via. De fet, el proper cap de setmana la Facultat de Comunicació Blanquerna també explicarà en directe via Twitter el seu Congrés Internacional sobre comunicació i realitat.

Finalment, Twitter és una eina més per passar al diàleg en situacions de crisi que poden produir-se, per exemple, en una empresa o institució. Si la comunicació de crisi es va desenvolupant a través d’un pla abans que aquesta es produeixi, l’entitat afectada pot haver creat una àmplia xarxa de contactes virtuals que li han de permetre explicar-se -AMB SINCERITAT- quan arribi el problema. Tot i que la xarxa no estava creada, l’empresa Domino’s Pizza va haver de propagar-se ràpid per les xarxes i entrar en conversa amb tots aquells usuaris que havien atacat l’empresa quan s’havia conegut el cas d’uns treballadors que feien “marranades” a la cuina. D’acord que la caiguda de la reputació en aquestes situacions és inevitable, però com a mínim poden ajudar a difondre la disculpa i el compromís que no es repetirà un fet tant greu.

Ah! I ja posats, si vols muntar una revolució o vols lligar, doncs també prova sort pel Twitter!

I pels que encara no conegueu què és Twitter, aquí un vídeo:

Presentada la Penedesfera 2009

Dimarts a la tarda, a l’ajuntament del Vendrell, vam presentar les segones jornades de la Penedesfera. Va ser un moment especial i bonic, pel fet de poder exposar públicament l’extens i treballat programa de xerrades i ponents que hi haurà el 12 i 13 de juny a Vil·la Casals. S’ha treballat molt per tenir noms importants a les taules.

Tot seguit podeu veure el detall del programa d’actes, tal i com l’impulsor de la Penedesfera, en Daniel Garcia Peris, l’ha posat al seu bloc. esportiudigital.com col·labora enguany a la Penedesfera i un servidor moderarà la taula de mitjans de comunicació amb la presència del 3 de vuit, l’AVUI, Vilanovadigital, Anoiadiari i tendencias.tv. Més avall podeu consultar els detalls.

Programa:

Divendres 12 Juny de 2009

17:00 Presentació i inauguració de les Jornades de la Penedesfera a càrrec de les autoritats

Daniel García Peris, Impulsor de la Penedesfera
Raül Buira, Regidor de Tecnologia i Societat de la Informació de l’Ajuntament del Vendrell
Benet Jané, Alcalde del Vendrell

Jordi Sánchez, President del Consell Comarcal del Baix Penedès
Josep Poblet, President de la Diputació de Tarragona
Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya

Entrega de vals de descompte per al registre de dominis .cat per la Fundació puntCat.

18:00 Taula rodona: “Com les noves eines de comunicació estan transformant la política actual”

Debat a càrrec d’experts en Política 2.0.

Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya
Izaskun Bilbao, ex-Presidenta del Parlament Basc
Héctor Pérez, Partido de Internet
Genís Roca, arqueòleg i expert en xarxes socials i internet
Max Vives-Fierro i Planas, Director de la Fundació Catalunya-Europa

Modera i organitza: NuestraCausa (Gemma Urgell i Ricard Espelt) Continua la lectura de “Presentada la Penedesfera 2009”