Els Mals de la TDT

Avui i demà se celebra a la Facultat de Comunicació Blanquerna el V Congrés Internacional Comunicació i Realitat, centrat en la metamorfosi de l’espai mediàtic. A iniciativa de Francesc Canosa, participo en aquest congrés junt amb altres companys en les tasques de dinamització a través de web social: bloc i twitter de l’esdeveniment. És apassionant poder participar en aquestes trobades per veure la gran quantitat de coneixement que hi corre i, al mateix temps, conèixer bons professionals del camp comunicatiu.

Aquesta tarda, en una primera reunió valorativa i per anar tdt_plasmaposant fil a l’agulla a les conclusions del congrés que fluiran demà, hem vist com hem passat de parlar de “cruïlles de la comunicació” (en el congrés de 2007) a la metamorfosi d’enguany. D’aquí hem anat a parar a les conclusions del quart congrés. I una d’aquestes és la que m’ha sorprès. Només fa dos anys que es pronosticava que la Televisió Digital Terrestre (TDT) seria el futur i que, cito, “dóna la possibilitat que cada espectador pugui dissenyar la seva programació particular”. “Es confia ingènuament en la possibilitat de fer milions d’activitats que serem capaços de a terme. A més a més, la banalització de la idea de potencialitat emmascara la importància de la qualitat”. La TDT ja no és res.

Potser trenta mesos enrere era difícil de preveure l’explosió d’internet pel que fa al terreny televisiu, però el cert és que la TDT, que encara no ha acabat la seva fase d’implantació ni de creació, ja és història. El client de la televisió és la gent gran i la immigració, ja que els joves ja tenim aparcat el comandament. Internet s’ha fet el rei. Aquest suport sí que permet interacció (una de les grans promeses de la TDT), i una programació autènticament pròpia. Amb iniciatives com el 3 a la carta de Televisió de Catalunya jo decideixo quan vull veure Crackòvia, Polònia o el Telenotícies. Encara hi ha zones fosques del país on no es veu la TDT, o bé no es veuen tots els canals que haurien de veure’s. Difícilment la televisió digital es podrà posar a l’alçada de la liquidesa que dóna la xarxa. Continua la lectura de “Els Mals de la TDT”

Les fotos del Ràdio Associació

Dijous passat va ser el dia que varem rebre el Premi Ràdio Associació d’Innovació pel Toc d’hoquei. Donem gràcies al jurat dels premis Ràdio Associació per aquest reconeixement en una categoria tan important com és la d’Innovació. Celebrem que s’hagi valorat tan positivament la idea del format del Toc d’hoquei.
Veiem guardonat un projecte multimèdia que ha buscat interactuar amb tots els actors possibles, i que ha sabut, creiem, jugar molt bé amb la doble via ràdio i internet.
Realment, és un premi molt repartit ja que en el projecte del Toc d’hoquei hi han participat moltes persones i ha tingut el suport d’una quinzena d’emissores locals. Queda demostrat, un cop més, que la cooperació entre emissores és una fòrmula que funciona. Fem extensiu aquest premi a l’hoquei patins català, que també ens ha donat el seu suport.

Altres guardonats del Ràdio Associació d’enguany van ser Xavier Grasset, ACN, el 3/24, o Manel Borrell de ràdio Barcelona, ràdio Premià, ràdio Rubí o COM Ràdio.

A continuació algunes fotos de l’acte en què estic juntament amb l’altra ànima sense el qual el Toc no hagués estat possible, Marc Pijuan, sense deixar de banda els nombrosos col·laboradors. Durant el parlament; foto dels guanyadors; amb alguns col·laboradors i amb amics! Les fotos són de Jordi Saragossa.