Males Praxis…

En el seu dia, el periodista de La Vanguardia, Jordi Barbeta, explicava la topada que havia tingut amb l’aleshores director de comunicació de Montilla, Toni Bolaño. Bolaño, excap de premsa de l’ajuntament de Cornellà i del Ministeri d’Indústria amb Montilla, l’havia amenaçat: “no voy a parar hasta joderte“. Ara surt un altre cas a la llum. Aquest amb proves documentals irrefutables i amb similars característiques amb l’anterior cas. El protagonista és Manel Fran, cap de premsa del també socialista Celestino Corbacho, i que ja l’havia acompanyat a la Diputació de Barcelona i a l’ajuntament de l’Hospitalet, al costat de Cornellà.

Fets, no paraules, a continuació. Comentaris, més avall. 😉

Algunes referències que corren per la xarxa:

Blog de Toni Aira

Expansión

RTVE

Diario Crítico

Paper Papers

Blog Txistorra

Enfoque diferencial

“Que un político no tenga una web bien posicionada le puede suponer perder muchos votos”

Enllaço el vídeo que he trobat a través del blog de Mas Consulting referent a una entrevista d’Àgora News a Jorge Santiago, del ‘Master en Asesoramiento de Imagen y Consultoría Política en la Universidad Pontificia de Salamanca’.

Emocions de Lax’n’Busto a Casa

Ja he baixat del núvol. Un núvol que no sé quan hi vaig pujar però si que m’hi vaig notar. Els Lax’n’Busto, el gran grup del rock català que gairebé té tants anys com jo va venir a tocar a casa. Entre la tarda de diumenge i el matí de dilluns aquest núvol em feia volar entre felicitat i amics. Ara bé: si alguna cosa no he patit gens, gens, en els darrers dies han estat nervis. Ni quan van arribar els cantants a casa, ni quan van arribar els convidats, ni quan va començar el concert, ni cantant, ni a la tele… La calma em va dominar. Això està bé. El 14 de maig, als Matins de TV3, es va fer el sorteig d’un concert a casa del qual en vaig ser l’afortunat. A partir d’aquí vam posar la data i l’espai: les renovades caves Butí Masana era un gran escenari per dur-lo a terme. I tothom va quedar impressionat doblement: per l’escenari, però també per l’excel·lent cava.

Des de fa un parell de dies intento baixar en paraules tots els sentiments i emocions però es fa molt difícil. Va ser un concert molt divertit, emocionant i sobretot especial. Estic segur que ni jo ni cap de les altres 86 persones que hi havia ho oblidarem. A més, els membres del grup van estar molt atents i simpàtics amb tothom qui els requeria, per fer-se fotos, signar discs, parlar amb ells… no tenien cap pressa. La prova fou les gairebé dues hores de concert que vam poder disfrutar tots plegats en el núvol.

Ja des de petit que m’han agradat els grups clàssics de l’anomenat Rock Català, i els Lax’n’Busto són músics molt bons que em segueixen agradant. De fet, l’any 2000, per exemple, vaig fer un programa de rock català a una ràdio local i els seus temes n’eren protagonistes. Però amb ells no hi havia coincidit mai personalment, tot i que sí que havia anat a bastants concerts. Només em queda desitjar-los molta sort en futurs discos i que més gent pugui volar en un núvol fins ben amunt, fins a l’objectiu: la lluna.

Continua la lectura de “Emocions de Lax’n’Busto a Casa”

United Trenca Guitarres

Deuen ser aquestes coses d’internet que a algú encara li costa d’entendre, però la reputació d’una companyia d’aviació com United Airlines se n’ha anat per terra a causa d’un vídeo de Youtube. Un relat, una història que ha donat la volta al món, ha servit per deixar amb el cul a l’aire les formes d’actuar d’aquesta companyia.

Guitarres que Volen

Descobreixo la història a través del bloc de l’amic Wally. Dave Carroll, cantant del grup Sons of Maxwell, va veure des del seu seient en un dels avions de la companyia United Airlines com un dels operaris llançava de mala manera la seva guitarra a la bodega de l’aparell. Primer error de la companyia: permetre que aquests operaris actuïn united_breakstant nefastament i, a sobre, a ulls de tothom. Ho varen reclamar a les hostesses del vol que, segons diuen, van passar completament d’ells. Segon error: aquest passotisme de les hostesses.

Després va poder comprovar que, tal com es temia, la guitarra estava trencada. Va estar mesos intentant rebre la compensació econòmica lògica que tothom esperaria, però no hi va haver manera. L’instrument estava valorat en prop de 4.000 euros. Tercer error: No disculpar-se. Quart error: No accedir a indemnitzar les pèrdues ocasionades.

Atac Viral

United s’ho va buscar i Carroll no va parar quiet. Segurament per la companyia hagués resultat més econòmic pagar els 4.000 euros i a córrer. Però, rucs, ells tenien la raó absoluta i la reclamació era d’un client més. Una companyia que no entén que la relació amb el client ha canviat, i que el valor de la seva companyia és molt més que el simple fet de comprar un bitllet. A partir d’aquí, el músic va passar a l’acció ‘dedicant’ una cançó a United en què narra els fets. El seu vídeo United breaks guitar ha tingut ja més de tres milions de visites al Youtube!!!

I la Imatge de Marca?

A partir d’aquí, no consta enlloc que United hagi fet res. No sé si han pensat en respondre, però amb això, han aconseguit una reputació nefasta. Si ara volen solventar aquest problema individual, tothom qui n’hagi tingut d’altres els hi traurà a la llum i tampoc els deu interessar. El que ara ningú els hi treurà són determinades etiquetes: volar amb United Airlines vol dir que maltractaran el teu equipatge i pot ser que te’l trenquin. Si ho reclames, passaran de tu. Les hostesses són unes mal educades. No està malament…

Si fóssiu d’UA, com solucionaríeu aquest cas?

United Breaks Guitars

La cançó està bé i exposa bé el relat (storytelling) posant en situació, explicant cronològicament els fets i arribant a la conclusió que són uns trencadors de guitarres. I té un punt d’emotivitat… amb la pobra guitarra.