Espiar no és protegir

Aquest matí El Periódico destapava un possible cas d’espionatge del Barça a quatre dels seus vicepresidents: Jaume Ferrer, Joan Boix, Joan Franquesa i Rafael Yuste. Al migdia, en roda de premsa, el director general del club, Joan Oliver, ha especificat es tractava de protegir aquests directius en vistes a ser futuribles candidats a la presidència del club de cara a les eleccions del 2010.

Però el seguiment no era en va. Oliver ha explicat que Franquesa va comentar-li que se sentia perseguit, i per això el club va optar per fer una auditoria de seguretat d’aquest i els altres tres vicepresidents. És a dir, encarregar un informe sobre ell a una agència d’investigació.

Segons les fonts que ElP cita de l’agència Método 3, una auditoria de seguretat és un mètode cada cop més emprat en política per investigar candidats o càrrecs i així treure a la llum possibles irregularitat o males pràctiques i saber què es parla sobre ells en determinats entorns. A The West Wing sovint s’hi veuen casos que la Casa Blanca destapa o vol amagar sobre alguns polítics nord-americans.

Els termes

Uns parlen d’espies i d’altres parlen de protecció. Les dues coses no es contraposen, però són termes que generen percepcions totalment oposades. Protecció és un terme que implícitament du el concepte de seguretat. En canvi, sentir-se espiat és sentir-se insegur. És intuir que algú et segueix, et vol alguna informació, però no saps ni quan ni com te la treu. Com sempre, l’ús del llenguatge és molt important.

Continua la lectura de “Espiar no és protegir”

Presidents EUA

Tot seguit enllaço un reportatge del programa Ànima, de TVC, sobre la figura al teatre i al cinema del president dels Estats Units. Un dels exemples que posen és The West Wing, una fantàstica sèrie per veure l’entrellat del gabinet presidencial de Bartlet.

Tot això a propòsit d’una obra de teatre que aquests dies es representa al Teatre Lliure de Barcelona: Nixon-Frost. Anem-hi!

(via Auri Garcia)