Rodalia.info, Eina Mediàtica

Divendres es va presentar el portal Rodalia.info. La iniciativa és d’un bon amic, en Roger Melcior, que ha gaudit del suport d’en Daniel i l’Anna, creatius de pimpampum.net. En Roger ja feia setmanes que li donava voltes a crear una eina així, i finalment s’hi ha llençat.  No diré res que no s’hagi dit fins ara, però, en síntesi, és un portal que recull les incidències a la xarxa de Rodalia i de Ferrocarrils de la Generalitat que els usuaris publiquen al seu Twitter i fent servir uns tags determinats per classificar els tuits.

Impacte mediàtic

El que més ha sorprès al Roger (2.0-man convençut) i als seus companys ha estat la gran repercusió mediàtica de que ha gaudit aquesta inciativa. Això m’ha portat a pensar sobre aquelles lliçons de criteris de noticiabilitat i les diverses teories del gatekeeper. Per què els mitjans de comunicació han destacat tant Rodalia.info?

  • D’entrada, perquè és una iniciativa de servei públic, que pot ser molt útil a molts ciutadans de cara a tenir coneixement de què passa al la xarxa ferroviària.
  • Perquè són els mateixos ciutadans, de baix a dalt, els qui han tirat endavant un projecte totalment lliure i que té com a base i eina de difusió el Twitter.
  • Perquè genera conflicte, doncs és un servei que la pròpia administració, Renfe i Adif ha estat incapaç de desenvolupar i han hagut de ser els usuaris qui informin davant la manca de comunicació de la pròpia companyia.
  • Perquè tot allò que serveix per deixar amb el cul a l’aire -però no sense raó!- Renfe, és notícia.
  • Perquè el mateix dia es va presentar el portal oficial de Rodalia, que és molt institucional però poc pràctic de cara a la informació de servei, que no és tan ràpida com sí ho és el Twitter.

Recull de premsa

Tota iniciativa ha d’acabar tenint un portaveu que doni la cara i expliqui el projecte al públic. És important que existeixi una veu única, que centralitzi i tingui clar el missatge a donar. I en aquest cas ha estat el propi Roger Melcior qui ha explicat als mitjans de comunicació què és i el perquè de Rodalia.info. La repercussió es tradueix, a hores d’ara, en 78 aparicions comptabilitzades en diversos mitjans. Desgranades, es resumirien en 26 notícies, 21 posts en blocs, 18 entrevistes, 19 mencions en ràdio -també a la COPE!-, i 7 de vídeos.

A quin motiu més li podeu atribuïr aquesta repercusió?

Enhorabona per la iniciativa i molta sort!!!!!

PD: Aniré actualitzant les xifres a mesura que es vagin actualitzant els links.

Duran i Lleida, la farsa a Twitter

Tots els que cada dia piulem al Twitter, aquells que en fem un ús intensiu d’aquesta fantàstica eina, qui més qui menys, ens coneixem. D’entrada, si s’és a Twitter ha de ser per alguna raó. Se li ha de veure algun us real, se n’han de tenir ganes, o s’ha de pensar algun objectiu per fer-lo servir. A hores d’ara tothom es llença a Twitter de qualsevol manera. És així com molts candidats a eleccions del que sigui s’hi creen el seu perfil. O els polítics, coneixedors que aquesta eina els pot acostar a la ciutadania, també s’hi apunten. És cert, els apropa als seus votants perquè companys dels seus partits ho han fet, i els ha funcionat. Ho han fet bé, amb gràcia. Gestionat per ells mateixos, dient coses interessants, conversants i no spamejant. @Donaire, @KRLS, @ebenach o @carlescampuzano són quatre molt bons exemples d’un ús molt positiu per a ells, i per a la seva política, del Twitter.

Tot i així, coincidim en que sí que hi ha males praxis. Mentir, no conversar, usar un llenguatge que no sigui estàndard al parlar són errors que es poden cometre. L’Albert Medran ho explica molt bé en aquest post. A tot això, hi ha un personatge a Twitter que , m’atreviria a dir que entre una àmplia majoria de twittaires, considerem que és un farsant al Twitter. Aquest és el polític d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida. Aquí el seu ‘twitter‘.

En què falla Duran i Lleida?

  • Bombardeja. Senzillament és un usuari que, quan té un rampell, vomita frases sense sentit. Com a mostra, la imatge de dalt. Què vol dir un twit que expressa “és l’hora del relleu, del canvi“? El títular és fàcil: Duran anuncia que plega.
  • Li twittegen. No hi ha cap problema en què twittegi una altra persona, si queda clar. Però si et vols fer passar per tu i a sobre t’ho fan, malament anem. Una altra mostra:  aquest, enlloc d’enllaçar Twitter amb Facebook com ho tenim molts usuaris, ho té al revès. I passa el que passa: Que parla d’ell en tercera persona.
  • No conversa. Quan la persona que de tant en tant, quan té temps -normalment sol ser el divendres al migdia-, es limita a twittejar frases del seu argumentari se n’adoni que hi ha una pestanyeta @Duran_i_Lleida i vegi que allà hi ha tot de referències a ell, li pot agafar un cobriment quan vegi el què hi ha.
  • Sense  sentit.  Moltes vegades els comentaris no saps a què venen, o tenen un cert retard. El 13 de desembre es van celebrar algunes consultes sobre la independència. Es va manifestar amb absoluta immediatesa… al cap de 5 dies!!! I, total, per constatar un fet que no aportava ni novetat, ni opinió, ni res de res…

Entre l’univers d’aquesta magnífica eina, sabem més o menys les bones praxis no escrites del Twitter, les formes per sintetitzar bé els 140 caràcters, les tècniques per viralitzar, o la importància de respondre, participar, crear conversa quan toca. Tot es pot fer, no hi ha cap gurú, no hi ha cap reglament. La gràcia és que cadascú se’l pot fer seu, dins d’un ordre. I això és bo. I és important, destacar-ho. Però el que du a la pràctica el Twitter de @Duran_i_Lleida ve a ser un clar exemple del que és recomanable no fer. Per tot això que he exposat, i pel que cada setmana comentem amb diversos usuaris de Twitter.

Amb quin rumb navega Joan Laporta?

Joan Laporta ha fet avui, de manera molt explícita, el seu salt al mar polític. La forta expectativa que aquest pas ha generat li ha suposat més un problema que un benefici. Després de dies comentant que s’ho estava pensant però que no sabia res del cert, ho ha fet, i per internet.

Des de dijous, el web laporta2010.cat anunciava amb un compte enrere que avui a les 12 del migdia passaria alguna cosa. Per això, la xarxa s’ha revolucionat a l’hora H. I Laporta ha saltat al mar havent-se deixat el banyador a casa, sense saber si tenia benzina a la moto aqüàtica (dic moto perquè, de moment, va sol), ni veure que les onades anaven mogudes. Tanta expectació se li ha girat en contra perquè…

  1. 1. La xarxa l’estava esperant i a les 12 en punt els internautes ja teclejaven laporta2010.cat i no s’hi trobaven res. A vegades sortia la pàgina desfigurada. A vegades ni això.
  2. 2. La gran majoria de comentaris anaven en sentit negatiu, fins el punt que el hastag #laporta2010fail ha agafat molta volada a Twitter. A causa d’això, també han rebut crítiques l’empresa de disseny web que li ha desenvolupat el projecte, Güell Consulting, i la de l’allotjament, Arsys, una de les millors d’Espanya.
  3. 3. L’ambició els ha pogut, i de seguida han argumentat l’error dient que era un allau de visites. Fins i tot n’han dit una xifra: 6.000 visites per minut durant la primera hora!! Un número que també ha provocat certa mofa. Per molta expectació, fins que no me la demostrin no me la creuré.
  4. 4. Laporta ha mostrat els canals que usarà (Twitter, Facebook, Youtube) però li falta consolidar i concretar els arguments. On és el contingut? De moment només n’exhibeix un: llibertat per Catalunya. Això ho volem molts, però com, a quin preu i perquè amb en Jan Laporta?

Amb tot plegat ha quedat clar el què una persona m’explicava i argumentava fa unes setmanes: Joan Laporta és el català més conegut arreu del món segons els inputs dels clippings de premsa. I qui més qui menys vol seguir-li els moviments.

Laporta ha estat el president del millor Barça de la història i un personatge que ha generat controvèrsia. I això només ho aconsegueix qui fa coses, qui parla, qui diu, qui pren decisions. I ara vol fer el pas de passar a la política activa, després de dirigir l’entitat més important del país. Un Barça molt gran a nivell mundial. En contra del que diuen moltes veus, crec que el Barça està més globalitzat que mai però no desvincula la seva identitat en el catalanisme. Una identitat que el club no ha de perdre, malgrat que pel que veig pel Twitter molts aficionats espanyols reclamen a determinats precandidats a les eleccions del 13J que els ‘estimin’ més. Potser a algú li sap greu que un català es passegi més per la ONU que per la Feria de Abril de Sevilla?