Cameron s’aventura amb força

Tot apunta a què l’etapa dels labour s’està acabant al Regne Unit. El govern de Gordon Brown està esgotant les seves darreres energies al 10 de Downing Street. Però això no és el final d’una història. És el començament d’un canvi. Si les previsions no fan un gir brutal, a les eleccions de la setmana vinent David Cameron podrà assolir el lloc de Primer Ministre Britànic.

Cameron ha sabut forjar en el si del seu partit un nou i fort lideratge al seu voltant, aconseguint crear una notable expectativa dins un partit en el que ha aconseguit aplicar una revolució interna necessària que li ha arribat amb guant de seda, sense els traumatismes d’altres èpoques o, com a mínim, sense provocar trencadisses entre les fortes famílies polítiques del partit. Aquest risc, doncs, ja queda lluny d’un Partit Conservador que forma com un sol home darrera de David Cameron i de les expectatives d’èxit que ha marcat.
Les enquestes al Regne Unit confirmen aquesta tendència a l’èxit de Cameron. De fet, al llarg de tota la legislatura, les úniques vegades que els laboristes han anat per davant a les enquestes fou l’estiu del 2005, just després dels darrers comicis, i durant l’estiu del 2007. La resta del temps la seducció de David Cameron ha atrapat les voluntats d’intenció de vot de l’elector britànic.

Amb tot, i a diferència del propi Brown, David Cameron és també un líder mediàtic dels que corresponen al segle XXI. Des del primer moment d’assumir-se com a cap de la oposició al Parlament britànic, Cameron ha sabut rodejar-se d’un equip que l’ha ajudat en aquesta projecció, en llençar el seu missatge, marcar agenda i aplicar les darreres tècniques de màrqueting polític. Acompanyat d’Andrew Coulson, el responsable de Comunicació del seu partit i principal spin doctor, Cameron va rebre l’any 2006 el premi al Comunicador de l’Any, en part gràcies al seu videobloc. Un guardó concedit per la revista especialitzada en relacions públiques i comunicació PRWEEK. News, Analysis and jobs for the public relations world.

La mateixa revista es preguntava  “Qui podia haver previst que l’any 2006 un dels més grans estratagemes de relacions públiques seria el líder tory David Cameron dirigint-se de forma amateur a través d’una càmera de vídeo des de la cuina de casa seva? Amb 160.000 visites en els primers dies, WebCameron va demostrar el nou poder dels blocs en el món de la comunicació”.

I la presència de Coulson en l’equip Cameron, pretèn influir en aquest camp. És un perfil en què molts hi han volgut veure un embrió del que va ser Alastair Campbell per a Tony Blair en els seus anys de lideratge al capdavant del Labour.

Tot i que també hi ha temps per les bromes

#Política 2.0

Ahir al vespre vaig tenir l’honor de fer la presentació, al VINSEUM de Vilafranca, del llibre #POLÍTICA 2.0, escrit pel President del Parlament, M.H. Sr. Ernest Benach. Ho vaig fer com a vicepresident d’Òmnium Cultural Alt Penedès. En el seu discurs, Benach va assegurar que “el món està canviant i la política també ha de canviar” i va destacar la política 2.0 com una de les primeres passes d’un camí que ha d’intentar revertir la situació de desafecció política que es viu a Catalunya. El president del Parlament afirma que “la qualitat de la democràcia serà major si assumim la filosofia 2.0” i que aquesta “està canviant el món amb una velocitat de vertígen”. I aquí us deixo el que vaig explicar en la meva presentació:

PRESENTACIÓ POLÍTICA 2.0 AL PENEDÈS

Bona tarda i moltes gràcies per haver vingut:

Avui som aquí per parlar de… política? d’internet? de 2.0? de formes de comunicar? Bé, una mica de tot. Però som aquí per parlar de vosaltres. Perquè l’autèntic protagonista de tota aquesta història sou vosaltres. Som tots.

D’entrada, tinc l’esperança que ningú de vosaltres es pensi que parlem en un altre idioma. Quan senti termes com Twitter, Linkedin, Facebook o blog, sàpiga que estem usant paraules molt populars a la Catalunya del segle XXI, la que vol avançar. El llibre que avui presentem, Política dos punt zero, del President del Parlament, Ernest Benach, és una posada al dia de com les noves eines telemàtiques, sobretot l’ús que la societat en fa d’aquestes eines, estan canviant les formes de fer i de relacionar-se les persones.

La política 2.0 no és cap concepte escrit. Ho diu el mateix llibre. En canvi, els polítics, però en general la societat, les entitats, els clubs de futbol, veuen que s’hi ha de ser. ¿I per què? ¿Per què molts de la sala esteu, o a partir d’ara us plantejareu d’estar, al Facebook, al Twitter i tenir aquestes eines? Doncs és una qüestió de conversa, de confiança i d’identitat personal.

Gràcies a aquestes eines, les persones podem parlar de tu a tu amb qualsevol càrrec, horitzontalment, sense jerarquies. Això fa, per exemple, que l’accés de qualsevol persona al propi president del Parlament sigui fàcil i directe. No obstant, també em crea algun dubte perquè em porta a pensar que aquestes accions trenquen aquesta aura insitucional que determinades insitucions cabdals del país haurien de mantenir. Però Benach ha volgut baixar a la terra, llegir què diu la gent, escoltar el què li expressen i conversar.

El que tenen les xarxes virtuals, com així ho cita el llibre d’un article a La Vanguardia del professor d’ESADE Gerard Costa, és la qüestió de confiança. A través d’aquestes xarxes l’usuari, vosaltres, podeu viralitzar idees i continguts al vostre entorn més pròxim, a les vostres amistats. Per tant, aquest entorn serà més susceptible a rebre positivament aquests missatges o a debatre’ls públicament.

Això condueix a un instint, permeteu-m’ho dir així, de ‘peixater’ que tenim les persones, de veure què fa i què es mou en les persones més pròximes.

I aquest instint de voler conèixer a fons les persones pròximes, més enlla de les noves eines socials, s’extén a qualsevol racó de la xarxa. Sigui Facebook o sigui el propi portal web d’un ajuntament o d’una empresa. Tots tenim una presència de per se a la xarxa, i és molt important cuidar-la. En termes internàutics se’n diu googlejar. Quan es busca el nom d’alguna persona a Google allà un queda retratat, amb tots els premis i totes les multes que pugui haver rebut. I, de fet, moltes empreses cerquen informació dels seus candidats a treballadors via Google. I es troben veritables sorpreses. I ara, moltes, provenen de fotos-sorpresa del Facebook.

Un nou punt de vista a aquestes eines és que cadascú crea el seu mitjà de comunicació. Tu ets un mitjà en la mesura que tens uns interessos a transmetre i unes històries a explicar. De manera que els mitjans de comunicació, en la seva vessant tradicional, també han de canviar.

L’aplicació de tot plegat a la política és senzilla, si es vol. El més difícil és tenir-ne la voluntat. Un cop es té la voluntat, la política pot anar canviant al mateix tempo que la societat. Un altre exemple referit al President Benach és que gràcies a aquestes eines pot donar més repercussió als seus actes menys mediàtics. I això també ha d’ajudar a aconseguir una política més transparent. A mi m’agradaria veure agendes públiques dels polítics, veure al detall les despeses de cada departament d’un ajuntament o d’una conselleria. Tot això es pot exposar gràcies a internet, com així ho han demostrat governs com el dels Estats Units, el francés o algun districte del Regne Unit.

A més, crec que són accions com aquestes les que podrien ajudar a apropar la política a la gent. Més que apropar, el terme seria fer conèixer la política perquè, segons diu Benach al llibre, hi ha un desconeixement bastant ampli de què es fa i qui fa què al Parlament i al Govern de Catalunya.

Així, doncs, s’alvira en les eines dos punt zero un bri de llum a l’horitzó per aconseguir, confiem que a mitjà termini, una remuntada de la percepció de la política a Catalunya.

I les fotos que varen fer Roger Melcior i Ivan Rodon:

M’envies un missatget?

El dia de Sant Jordi em va arribar una gran notícia. Entre llibres i roses, el jurat del premis NETREPORTER havia escollit aquest bloc com un dels quatre finalistes al premi al millor bloc fet per un estudiant universitari. És un premi de lamalla.cat.

Però ara la decisió final la tindrà la votació popular. És a dir, tu. El lector. Vosaltres podeu decidir que aquest sigui el millor bloc d’un universitari. Per això, espero el vostre suport, i us demano que feu un vot. Que m’envieu un missatget.

Per votar SergiSabate.cat

heu d’enviar un SMS al 25325 amb el missatge

NETREPORTER SERGI

Com podeu veure al banner lateral, el cost del missatge és de només 35 cèntims. Us demano menys que convidar-me a un cafè!

Evidentment, cadascú és lliure d’enviar els missatgets que vulgui, sempre abans del dia 15 de maig. Dels quatre finalistes, aquest és l’únic bloc del Penedès, o l’únic amb el punt cat, o l’únic de l’àmbit de la comunicació…

Serà tot un premi el teu suport. Endavant!

#santjordi 5: Presentem Benach a Vilafranca

23 d’abril… que tots tingueu una feliç diada de Sant Jordi!!!

Feta aquesta felicitació, i arribant al dia de Sant Jordi, toca fer la darrera recomanació. O les darreres. Aquest és un post molt miscel·lànic. Després de Sí, ministre, Storytelling, Un somni per als meus fills i Anecdotologi de Francesc Pujols, la darrera recomanació a fer-vos és el llibre del President del Parlament Catalunya, Ernest Benach, que ha publicat #POLÍTICA 2.0.

És ben sabut que Benach s’ha erigit com el polític 2.0 del nostre país. Les eines d’internet aplicades a la política poden fer de la res pública una qüestió més participativa, més plural i més transparent. Benach exposa en el seu llibre les reflexions que al llarg dels darrers mesos ha fet sobre l’ús de totes les eines i com les xarxes socials i l’internet col·laboratiu està transformant la societat.

Espero parlar-ne més ampliament en els propers dies. Doncs des d’Òmnium Alt Penedès hem convidat a Ernest Benach a que vingui a parlar d’aquest #POLÍTICA 2.0 al Penedès. I serà dimarts, a les 8 del vespre, al VINSEUM de Vilafranca quan tindré l’honor de poder fer aquesta presentació a la que us espero a tots. Podreu parlar amb el propi president sobre aquesta temàtica. Més avall teniu la invitació.

Per últim, enllaço aquí sota un àudio amb cinc rac1manacions literàries més. Aquestes són de temàtica esportiva, i les vam mencionar ahir a can Primer Toc, a RAC1.

Cinc llibres esportius (Primer Toc) by sergisabate