La utilitat pública del Parlament

La prohibició dels toros aprovada pel Parlament de Catalunya és tota una demostració d’acció política duta de baix a dalt. Dels ciutadans cap a les institucions, i resolent-se amb un debat i una llei. Tot un manual de per a què serveix la política, i com els ciutadans normals i corrents hi podem participar. L’assumpte dels toros no és, a priori, transcendental per salvar ni per millorar la qualitat de vida de les persones, però tot i així s’ha arrodonit amb un debat molt encès. I les discussions, enteses en el sentit positiu i no com a bretolades, han de ser benvingudes. D’altres, com ensenyava al post d’ahir, van un nivell per sobre de la bretolada i t’envien l’encenedor i la benzina, tot amb temporitzador, al mateix paquet.

Continua la lectura de “La utilitat pública del Parlament”

La premsa brava

El Parlament de Catalunya va viure ahir una jornada històrica. La cambra va aprovar que les corrides de toros s’han acabat al nostre país. I a nivell internacional, el ressò ha estat considerable.

No obstant, part de la premsa espanyola (la caverna) avui ens deixa unes portades antològiques. Defensen la seva festa i ataquen ferotgement el poble català disparant contra el seu Parlament. Aquí algunes perles:

El Mundo associa la paraula “animales” amb les imatges del president i el vicepresident del Govern català. Tota una declaració d’intencions, directament explícita.  Per l’ABC la culpa és dels nacionalistes (els catalans, s’entén) però La Gaceta ho enfoca a Zapatero. O uns o altres? “Muerte en el ruedo”, diu La Razón, però el més curiós és l’apunt: ‘Unos jeques arabes pretenden construir una Mezquita en La Monumental‘. El Diario de Burgos diu que Cataluña da la espalda a la fiesta nacional. Encara no han entès que som una nació diferent?

Davant de tant d’amor per part d’aquests, per què segueixent retenint-nos amb la idea cansina d’indisoluble unidad? Adéu, Espanya!

El català, la segona dimensió

Des d’aquesta setmana podem veure als cinemes la pel•lícula Toy Story 3. Sí, aquell clàssic, que ara completa la triologia. Sí, aquella pel•lícula on hi surten en Woody i en Buzz Lightyear. Apassionants! Quan jo era petitet mirava pel•lícules de Disney ben animades. I en aquells temps va sortir la primera peli de la saga.

Fa uns dies, tornant de la platja de Vilanova, un anunci en una tanca de la C-15 em va enlluernar: “Toy Story 3, en breu als cinemes, i en 3D”. Una cosa així resava l’anunci. La imatge del mític Buzz em va copsar: “la vull veure!”, vaig exclamar. Tenia ganes d’anar al cine, i havia decidit que la pel•lícula que veuria el 2010 seria aquesta. Alguns amics, de seguida van voler-se sumar a la iniciativa. O sigui, que quan ens vagi bé hi anirem.

D’aquesta manera, veuria una altra pel•lícula, de dibuixos animats, i m’estrenaria en el 3D al cinema. Però no tot podia ser tanta alegria ni felicitat. Alguna cosa podria no rutllar tant bé com sembla. En efecte, les grans productores nord-americanes ens ho venen a posar difícil: només s’han distribuït 12 còpies d’aquesta pel•lícula en català, i cap d’elles és en 3D. Afortunadament, però, a Vilafranca és un dels llocs on la pel•lícula es pot veure en català, però en dues dimensions. El fet ens obliga a triar: 3D o llengua?

Continua la lectura de “El català, la segona dimensió”