Una de croissants

Aquests dies internet debat sobre els croissants. Tinc l’esperança que algun dia el hashtag #croissantisme aconseguirà ser trending topic. Però mentre aquesta fita no s’assoleix, servidor en seguirà menjant i parlant, de croissants. Bé, i si s’assoleix també. Gaudir d’un bon croissant és un dels petits plaers de la vida. Cadascú té els que té, ves!

Dijous, al blog del comidista, es plantejava el debat de per què els croissants espanyols són tants dolents. Ben cert. Com la majoria del pa que mengem, moltes pastes són goma plastificada i passada per un forn. I a vegades ho treuen abans d’hora i tot!

Arran dels comentaris que va rebre aquell post, l’autor del blog, Mikel Iturriaga, ha fet un recull del millor #croissantisme. És d’aquells enllaços que cal guardar perquè mostra el mapa del bon croissant, segons el que li van fer arribar els lectors.

Gràcies a en Toni Peñafiel i a la Calín Semaan per fer-me arribar aquests dos enllaços.

Malgrat tot, he de reconèixer que encara tinc pendent dues cites molt especials: tastar els croissants de les pastisseries Badia Roca i Hoffman, de Barcelona. Van guanyar el premi al millor croissant del 2009 i del 2010, de manera que caldrà passar la prova de foc. Espero fer-ho en breu. Aquí enllaço un vídeo de BTV que en parla.

Per cert, la foto superior d’aquest post és de dissabte a la nit, des de Greenwich, a Londres. Les vistes són meravelloses. A la capital anglesa, a falta de localitzar bones pastisseries, m’he anat servint de delicioses creps de Nutella. Potser aviat tocarà fer #crepisme?