Meritxell Batet i Manuel Cruz han estat escollits presidents del Congrés dels Diputats i del Senat espanyols per a la XIII legislatura. És la primera vegada que la màxima representació de les dues cambres del poder legislatiu de l’Estat espanyol queda en mans de dos dirigents catalans que, a efectes de cerimonial, tenen des d’avui una alta precedència en tots els actes oficials. També a Catalunya, on se situaran per davant de qualsevol autoritat catalana en els actes públics oficials als que assisteixin.

Les dues autoritats poden utilitzar el protocol com una arma de comunicació política que els permet gaudir de preeminència allà on vagin. Per tant, per la via de Batet i de Cruz, l’Estat pot obtenir molta més visibilitat en qualsevol acte a Catalunya. Haurem de veure si els socialistes juguen aquesta carta per reforçar les seves relacions institucionals amb els agents que els interessi de la societat catalana.

Quina normativa els situa així?

Les principals autoritats de l’Estat estan ordenades per una norma, que és el Reial Decret 2099/1983 que estableix l’Ordenament General de Precedències. El text, que en més de 35 anys gairebé no s’ha actualitzat, determina l’ordre en què s’han de situar els càrrecs públics en els actes públics oficials de caràcter general, és a dir, organitzats per les institucions de l’estat, autonòmiques i municipals.

Aquest decret, en el seu article 12, situa la presidenta del Congrés en el sisè lloc i el president del Senat en el setè, per darrera de la Corona i del president del Govern (5). Per tant, els col·loca per davant de càrrecs com el president de la Generalitat (10), el president del Parlament (17), la delegada del Govern a Catalunya (18) o l’alcalde del lloc on es fa l’acte (19).

És recomanable fer una lectura de l’ordenació d’aquest decret, que vindria a ser una bíblia protocol·lària. Ara bé: cal tenir en compte que és d’obligada aplicació en els actes públics, però en cap cas té força sobre els actes que organitzen empreses o institucions privades. Tot i així, en tractar-se de l’única norma estatal que existeix, els organitzadors d’aquests esdeveniments el respecten quan als seus actes hi assisteixen autoritats públiques, que sovint es combinen amb els dirigents de les empreses o entitats organitzadores.

D’altra banda, existeix una norma catalana que és prèvia al decret estatal. Es tracta del Decret 189/1981 que estableix les normes de Protocol i Cerimonial però limitades a l’àmbit de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, seria recomanable que els ajuntaments, i altres organismes i empreses, públiques o privades, també tinguessin un reglament intern que ordeni les seves pròpies personalitats.

És important, en qualsevol cas, no confondre autoritat amb precedència. Per bé que la màxima autoritat de Catalunya és el president de la Generalitat -rang governamental i executiu-, a efectes de la normativa estatal de precedències, hi ha 9 autoritats que, en actes oficials, es col·loquen per davant seu.

Amb quines fotos ens podem trobar?

És evident que els presidents del Congrés i del Senat han existit sempre en l’etapa democràtica. I des del 1983 han ocupat el sisè i setè lloc en l’ordre de precedències de les autoritats públiques. La situació que pot generar interès es troba en què polítics catalans que representen les principals institucions de l’Estat, Batet i Cruz, tinguin més precedència que les primeres autoritats catalanes. Una coincidència que es produirà, precisament, en un moment en què les seves relacions polítiques són complexes.

Si decideixen assistir a actes que organitza la Generalitat, el Parlament o ajuntaments catalans, que fins ara presidia el president de la Generalitat, tenen el dret a reclamar presidir o copresidir aquests actes. La norma, això sí, no diu res al respecte de si han de tenir o no intervenció verbal durant l’acte.

Si juguen aquesta carta potenciaran molt la seva visibilitat pública a Catalunya i en reforçaran la imatge dels poders l’Estat, ja que, fins ara, la delegada del Govern tenia la tercera posició als actes on assistia. Per exemple, podrem veure Batet o Cruz asseguts per davant del president de la Generalitat també en actes d’institucions privades com sopars d’empresaris, entregues de premis o a la llotja del Camp Nou.

Fins ara, aquests càrrecs no els han ocupat catalans i la seva presència a Catalunya era molt puntual i limitada a actes que consideraven d’Estat. Mirem els precedents: si revisem dels actes públics als que han assistit els presidents sortints dels Congrés i del Senat la darrera legislatura, pràcticament no han trepitjat terres catalanes. Sobretot, han participat en actes a Madrid, la majoria de caràcter molt institucional com visites d’Estat (dades de les agendes públiques).

Quan Javier Rojo fou president del Senat (VIII i IX legislatures) no va intensificar la seva agenda basca i, quan anava a algun acte puntual, ocupava la seva precedència, segons fonts parlamentàries. Així mateix, Meritxell Batet, com a “ministra catalana”, tampoc ha tingut una agenda intensa al seu propi territori. Això, potser, pot canviar si els socialistes tenen intenció de marcar més el seu missatge i la seva presència en gestos a Catalunya.

Tot plegat farà que els professionals del protocol i el cerimonial es puguin trobar amb la necessitat d’aplicar molta creativitat i mà esquerra per equilibrar el protagonisme complint la normativa i aconseguir, per sobre de tot, generar unes bones relacions institucionals. Els fets i les fotografies que ens deixin aquestes situacions, quan es produeixin, permetran valorar fins a quin punt les autoritats aprofiten el protocol com a arma de comunicació política per a sobreposar-se uns i altres.