Sergi Sabaté.cat » Comunicació Política

La imatge i el discurs dels polítics

Sergi Sabaté — Mon, 07 Mar 2011 08:15:34 +0000

Pels malalts de la comunicació política, a la premsa d’ahir vam tenir-ne tres bones dosis que val la pena agrupar. Ni fet expressament, l‘ARA, l’Avui i La Vanguardia no s’haguessin complementat millor per oferir tres peces sobre allò que rodeja i engalana la política: els assessors, la construcció del missatge i el valor de la imatge. Recopilem-los:

- El primer spin doctor de la història [PDF1 i PDF2]

A l’ARA, el company Oriol March detalla la figura d’un spin doctor i el paper d’aquests personatges en la trajectòria d’un líder polític. A ‘El primer ‘spin doctor’ de la història‘ s’hi dilueix la idea d’un bon i breu llibre, el Breviari de campanya electoral, de Ciceró. També desemmascara els personatges que assessoren des de l’ombra els líders mundials i locals. És a dir, a Obama, Cameron, Sarkozy, Berlusconi, Zapatero i Artur Mas.

- Obrint portes! [PDF]

Amb el suggerent nom de ‘Des de l’ala oest’, Toni Aira estrena secció a l’Avui. Cada diumenge farà, com diu ell, una mirada comunicacional de la política. Ahir va arrencar desgranant la importància d’una foto amb un referent internacional, com fou la d’Artur Mas amb Durao Barroso. N’estarem atents.

- Gafas de primera línea [PDF]

Finalment, la ronda de lectures es completa a La Vanguardia. Silvia Hinojosa recull deu models diferents d’ulleres que porten els nostres polítics. Una muntura, un color, un vidre, o el fet de portar o no ulleres distingeix molt un personatge, el fa més característic. I en la política hipermediàtica això també és objecte d’anàlisi.

Bona lectura!

#santjordi 1: Posant llum al Sí Ministre

Sergi Sabaté — Sun, 11 Apr 2010 13:28:53 +0000

S’acosta #santjordi 2010 i és l’època per excel·lència de la compra (suposo que també del consum) de llibres. Llibres en versió 1.0. El paper encara tira molt per la lectura distesa. Aquesta mateixa setmana, en l’encàrrec d’un llibre, he demanat que el volia en paper davant l’oferta de fer-me’n arribar la versió digital. No obstant, el llibre digital tirarà moltíssim i segur que els e-readers seran els triomfadors d’aquest any.

Aprofitaré alguns dies previs a Sant Jordi per fer en aquest blog algunes recomanacions de caràcter literari. Seran llibres que considero interessants, que he llegit, o vull fer-ho, o que són novetats. Una mica de tot. Ah, i una mica de presentacions i cosetes que… en breu, en breu farem!

De moment, la primera recomanació va de cara a un llibre que encara no he llegit però que serà un dels meus per Sant Jordi: ‘Sí, ministre’, de Toni Aira i editat per A Contravent. La publicació és la traducció del ‘Yes, minister‘, una gran sèrie britànica dels anys 80 (l’estic veient i la recomano molt), sobre el ministre d’afers administratius i les complicacions del seu gabinet. Els fils de la política.

Tot seguit enllaço un vídeo dels companys de Llums de la Ciutat (LLUMS Tv) amb entrevista a l’autor del llibre. I al seu blog en podreu llegir el pròleg.

Duran i Lleida, la farsa a Twitter

Sergi Sabaté — Wed, 03 Mar 2010 17:36:00 +0000

Tots els que cada dia piulem al Twitter, aquells que en fem un ús intensiu d’aquesta fantàstica eina, qui més qui menys, ens coneixem. D’entrada, si s’és a Twitter ha de ser per alguna raó. Se li ha de veure algun us real, se n’han de tenir ganes, o s’ha de pensar algun objectiu per fer-lo servir. A hores d’ara tothom es llença a Twitter de qualsevol manera. És així com molts candidats a eleccions del que sigui s’hi creen el seu perfil. O els polítics, coneixedors que aquesta eina els pot acostar a la ciutadania, també s’hi apunten. És cert, els apropa als seus votants perquè companys dels seus partits ho han fet, i els ha funcionat. Ho han fet bé, amb gràcia. Gestionat per ells mateixos, dient coses interessants, conversants i no spamejant. @Donaire, @KRLS, @ebenach o @carlescampuzano són quatre molt bons exemples d’un ús molt positiu per a ells, i per a la seva política, del Twitter.

Tot i així, coincidim en que sí que hi ha males praxis. Mentir, no conversar, usar un llenguatge que no sigui estàndard al parlar són errors que es poden cometre. L’Albert Medran ho explica molt bé en aquest post. A tot això, hi ha un personatge a Twitter que , m’atreviria a dir que entre una àmplia majoria de twittaires, considerem que és un farsant al Twitter. Aquest és el polític d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida. Aquí el seu ‘twitter‘.

En què falla Duran i Lleida?

Bombardeja. Senzillament és un usuari que, quan té un rampell, vomita frases sense sentit. Com a mostra, la imatge de dalt. Què vol dir un twit que expressa “és l’hora del relleu, del canvi“? El títular és fàcil: Duran anuncia que plega.

Li twittegen. No hi ha cap problema en què twittegi una altra persona, si queda clar. Però si et vols fer passar per tu i a sobre t’ho fan, malament anem. Una altra mostra: aquest, enlloc d’enllaçar Twitter amb Facebook com ho tenim molts usuaris, ho té al revès. I passa el que passa: Que parla d’ell en tercera persona.

No conversa. Quan la persona que de tant en tant, quan té temps -normalment sol ser el divendres al migdia-, es limita a twittejar frases del seu argumentari se n’adoni que hi ha una pestanyeta @Duran_i_Lleida i vegi que allà hi ha tot de referències a ell, li pot agafar un cobriment quan vegi el què hi ha.

Sense sentit. Moltes vegades els comentaris no saps a què venen, o tenen un cert retard. El 13 de desembre es van celebrar algunes consultes sobre la independència. Es va manifestar amb absoluta immediatesa… al cap de 5 dies!!! I, total, per constatar un fet que no aportava ni novetat, ni opinió, ni res de res…

Entre l’univers d’aquesta magnífica eina, sabem més o menys les bones praxis no escrites del Twitter, les formes per sintetitzar bé els 140 caràcters, les tècniques per viralitzar, o la importància de respondre, participar, crear conversa quan toca. Tot es pot fer, no hi ha cap gurú, no hi ha cap reglament. La gràcia és que cadascú se’l pot fer seu, dins d’un ordre. I això és bo. I és important, destacar-ho. Però el que du a la pràctica el Twitter de @Duran_i_Lleida ve a ser un clar exemple del que és recomanable no fer. Per tot això que he exposat, i pel que cada setmana comentem amb diversos usuaris de Twitter.

Amb quin rumb navega Joan Laporta?

Sergi Sabaté — Mon, 01 Mar 2010 14:05:02 +0000

Joan Laporta ha fet avui, de manera molt explícita, el seu salt al mar polític. La forta expectativa que aquest pas ha generat li ha suposat més un problema que un benefici. Després de dies comentant que s’ho estava pensant però que no sabia res del cert, ho ha fet, i per internet.

Des de dijous, el web laporta2010.cat anunciava amb un compte enrere que avui a les 12 del migdia passaria alguna cosa. Per això, la xarxa s’ha revolucionat a l’hora H. I Laporta ha saltat al mar havent-se deixat el banyador a casa, sense saber si tenia benzina a la moto aqüàtica (dic moto perquè, de moment, va sol), ni veure que les onades anaven mogudes. Tanta expectació se li ha girat en contra perquè…

1. La xarxa l’estava esperant i a les 12 en punt els internautes ja teclejaven laporta2010.cat i no s’hi trobaven res. A vegades sortia la pàgina desfigurada. A vegades ni això.
2. La gran majoria de comentaris anaven en sentit negatiu, fins el punt que el hastag #laporta2010fail ha agafat molta volada a Twitter. A causa d’això, també han rebut crítiques l’empresa de disseny web que li ha desenvolupat el projecte, Güell Consulting, i la de l’allotjament, Arsys, una de les millors d’Espanya.
3. L’ambició els ha pogut, i de seguida han argumentat l’error dient que era un allau de visites. Fins i tot n’han dit una xifra: 6.000 visites per minut durant la primera hora!! Un número que també ha provocat certa mofa. Per molta expectació, fins que no me la demostrin no me la creuré.
4. Laporta ha mostrat els canals que usarà (Twitter, Facebook, Youtube) però li falta consolidar i concretar els arguments. On és el contingut? De moment només n’exhibeix un: llibertat per Catalunya. Això ho volem molts, però com, a quin preu i perquè amb en Jan Laporta?

Amb tot plegat ha quedat clar el què una persona m’explicava i argumentava fa unes setmanes: Joan Laporta és el català més conegut arreu del món segons els inputs dels clippings de premsa. I qui més qui menys vol seguir-li els moviments.

Laporta ha estat el president del millor Barça de la història i un personatge que ha generat controvèrsia. I això només ho aconsegueix qui fa coses, qui parla, qui diu, qui pren decisions. I ara vol fer el pas de passar a la política activa, després de dirigir l’entitat més important del país. Un Barça molt gran a nivell mundial. En contra del que diuen moltes veus, crec que el Barça està més globalitzat que mai però no desvincula la seva identitat en el catalanisme. Una identitat que el club no ha de perdre, malgrat que pel que veig pel Twitter molts aficionats espanyols reclamen a determinats precandidats a les eleccions del 13J que els ‘estimin’ més. Potser a algú li sap greu que un català es passegi més per la ONU que per la Feria de Abril de Sevilla?

2010: Allà Vosaltres

Sergi Sabaté — Thu, 31 Dec 2009 12:49:59 +0000

Tanquem el 2009 i, en obrir el 2010, tothom tindrà posada la seva mirada en les eleccions al Parlament. Unes eleccions que em fa l’efecte que mantindran la mateixa llei electoral que fins ara, ja que no sembla fàcil canviar-la en tant poc temps. De la mateixa manera que no se sap si aquests comicis nacionals seran al novembre, o al juny.

La prepreprecampanya va començar el 8 de juny, just l’endemà de les eleccions europees (recordeu aquell que quan era candidat tenia Twitter?) i abans de tancar el 2009 els missatges clau es posen sobre la taula. I es gesticulen. Cadascú marca el seu paquet. Dels gestos n’ha nascut aquest post.

Carretero a escena

En un matí tranquil de 31 de desembre, navegant per la xarxa he topat amb 3 vídeos que ja pensen en aquestes eleccions. D’entrada, Joan Carretero, al canal online de RCat, llença el seu missatge comparant les eleccions catalanes amb un partit amistós de la selecció catalana. El gest, en el vídeo, arriba al segon 32, amb una aixecada d’espatlles, just abans d’un canvi de pla. Un gest pensatiu. “Serà un partit on podreu decidir que volem ser lliures. Vosaltres teniu la paraula”, diu Carretero. El metge de Puigcerdà qualla així el seu missatge independentisme, en un clip que es mou massa i mareja una mica, per cert. Si el que voleu és llibertat per Catalunya… allà vosaltres!

Felicitació de cap d’any de Joan Carretero, president de Reagrupament from Reagrupament on Vimeo.

Montilla, 50×15

Mentrestant, el president de la Generalitat, José Montilla, també fa un gest suggerent. En el seu discurs de Nadal -teòricament com a president, malgrat que a la xarxa en corren dubtes -, Montilla fa una aixecada de la cella al segon 47, just quan parla de les eleccions dient que “podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir”. Un gest de seducció cap als votants. Al més pur estil Sobera al concurs 50×15. Amb corbata vermella, Montilla diu que si voleu “mantenir l’horitzó que hem traçat”, mantenir el tripartit… doncs allà vosaltres!

(cal que accediu al vídeo ja que la Generalitat no permet embebar-los!)

Mas i els trens

Mentrestant, el líder de CiU, Artur Mas, tanca l’any parlant del tema estrella d’aquests dies: el traspàs de rodalies. El seu gest és felicitar la Generalitat pel traspàs, diu que se n’alegra, però que aquest queda molt mancat: “El nostre propòsit és que es traspassin també les estacions i les vies, que és per on passen els trens“, diu. Mas llença el tema amb una corbata taronja molt addient i en una sala de premsa on, ara me n’adono, han canviat el fons estàtic per una pantalla. El missatge de Mas és que per un traspàs ben fet de rodalies… allà vosaltres!

Sens dubte serà un 2010 molt i molt interessant, en què sortiran a escena altres personatges que també tenen clara la seva visió de país i la manifesten clarament, sense complexes…

Adrenalina a punt? BON ANY!!

Tecnologia, política i democràcia, al Personal Democracy Forum

Sergi Sabaté — Tue, 17 Nov 2009 07:40:03 +0000

Rasiej grava una festa a Barcelona

Divendres i dissabte es farà a la Torre Agbar de Barcelona la primera edició a Europa del Personal Democracy Forum. Es tracta d’un congrés sobre tecnologia i política; sobre com els canvis comunicatius poden ajudar per evolucionar cap a millor les nostres democràcies, i aquelles accions de participació ciutadana, i de fer menys vertical la vida diaria.

El creador de tot plegat és Andrew Rasiej, que va estar a Barcelona a finals d’octubre per presentar el PdF_Europe. Rasiej va crear el Personal Democracy Forum a Estats Units fa sis anys, i ara s’han decidit a dur-lo al vell continent. L’esdeveniment comptarà amb noms com Joe Rospars (director de nous mitjans de la campanya Obama ’08), Kate Albright-Hanna, Obama ’08 Video Director (USA), Richard Allan (repesentant de Facebook a Europa), entre molts altres com persones que han creat iniciatives de fiscalització de l’activitat política, eines de participació, membres de governs d’altres països, blocaires, mitjans de comunicació, assessors polítics, d’arreu del món.

Tot seguit recopilo un parell de Talking About més, amb Andrew Rasiej i Tom Steinberg.

#Talkingabout X: PDF, Technology is changing politics from redall on Vimeo.

Talkingabout: mySociety from redall on Vimeo.

La cortina de fum

Sergi Sabaté — Sun, 08 Nov 2009 11:03:03 +0000

Novament enllaço un Talking About dels amics Gemma Urgell i Ricard Espelt. En aquest cas han parlat amb en Toni Aira que, com ell mateix es defineix, és un malalt de la comunicació i la política. I barrejar les dues coses, doncs és una cosa brutal! També parla de les eines: “Twitter i Facebook em semblen un invent fantàstic perquè puc tenir un retorn“. No us el perdeu!

Talkingabout: La cortina de fum from redall on Vimeo.

Dimarts arriba la SCCIEP

Sergi Sabaté — Sun, 18 Oct 2009 19:14:17 +0000

Dimarts a la tarda (a les 7), al Palau Robert de Barcelona, es presentarà una nova entitat. Serà una cosa nova en el panorama de la comunicació política a Catalunya. Es tracta de la Societat Catalana de Comunicació i Estratègia Polítiques (SCCiEP), vinculada al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques i presidida pel periodista Toni Aira.

Aquesta societat pretén crear una comunitat de persones vinculades a la comunicació política, per crear debat sobre el tema i valorar la importància del discurs polític. De fet, en la seva presentació hi haurà una taula rodona titulada ‘Qui crea el discurs polític a Catalunya?‘. A l’acte hi participaran els speechwriters, els creadors de discurs, dels principals líders catalans: Mas, Montilla, Puigcercós, Sánchez Camacho i Saura. Seran Jordi Baiget (CiU), Jaume Collboni (PSC), Josep Vall (ERC), Eladio Jareño (PP) i Josep Vendrell (ICV). Vaja, que d’spins va la cosa.

Aquí en podeu trobar la invitació. Els amics Aira i Guillem López ja n’han parlat als seus blocs. I la SCCiEP ja corre per Twitter i Facebook! Ens veiem dimarts!

Presidents EUA

Sergi Sabaté — Mon, 21 Sep 2009 17:15:50 +0000

Tot seguit enllaço un reportatge del programa Ànima, de TVC, sobre la figura al teatre i al cinema del president dels Estats Units. Un dels exemples que posen és The West Wing, una fantàstica sèrie per veure l’entrellat del gabinet presidencial de Bartlet.

Tot això a propòsit d’una obra de teatre que aquests dies es representa al Teatre Lliure de Barcelona: Nixon-Frost. Anem-hi!

(via Auri Garcia)

Males Praxis…

Sergi Sabaté — Wed, 29 Jul 2009 17:56:04 +0000

En el seu dia, el periodista de La Vanguardia, Jordi Barbeta, explicava la topada que havia tingut amb l’aleshores director de comunicació de Montilla, Toni Bolaño. Bolaño, excap de premsa de l’ajuntament de Cornellà i del Ministeri d’Indústria amb Montilla, l’havia amenaçat: “no voy a parar hasta joderte“. Ara surt un altre cas a la llum. Aquest amb proves documentals irrefutables i amb similars característiques amb l’anterior cas. El protagonista és Manel Fran, cap de premsa del també socialista Celestino Corbacho, i que ja l’havia acompanyat a la Diputació de Barcelona i a l’ajuntament de l’Hospitalet, al costat de Cornellà.

Fets, no paraules, a continuació. Comentaris, més avall.

Algunes referències que corren per la xarxa: