La millor opció. La més preparada.

La lliga del Barça ha estat la d’un any impossible. Impossible de superar les fites de l’any anterior, de les sis copes. Si algú pronosticava un declivi, s’ha equivocat. Només una lliga. Però quina lliga!

L’equip de Guardiola ha sumat més punts que mai: 99. La Copa es va perdre amb un mal dia a Sevilla i la Champions amb una altra tarda emboirada a Milà. Però el joc del Barça és un gaudi com les nits del Liceu (suposo). L’equip, com ha demanat sempre Guardiola, ha persistit. Ha anat fent. Amb ritme, amb bon joc, amb gols de Messi, de Bojan i de qui fes falta. La persistència no ha fallat.

FELICITATS BARÇA!!!

Sí, sí, sí la Lliga ja és aquí (Buhos) Pels campions by sergisabate

La cançó que aquest vespre han cantat Buhos a Plaça Catalunya

Però a banda del club en general, hi ha un jugador del primer equip que permet als aficionats dirigir-se a ell. I també explica què fa. Andrés Iniesta és el futbolista 2.0 del Barça. Iniesta té una completa pàgina web, trilingüe, en què exposa gran detalls de la seva vida (com el fet de ser un aficionat dels vins) i un blog per anar-se expressant. A banda d’això, el de Fuentealbilla té una pàgina de Facebook amb prop de mig milió de fans, una botiga i un gadget de Nike, i un canal de Twitter amb més de 30.000 followers on hi rebota els missatges d’Estat que posa al Facebook. Està molt i molt bé aquest potencial mediàtic que el jugador s’ha creat a la xarxa. Si alguna cosa li falta a Iniesta, en aquest cas, és interacció. Hi ha coses que de la vida real a la virtual no canvien. O almenys de la còmica, ja que a Crackòvia pinten Iniesta com una persona “molt animada”. El gag d’aquí sota ha estat la inspiració d’aquest post. Gaudiu-lo. És gratis, no…

Laporta ha publicat ‘Un somni per als meus fills‘ (Angle Editorial), un relat de vivències i pensaments molt personals; una història de barcelonisme i catalanisme on detalla des del seu punt de vista tota l’experiència que li ha suposat ser president del millor club del món i acaba fent una reflexió sobre el país. Diu que li apassionen els grans reptes i es planteja un panorama polític amb una Catalunya independent. És la seva aspiració, al mateix temps que demana una “regeneració política”

Fa una mirada enrere i assegura que no sap si tornaria a fer el pas, per tot allò que ha fet patir els seus fills, els quals, igual que ell, han hagut de disposar d’escorta per protegir la seva seguretat. No deixa de desprendre, però, certa vehemència i un cert to d’exculpar-se i d’assenyalar a la caverna mediàtica de torn.

En aquest viatge en el temps, que comença a l’època de l’Elefant Blau, Laporta exposa diversos paratges viscuts com a president del Barça. Un d’aquests, polèmic darrerament, es va produïr el 25 d’abril del 2004 quan, segons Laporta, un vicepresident que tenia li insistia en vendre Ronaldinho per cobrar una comissió de 10 milions d’euros. Com solen pensar els homes de negocis, imagino.  En el seu blog, Laporta aclareix encara més els fets, tot i que el Chelsea ho desmenteix.

El model del Barça dels darrers anys ha funcionat. El Barça ha fet país (que no partidisme) sempre pensant en Catalunya i sent més global i internacional que mai. Laporta va pronunciar, el setembre del 2006, un discurs a la seu de Nacions Unides a Nova York. Han fet accions pels socis, han tancat grans contractes televisius, d’esponsorització amb Nike. Marc Ingla va ser el vicepresident que va gestionar els primers anys de màrqueting i que després va signar Josep Guardiola. Darrera seu, Laporta va tenir Ferran Soriano, l’home powerpoint, que va reconduir l’economia blaugrana. En Jan és un home de conviccions clares, fermes i decidides. El llibre desprèn que és un perfil que està convençut de cada pas que fa. El que és una llàstima del President és que darrerament ha volgut córrer molt, i tants passos en ferm l’han fet atropellar-se i rascar el terra llis pel que caminava.

Joan Laporta

Des de dijous, el web laporta2010.cat anunciava amb un compte enrere que avui a les 12 del migdia passaria alguna cosa. Per això, la xarxa s’ha revolucionat a l’hora H. I Laporta ha saltat al mar havent-se deixat el banyador a casa, sense saber si tenia benzina a la moto aqüàtica (dic moto perquè, de moment, va sol), ni veure que les onades anaven mogudes. Tanta expectació se li ha girat en contra perquè…

1. 1. La xarxa l’estava esperant i a les 12 en punt els internautes ja teclejaven laporta2010.cat i no s’hi trobaven res. A vegades sortia la pàgina desfigurada. A vegades ni això.
2. 2. La gran majoria de comentaris anaven en sentit negatiu, fins el punt que el hastag #laporta2010fail ha agafat molta volada a Twitter. A causa d’això, també han rebut crítiques l’empresa de disseny web que li ha desenvolupat el projecte, Güell Consulting, i la de l’allotjament, Arsys, una de les millors d’Espanya.
3. 3. L’ambició els ha pogut, i de seguida han argumentat l’error dient que era un allau de visites. Fins i tot n’han dit una xifra: 6.000 visites per minut durant la primera hora!! Un número que també ha provocat certa mofa. Per molta expectació, fins que no me la demostrin no me la creuré.
4. 4. Laporta ha mostrat els canals que usarà (Twitter, Facebook, Youtube) però li falta consolidar i concretar els arguments. On és el contingut? De moment només n’exhibeix un: llibertat per Catalunya. Això ho volem molts, però com, a quin preu i perquè amb en Jan Laporta?

Amb tot plegat ha quedat clar el què una persona m’explicava i argumentava fa unes setmanes: Joan Laporta és el català més conegut arreu del món segons els inputs dels clippings de premsa. I qui més qui menys vol seguir-li els moviments.

Laporta ha estat el president del millor Barça de la història i un personatge que ha generat controvèrsia. I això només ho aconsegueix qui fa coses, qui parla, qui diu, qui pren decisions. I ara vol fer el pas de passar a la política activa, després de dirigir l’entitat més important del país. Un Barça molt gran a nivell mundial. En contra del que diuen moltes veus, crec que el Barça està més globalitzat que mai però no desvincula la seva identitat en el catalanisme. Una identitat que el club no ha de perdre, malgrat que pel que veig pel Twitter molts aficionats espanyols reclamen a determinats precandidats a les eleccions del 13J que els ‘estimin’ més. Potser a algú li sap greu que un català es passegi més per la ONU que per la Feria de Abril de Sevilla?

TEXTOS:

Casals: “Tenim una sort brutal de comptar amb en Johan”

La signatura de l’acord FCF – Cruyff

Cruyff: “L’oficialitat de la selecció és cosa dels polítics”

Cruyff dóna la cara pel futbol català

La presentació de Cruyff esdevindrà una festa matinal del futbol català

FOTOS:

Però el seguiment no era en va. Oliver ha explicat que Franquesa va comentar-li que se sentia perseguit, i per això el club va optar per fer una auditoria de seguretat d’aquest i els altres tres vicepresidents. És a dir, encarregar un informe sobre ell a una agència d’investigació.

Segons les fonts que ElP cita de l’agència Método 3, una auditoria de seguretat és un mètode cada cop més emprat en política per investigar candidats o càrrecs i així treure a la llum possibles irregularitat o males pràctiques i saber què es parla sobre ells en determinats entorns. A The West Wing sovint s’hi veuen casos que la Casa Blanca destapa o vol amagar sobre alguns polítics nord-americans.

Els termes

Uns parlen d’espies i d’altres parlen de protecció. Les dues coses no es contraposen, però són termes que generen percepcions totalment oposades. Protecció és un terme que implícitament du el concepte de seguretat. En canvi, sentir-se espiat és sentir-se insegur. És intuir que algú et segueix, et vol alguna informació, però no saps ni quan ni com te la treu. Com sempre, l’ús del llenguatge és molt important.

Oliver no vol parlar d’espionatge, creu que aquest terme és el que menys refereix als fets, però en la roda de premsa l’ha dit constantment. En una frase, fins i tot, quatre vegades. Malament, per tant, citar tantes vegades el terme que no vols sentir. Si se’ls ha seguit sense que ells ho sàpiguen, això és espionatge. Si se’ls volgués assegurar la seva integritat física com a tal, el camí hauria estat un altre. Segurament la creació d’un gabinet de coordinació de seguretat dels vicepresidents hagués funcionat millor, i hauria d’estar treballant fins a final de mandat, no durant unes setmanes.

En tot cas, l’assumpte m’ha generat un munt d’interrogants. Els exposo tot seguit, en espera dels comentaris.

-Si Joan Boix sospitava d’alguna cosa, i s’encarrega aquest informe, per què ell ho sap i s’investiga extensivament els altres tres sense fer-los-hi saber?

-Per què el màxim mandatari del club no ho sap?

-Si es tracta de protegir, no hauríen de ser els mateixos protagonistes els que tinguin constància i que, enlloc de fer contraespionatge, se’ls posi un escorta?

-El Barça recaptava informació dels seus vicepresidents per elaborar un informe avalutatiu per saber qui seria el candidat amb menys draps bruts?

- El Periódico ha volgut llençar això per donar-li la bola que està tenint i tacar la candidatura continuista de Laporta?

- A quantes jornades del final el Barça d’hoquei guanyarà la OK Lliga?

L’estrena del nou domini punt CAT és una de les mostres del compromís d’aquest mitjà que avui, amb motiu de la Diada, entrevista el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

Espais 2.0

Amb la supressió del terme “digital” volem donar per superada una escletxa digital, ja que al segle XXI l’ús d’internet ja ha quedat completament normalitzat com a principal font d’informació i principal eina per compartir continguts entre les persones. Justament, per aconseguir que els nostres continguts flueixin per la xarxa, a cada article s’hi inclouen botons per arxivar-lo o difondre’l en diferents eines socials d’internet. A més, ESPORTIU.CAT també disposa d’un canal a Twitter, on volem potenciar, sobretot, el contacte amb els lectors.

En conèixer que un és guardonat amb un premi com aquest, l’alegria és màxima. I ben aviat em venen al cap el Guillem i les seves eternes i divertides gravacions els diumenges a la tarda; el Xavi Aymerich i el Joan Ramon Noró amb la conversa que em van impulsar a tirar endavant aquest projecte; la Marta i l’Anna amb les seves falques; l’Oriol amb el seu logotip o les ajudes del Marc amb la pàgina web.

Tampoc hagués estat possible tirar el Toc d’hoquei endavant sense les 15 emissores que ens han programat.

Estic molt i molt content. Un gran premi així no es rep cada dia. Moltes gràcies!

Toc d’hoquei guanya el premi Ràdio Associació d’Innovació

El programa Toc d’hoquei, dirigit i conduit per Sergi Sabaté i Marc Pijuan, que s’ha emès per 15 emissores de la geografia catalana i valenciana, ha estat guardonat amb el premi Ràdio Associació d’Innovació, segons ha donat a conèixer aquest matí el president de Ràdio Associació de Catalunya SCCL, Jordi Margarit. Aquest guardó distingeix la iniciativa multimèdia que ha suposat el Toc d’hoquei dins del panorama periodístic català, que s’ha sabut moure entre diversos suports (ràdio i internet), al mateix temps que era un producte col•laboratiu entre emissores i donava difusió a un esport com és l’hoquei patins.

El jurat, presidit per l’exconseller Carles Solà i format pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manel Tresserras juntament amb Imma Tubella, Assumpció Maresma i Jordi Margarit, ha valorat especialment la proposta com a adaptació als nous formats i, en general, a l’experimentació en el llenguatge radiofònic.

Des del Toc d’hoquei valorem amb “enorme satisfacció i orgull” aquest premi. “És un reconeixement a una feina feta des d’emissores locals, amb constant col•laboració entre els diversos actors i també creiem que suposa un reconeixement cap a l’hoquei patins, que està infravalorat mediàticament”.

Toc d’hoquei, que ha comptat amb la col•laboració de Guillem Carol i el suport de ràdio Vic en la realització, s’ha emès per ràdio Vic, ràdio Silenci, Punt 6 Camp, Ràdio El Vendrell, ràdio Cap de Creus, ràdio Disco, Cerdanyola Ràdio, Canal 20, Alpicat Ràdio, ràdio Tordera, Ona Codinenca, ràdio Gelida, ràdio Voltregà, ràdio Taradell i ràdio Maricel.

No és la primera vegada que l’hoquei patins rep un premi Ràdio Associació. En la cinquena edició dels premis, la transmissió que RAC1 va fer des de Fresno del Congrés de la Federació Internacional de Patinatge va rebre el seu reconeixement a la innovació.

El guanyador del 2008 en aquesta categoria va ser Ràdio Sant Cugat per la conversió en productora pública multimèdia Cugat.cat. Anteriorment, l’emissora iCATFM (2007), el programa Freakando Matiner de RAC105 (2006) l’Hora del Patí, d’Albert Om a RAC1 o la República de Joan Barril a COM Ràdio també havien guanyat el premi ràdio Associació en la mateixa categoria.

La resta de guanyadors d’aquest any han estat ‘L’Oracle’ de Catalunya Ràdio, presentat per Xavier Grasset, com a millor programa radiofònic i ‘Hores Extres’, de Ràdio Premià de Mar, com a millor programa de ràdio local.

Si aquests tres desitjos, en ment de qualsevol soci i aficionat del Noia, es transformessin en fets reals conduirien al somni: la Supercopa seria pel Noia.
Però el partit que es jugarà dimecres a les nou de la nit a l’Ateneu no serà un conte infantil, sinó que serà una recerca del tresor perdut, d’un miracle de totes totes. Per començar, cal que les graderies presentin un aspecte immillorable. Com es pot veure en la imatge superior, corresponent al partit de dissabte passat, l’afició respon en les cites importants, i això és vital. Cal tornar a liar-la, en el sentit estricte d’omplir el pavelló i donar suport a l’equip, com es va fer dissabte. El club ho posa fàcil: repetirà les mateixes condicions que va establir pel partit davant el Porto. Així doncs, els menors de 18 anys i els socis tindran entrada lliure, o bé es pot comprar l’entrada anticipada per cinc euros.

Quatre gols

Malgrat les espectatives, la fita esportiva no és gens fàcil. Gairebé sembla una utòpia, i si el Noia aconseguís aixecar la final passaria a la història doblement. En el partit d’anada, jugat el 3 de febrer al Palau Blaugrana, els barcelonistes es van imposar per 5-1. Va ser un partit fluix del Noia, en què els locals van agafar les regnes. La fita és marcar quatre gols més, com a mínim, al Barça. En aquest esport, a diferència del futbol, els gols en pista contrària no tenen valor doble, de manera que se sumaran els marcadors dels dos partits.
En tot cas, després del partit a Barcelona, l’entrenador del Noia, Ferran López, ja advertia que serà difícil però enèrgicament feia una crida a aconseguir la sorpresa: “no crec que la final estigui sentenciada. Potser algú pensa que estem una mica sonats però ens hem de tancar a Sant Sadurní, omplir el pavelló i intentar-ho. A l’esport s’han vist coses més increïbles. No seria impossible remuntar. Els hi posarem les coses molt difícils. El Barça haurà de suar molt per guanyar.”
El plantejament del partit per dimecres és, segons el preparador, “encarar bé el partit a la primera part i si ens posem amb dos gols de diferència, tot és remontable, perquè a l’esport s’han vist coses més increïbles”
Quim Paüls, el tècnic blaugrana, recordava que “la final són 100 minuts i no 50. És possible qualsevol cosa, malgrat que tenim un avantatge important”
El somni és possible, i per tant les possibilitats hi són. La ocasió és immillorable per donar un títol a l’afició al seu propi pavelló. Pel sol fet de veure una final, ja valdrà la pena anar a l’Ateneu. A qui no li agradaria tastar les mels de l’èxit?