Tot seguit enllaço els tres vídeos que Joel Joan ha dirigit, en col·laboració amb l’Escac, que mostren alguns dels valors de l’entitat.

Per molts anys Òmnium… i ens veiem dilluns!

Fa uns dies, tornant de la platja de Vilanova, un anunci en una tanca de la C-15 em va enlluernar: “Toy Story 3, en breu als cinemes, i en 3D”. Una cosa així resava l’anunci. La imatge del mític Buzz em va copsar: “la vull veure!”, vaig exclamar. Tenia ganes d’anar al cine, i havia decidit que la pel•lícula que veuria el 2010 seria aquesta. Alguns amics, de seguida van voler-se sumar a la iniciativa. O sigui, que quan ens vagi bé hi anirem.

D’aquesta manera, veuria una altra pel•lícula, de dibuixos animats, i m’estrenaria en el 3D al cinema. Però no tot podia ser tanta alegria ni felicitat. Alguna cosa podria no rutllar tant bé com sembla. En efecte, les grans productores nord-americanes ens ho venen a posar difícil: només s’han distribuït 12 còpies d’aquesta pel•lícula en català, i cap d’elles és en 3D. Afortunadament, però, a Vilafranca és un dels llocs on la pel•lícula es pot veure en català, però en dues dimensions. El fet ens obliga a triar: 3D o llengua?

Malgrat ho venguin com la panacea, la persones que han vist cinema en 3D diuen que no n’hi ha per tant i que “l’excusa 3D” només serveix per encarir el preu de l’entrada. Podria ser una opinió vàlida. No obstant, l’Imax és prou fascinant com per fer-se’n una idea aproximada. Ara bé: visionar la pel•lícula doblada en la nostra llengua, la nativa i que utilitzem cada dia, és també un dret que tenim. La normalització de l’ús del català és una tasca encara de picar pedra i de persuadir molt, i fets com aquests ho demostren. Que les productores nord-americanes es posin de cul a transmetre les seves ficcions en català ens fa veure que no ens estimen massa més enllà de la recaptació. Quan la nova llei del cinema entri en vigor serà una correcció –relativa- a aquesta anomalia.

Dit això, segurament optaré per veure-la en català. La tercera dimensió ja vindrà un altre dia. Està molt bé que hi hagi qui vulgui defensar les versions originals, però també caldria considerar la llibertat de poder triar si es vol veure en anglés, espanyol o català, sigui pels motius que sigui. De ben segur que el públic potencial de Toy Story 3 ho entendrà millor en català. En el fons, comprendre el relat de la pel•lícula m’interessarà bastant més que no pas posar-me unes ulleretes que t’envien la tercera dimensió deixant-te enrere els drets lingüístics.

Ens hi veiem el 10 de juliol?

L’acte l’organitza la Plataforma Universitària pel Català juntament amb Plataforma per la Llengua, Associació de Joves Estudiants de Catalunya i Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya en el marc de la campanya “A la universitat en català!”.

Data i hora
Dimecres, 7 d’abril de 2010 a les 13 hores.
Lloc
Campus Ciutadella – Universitat Pompeu Fabra
Edifici Roger de Llúria, aula 40.012.
Ramon Trias Fargas, 25-27
08005 Barcelona

Esdeveniment a Facebook

Hi sou convidats!!!

(via @rogermelcior)

Reflexió de Terricabras en la presentació de la campanya “Estudiantspelcatalà.cat” from PUC.tv a la carta on Vimeo.

La jornada es va desenvolupar de manera excel·lent a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. L’èxit assolit en aquest acte recau en diversos factors, tots atribuïbles a la PUC. D’entrada, la Plataforma va aconseguir que el manifest tingués un amplíssim suport de la societat civil (Òmnium Cultural, per exemple) i dels estudiants (Estudiants en Acció o la FNEC), fet que dóna molta validesa a un text fruit del debat i el consens. I això ja és un gran valor. A més, van assolir un programa de luxe per la jornada, tocant tots els fronts possibles (punt de vista d’estudiants, d’entitats, de les universitats…) i amb una brillant reflexió final de Josep Maria Terricabras sobre els valors de ser català i de cuidar la nostra llengua. [A la foto, un servidor moderant la taula de serveis lingüístics. ACN]. Tercer punt: les persones de la PUC tenen clar què volen i que, per aconseguir-ho, res millor que trobar la màxima unitat possible i anar-ho a presentar als organismes competents. A la jornada hi va assistir la màxima responsable d’Universitats a la Generalitat, Blanca Palmada, que va assumir el compromís d’impulsar un decret que desplegui el punt 6.4 de la LUC, i s’hi invertirà un paquet de més de 20 milions d’euros. A més, els assistents també van quedar impressionants per la posada en escena de la jornada, amb material ben elaborat, un protocol i un cronograma que ho preveien tot i un ordre que, devien pensar, és poc habitual.

Personalment em vaig encarregar de gestionar la comunicació d’aquest acte. Aquí podeu veure’n el recull elaborat a partir del ressò que se n’han fet els blocaires i els mitjans de comunicació. Esperem que en les properes setmanes, les accions que faci la Generalitat aconsegueixin més visibilitat per a aquest fet. No obstant, en anar dimarts a Barcelona veig el cartell que exposo en la tercera foto: “Volen abolir l’ús (l’accent l’hi posen obert!) del català a la Universitat”. Ràpidament vaig pensar: o he somniat el que va passar a Girona, o ens han mentit, o hi ha gent que només viu per manifestar-se i protestar.

Reprenc el fil del segon paràgraf. Com deia, segurament els assistents a Girona no s’esperaven que una colla d’universitaris fessin un acte amb tanta professionalitat i rigor. Certament, avui els titulars dels mitjans tornen a copsar accions d’universitaris que no recorren a vies gaire correctes per assolir els seus utòpics objectius. Els anti-Bolonya han tornat a la càrrega tancant-se a seus de partits polítics i de la Generalitat. I, el més greu de tot, és que als deu minuts d’entar encara hi eren. Davant d’això, tenim l’acte de Girona com a exemple. Com a exemple de persones que s’organitzen adequadament per parlar la seva problemàtica amb els diversos actors, per exposar-la, per negociar-la i per acabar amb èxit la seva manifestació per la via del diàleg. Felicitats a la PUC!

Serà l’acte central d’Estudiantspelcatalà.cat, una iniciativa, impulsada per la Plataforma Universitària pel Català.

La Jornada, que s’obrirà a les 16 i acabarà a les 20, se celebrarà a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. El programa contempla una obertura a càrrec de Miquel Strubell. Seguidament es farà l’acte central del dia, amb la presentació del manifest i la xerrada “present i futur del català a les universitats ” (situació del català a les universitats) i es veurà.

A les cinc de la tarda moderaré la taula d’experiències dels serveis lingüístics universitaris que fomenten el català amb membres de la UAB, UPF, UB, UdG i URV.

Després d’un berenar, es parlarà de Societat civil i llengua, amb la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i Coordinadora d’Associacions per la Llengua. Abans de cloure amb una reflexió a càrrec de Josep Maria Terricabras, Jordi Matas i Santi Castellà parlaran de la necessitat d’una regulació jurídica per part del Govern.

Esperem que demà a la tarda pugeu a Girona per donar el vostre suport a aquest acte, que compta amb el suport de Plataforma per la Llengua, Estudiants en Acció, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya a més d’Òmnium Cultural i la Coordinadora d’associacions per la Llengua.

Sé perfectament que a dia d’avui la prioritat de la majoria dels catalans no és saber com acabarà l’estatut. Ni el finançament. Ni conèixer la data de les properes autonòmiques, per bé que el 7 de juny hi ha les europees. Les primeres coses a satisfer pels ciutadans són les seves necessitats individuals. Tothom és víctima de la crisi econòmica. Però un cop un surt de la seva carcassa particular hi ha un grup allà fora. Un grup format per 7 milions de catalans. 7 milions de persones que, així ho vull creure, han decidit ser catalans. Sinó, França tampoc cau tan lluny. Ho dic en el sentit que qui es pugui sentir incòmode aquí, pot fer un pensament, tot i que el convido a quedar-se i millorar la seva integració. I cal treballar perquè tots mirem d’aconseguir, junts, el millor per Catalunya.

Ser català és com pertànyer a una entitat o agrupació esportiva. Se n’és perquè es vol, i s’ha d’entendre que s’hi és per ajudar a avançar en positiu. I jo vull seguir sent català, seguir estant dins d’aquesta comunitat anomenada Catalunya. I vull que Catalunya prengui les seves pròpies decisions, sense que Madrid toqui els cataplins. L’estatut de Catalunya seria comparable, en el món associatiu, als estatuts d’una entitat que aquesta, a través dels seus socis, aprova. Espera una entitat que, posteriorment, algun organisme superior li pategi allò aprovat? Sí, pot passar. En cas que això succeeixi, què han de fer els socis? No vull, en el cas de l’Estatut, que la última paraula la tingui Madrid. 

En aquesta situació es troba el país. Pensant què caldrà fer quan es retalli l’Estatut i, més important, quan es concreti un finançament que difícilment agradarà, ja que la voluntat sempre és recollir els màxims ingressos possibles.

Foto: Avui

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic
col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber [al CPNL] la importància de tenir el
navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de
Softcatalà, el passat divendres 3 d’octubre al Museu d’Història de
Catalunya.

Ens va explicar que l’any passat a Google van engegar una iniciativa per
oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a
internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan
servir per a Google per saber quin és l’idioma preferit dels usuaris és
l’idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les
coses que podem fer i que són 5 2 minuts és assegurar que l’idioma
predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en
català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!

Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del
navegador cal fer:

- si feu servir l’Internet Explorer:
eines -> opcions d’Internet -> idiomes -> afegir -> català Un cop fet això cal
posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

- si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
edita > preferències -> continguts -> llengües -> afegir -> català

-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines -> opcions -> avançat -> llengües -> afegir -> català [ca] també cal fer-la
pujar fins que sigui a dalt de tot.

-Si teniu el nou Chrome de Google:
“Personalitza i controla” -> opcions -> Intermedi -> Canvia la configuració de
tipus de lletra i idioma -> Idioma -> Afegeix

(seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d’un
idioma configurat)

Antoni Bassas reclama un millor tracte a la llengua catalana i que els periodistes es preocupin per millorar-ne el seu ús als mitjans de comunicació

El periodista Antoni Bassas, que properament ocuparà la corresponsalia de TV3 a Washington i durant 14 anys va liderar El Matí de Catalunya Ràdio, va ser dijous de la setmana passada a Sant Sadurní per reflexionar sobre la situació lingüística al nostre pais. Bassas, que va aplegar un nombrós públic al Casal d’entitats, va demanar que els catalans ens reivindiquem en la nostra faceta lingüística i emprem la nostra llengua –el català- com el que ha de ser: la cosa més normal del món. “Seria bo esforçar-nos per no canviar de llengua; doncs portar la motxilla de ser catalanoparlant és quelcom dur, però s’ha de fer”, afirmava el periodista. De fet, reclamava combatre “sense complexes” la situació de país petit –que “no ho som”, exclamà- i esforçar-nos per canviar determinades actituds.

Canvi de llengua

Un dels hàbits –negatiu- que impera en moltes persones catalanes és el canvi de llengua, habitualment al castellà, sense que l’interlocutor ho hagi sol•licitat prèviament. És conegut que fer això no és precisament un gest de cortesia, ans el contrari. En aquest sentit, el periodista es mostrava “avergonyit de la desconfiança en tot” i recordava que “parlar a algú en castellà és tractar-lo de curt, d’egoista”. “Jo parlo català perquè sóc d’aquí, però tu en pots prescindir”, exemplificava gràficament el locutor, per fer entendre una situació malauradament que esdevé quotidiana.
La conferència, organitzada per l’Oficina de català de Sant Sadurní, tractava sobre el català en els mitjans de comunicació. En aquesta matèria, Bassas hi va entrar recordant el mapa mediàtic del país: “A Catalunya no hi ha lideratge en els mitjans de comunicació” al mateix temps que evidenciava que “el relat nacional dels mitjans de Madrid se sobreposa al nostra”. A més, aquests mitjans de comunicació estan presentant Catalunya “com un problema, per guanyar audiència”. La nota negativa: que part de l’audiència, els arriba d’aquí.
“Les llengües han perdut prestigi” un fet clar que Antoni Bassas va manifestar posant sobre la taula el fet que “hi ha molts periodistes que no tenen en la seva agenda el fet de millorar el seu català”. Una mostra més de tot plegat és “la mort” dels pronoms febles. Tot i així, i per responsabilitat, seria necessari un bon ús de la llengua, utilitzant “primordialment” els termes genuïns i “fer l’esforç perquè les nostres frases no semblim una traducció automàtica del castellà”. Tot plegat una controvèrsia que només la bona consciència dels catalans pot resoldre.