Un dels protagonistes del dia als mitjans ha estat en Matthew Eltringham. En Matt va ser dimecres a Barcelona per parlar de feedback i comunitats als mitjans en una sessió del 10 en comunicació que organitza la fundació ESCACC. Aquí en podeu veure la crònica al diari ARA en què en destacava alguns casos de periodisme ciutadà que havia exposat.

Els enllaços

Aprofitant la seva visita a Barcelona, vaig poder conversar amb ell llargament sobre la necessitat (o no) que els mitjans escoltin el seu públic i desenvolupin la seva presència a les eines socials. L’entrevista s’ha publicat aquest diumenge a l’Ara.

També va parlar amb ell en Jordi Pons, de TV3, que avui al TN migdia ha fet aquesta peça sobre la necessitat d’utilitzar el Twitter als mitjans de comunicació. Entre els exemples que explica hi ha el mateix Ara o el 3cat24 i parteix de les lliçons donades per Eltringham sobre la participació dels lectors a la BBC.

Però per rematar aquest festival tuitaire, al TN Vespre d’avui s’ha mostrat per a què poden utilitzar el Twitter els nostres polítics. En aquest cas els dos protagonistes han estat Quim Nadal (PSC) i el conseller Lluís Recoder (CDC).

Per acabar, aquí us deixo una crònica de Llums de la Ciutat sobre el I Congrés de Comunicació Política que es va fer dijous i divendres a Barcelona. Novament es van retrobar els ingredients del trio perfecte.

Ara farem molta xarxa

A la redacció del diari ARA ens sentim pares i mares. Tots els que la poblem aquests dies veiem com pinten les parets de l’habitació del nen. O com hi posen els mobles. Això creix. Pas a pas. A 47 dies per veure el nounat, les instal·lacions es condicionen per rebre’l amb totes les alegries possibles a dins, i també a fora. Ho percebem. Es palpa al carrer i a la xarxa. Hi ha moltes ganes d’aire fresc i noves maneres a la premsa catalana. Les més de 18.200 persones que ens acompanyeu al Facebook i les 2.700 que ens seguiu al Twitter sou tots companys de ruta. [...]

(SEGUIR LLEGINT A ARAFAREMUNDIARI.CAT)

He de dir que no en vaig treure cap conclusió clara. Al contrari: li vaig anar donant voltes al llarg de la bona estona que vam estar a l’acte i la nebulosa de dubtes és encara més gran.

Per il·lustrar com va anar la xerrada, tot seguit comparteixo les anotacions que vaig fer, ponent a ponent.

Rosa Alba Roig:

• TV3 està fent una guia d’ús dels Social Media per al seu personal. Ja fa temps que monitoritza les seves marques.
• TV3 estudia cas per cas cada marca (programa, etc..) i pacta amb la direcció què i com vol fer a la xarxa
• Roig apuntava com a normes bàsiques “no fer a la xarxa el que no fas a casa, no revelar informació confidencial i no agredir companys“. El mateix que la ‘vida normal’, en teoria.
• “A TV3 encara ens queda per aprendre, tot i que ho estem impulsant molt”
• “Crec que ens equivoquem si volem ser ciutadans quan som periodistes”
• “Un és periodista les 24 hores dels 7 dies de la setmana i durant els 365 dies de l’any“
• “El discurs ha de ser com ajuden les xarxes socials al mitjà i com ho incorporem. Estem usant el 2.0 per fer d’emissors, enlloc de fer una comunitat que construeix informació”
• “Hem d’integrar aquestes eines en la producció d’informació”

Saül Gordillo:

• L’ACN, que recentment ha editat el seu llibre d’estil, ha trencat tabús perquè no és normal que una agència estigui a Twitter, Facebook, Youtube, etc…
• La gràcia, deia Gordillo, és que en aquest cas “el primer malalt d’aquestes eines és el propi director”.
• Creu que fer una guia d’ús és criminalitzar les xarxes socials donant per suposat que allà les persones es comporten com a hooligans. Diu que seria “posar la bena abans de la ferida”.
• “Si tot el dia critiques el teu mitjà o en malparles a la xarxa i en reveles problemes interns, és la persona que ho fa qui té el problema”
• “Benvinguts siguin aquests ‘problemes’ en què la gent et veu sempre com a periodista, i no com a ciutadà, que també pots tenir opinions i ser rigorós en la teva feina“
• “El periodista ha de ser algú que vulgui jugar en aquest món, no només anar a la feina i prou. Això s’ha acabat”
• “Hi ha més contingut que mai i menys periodisme que anys enrere”
• “Cal sempre citar la font, sigui Twitter o una roda de premsa, perquè el lector sàpiga interpretar el valor d’aquella informació”.

Carlos Sánchez Almeida:

• Sánchez-Almeida recordava que “el periodista és també un ciutadà, al que no se li pot limitar la llibertat d’expressió“
• En tot cas, “qualsevol limitació ha de ser pactada per contracte, però que segurament seria declarada nul·la per la justícia”
• Recomana “posar un petit avís que les opinions en aquest mitjà són cosa de la persona física com a tal”.
• “Tot el que signem amb noms i cognoms serà el nostre currículum de per vida“
• “Es pot posar per escrit una línia editorial pel mitjà, però no pel que digui el periodista”

La xerrada fou molt i molt interessant. Com deia, fa pensar molt sobre l’ús del Twitter en el periodisme. Els mitjans han de posar la ma a les eines personals que té el periodista? Aquest és conscient del seu lligam amb la marca mediàtica? S’ha de sobreentendre que tot va lliurement per separat? Ni en tinc la solució, ni aquesta crec que existeixi. Què en penseu?

Per concloure, una frase d’Almeida: “Menys parlar de Facebook i més parlar a Twitter“. Doncs això!

OBJECTIVITAT?
Qualsevol publicació té una finalitat, sempre molt legítima i vàlida: guanyar diners, influenciar un públic, rebre determinats suports… I, en funció d’això, fan i desfan. D’entrada, però, és important invalidar ràpidament un concepte que de ben segur a més d’un lector se li ha vingut al cap en llegir aquestes primeres línies: objectivitat. La objectivitat és una utopia. Només els objectes són objectius. De manera, que no es pot pretendre que un mitjà o un periodista, un subjecte, al cap i a la fi, sigui objectiu.

Qualsevol cosa publicada passa per un o més d’un filtre. Un diari té el seu editor, director, caps de secció i redactor. I, pel mig, els intermedis que facin falta. Tot això té per objectiu explicar unes històries en un espai determinat. Per tant, caldrà fer de tisores. Per què té més espai el futbol que l’hoquei patins? Per què es parla d’unes entitats i no d’unes altres? Aquests càrrecs d’un diari són els que acaben decidint de què es parla i de què no, i també amb quin enfocament es fa.

Al cap i a la fi, el millor, en el meu parer, és conèixer la opinió del cronista que ha assistit als fets. Ell ha de validar, jutjar, explicar el què ha passat. Sense mentir, sense invencions, però amb les concrecions que desitgi. El sol fet d’escollir un titular envers un altre, per exemple, ja és una manipulació. Entengui’s, aquest terme, en un sentit positiu.

Això és, a la pràctica, el què acaba passant als mitjans de comunicació. No debades, existeixen uns criteris teòrics que ajuden a explicar perquè un fet acaba sent il·luminat pels focus dels mitjans de comunicació.

CRITERIS ESTÀNDARDS
Aquests criteris són elements per crear una notícia. I quants més criteris compleixi un esdeveniment, més possibilitats té que sigui notícia. La novetat és el primer criteri. Quan més recent sigui un fet, més noticiable pot ser. Un altre criteri és el de Proximitat. Aquest és clau, i més en mitjans d’àmbit petit. Un mitjà de Figueres, per exemple, difícilment donarà ressò d’un fet que passi a l’altre punta del país, a menys que afecti o tingui com a protagonista, és clar, un personatge de la població.

Però el conflicte, o la raresa, també són elements molt vàlids per discernir allò que és noticiable d’allò que no. Llegeixi’s morbo, si ho prefereixen, però la cosa va més enllà. Si entenem el negoci de la informació com explicar històries, i no de repetir sempre el mateix, els conflictes són històries apassionants estructuralment. Compleixen el guió previst: hi ha uns personatges, una disputa i finalment s’acaba amb una resolució. És com veure una pel·lícula.

Els recursos, la periodicitat, o l’especificitat del mitjà també seran criteris decisius alhora de decidir què acabarà esdevenint notícia o no. La persona que condueix el focus té una ma i molts fronts per enlluernar, com veiem.
A tot això, els mitjans acaben marcant l’agenda dels temes públics. Almenys, aquesta hauria de ser una ambició. A través dels seus reflexos, ser capaços que el que publiquen esdevingui un nutritiu debat entre els ciutadans. Serà símbol d’influència del mitjà. Uns mitjans que s’han de basar en uns eixos de rigorositat, de compromís amb el seu país, perquè no deixen de ser un element clau de construcció nacional. Sigui quina considerin que sigui la seva nació. Cal que generin credibilitat entre el seu públic. I cal que més autocrítica entre uns mitjans que, precisament, sembla que cada cop perden més aquesta pretesa influència.

Article publicat a la revista RELATS del mes d'abril.

Uns pirates que després són finançats pel govern espanyol…

… o no.

]]> http://sergisabate.cat/blog/com-actuen-els-pirates-a-somalia/feed/ 0 http://sergisabate.cat/blog/guillem-carbonell-i-radiocable-com/ http://sergisabate.cat/blog/guillem-carbonell-i-radiocable-com/#comments Mon, 16 Nov 2009 17:09:37 +0000 Sergi Sabaté http://sergisabate.cat/blog/?p=1054 Avui, post d’autobombo per enllaçar un parell de cosetes. D’una banda, una entrevista que en Guillem Carbonell ens va fer a l’Auri i a mi per parlar d’ESPORTIU.CAT. El bloc d’en Guillem és envejable, ja que té molt de contingut actualitzat diàriament, i fa força entrevistes sobre mitjans de comunicació, com en aquest cas.

AQUÍ L’ENTREVISTA. Hi va incloure aquest vídeo:

D’altra banda, el mateix dia que es publicava aquesta entrevista l’amic Nacho Corredor em convidada a gravar una petita càpsula d’opinió de veu sobre el primer any d’Obama per l’espai Internet Opina de Radiocable.com. Tot un plaer poder compartir tribuneta d’opinió amb gent de la talla d’Antoni Guitérrez-Rubí, Iñanki Anasagasti, Lluís Bassets, Ana Pastor o Jordi Sevilla.

ESCOLTA-HO AQUÍ:

Per què?

Cada cop és més evident que una marca necessita una gestió a través de la xarxa. No ens cansem de repetir que no només es tracta de presència, sinó que ha de ser també conversa. Els municipis de Catalunya, tots 947, no deixen de ser marques amb uns potencials a explotar. Al seminari Marca Ciutat que fan a Roses ho van deixar prou clar el mes de juny passat.
En aquest sentit, durant el Cavatast també vaig notar com Sant Sadurní descuidava tot allò relacionat amb l’on-line. Era la setmana del cava, les festes principals de la vila, i la persistència a la xarxa és pobre, molt pobre. En blocs, i twitters, vaig llegir comentaris de persones que exposaven que passarien per la vila o preguntaven l’horari d’obertura de la Fira. I aquests no tenien resposta. Tinc la sensació que a l’ajuntament de la vila li és igual la seva presència a internet, i tot el seguiment i les possibilitats de la xarxa. Si ells no han fet res per recopilar la conversa sobre la vila, doncs m’hi he posat jo. Senzillament he automatitzat un sistema que anirà sol, sense dedicar-li temps, fet que suposarà que el nivell de qualitat de l’eina no sigui del tot fiable.

Quines fonts?

Ara per ara, Sant Sadurní 2.0 rebota informació que troba de manera automàtica de les següents fonts:

Cercadors:

Google News (Tots aquells mitjans que en fan alguna referència)
Google Blogs (recopila blogs que mencionen Sant Sadurní)
Youtube (vídeos referenciats a la vila)
Twitter

Mitjans de comunicació:

Penedès Digital
El Punt
Rtv Vilafranca

Blocs:

Albert Prat
Sergi Sabaté
Joan López
Base Noia
Noia Femení
CE Noia
Centenari Ateneu
Se m’n Refum
Biblioteca
Karate
Grup trekking

Utilitat

Fins demà tenim a Sant Sadurní la tretzena edició del Cavatast. És la fira més important del sector del cava, a la capital d’aquest producte. I així serà fins que en surti una nova proposta en algun lloc de Catalunya que desbanqui un format estancat, que viu de la inèrcia de repetir exactament el mateix cada any. Potser aquest és un comentari derrotista, dins la tendència de carregar-nos els formats, però si alguna cosa no aporta el Cavatast és innovació. La mateixa pàgina web ho demostra. Res d’actualitat, res al moment, tot és informació ‘wikipèdica‘.

El que no li falta al Cavatast, i a la Setmana del Cava, és ressò mediàtic. En part, per la reina del cava, i en part pel fet de ser, com deia, la festa del cava. Anit, uns minuts després de la coronació de la desconeguda Reina del cava (mereix un post apart), TV3 va fer una connexió en directe dins el Telenoticies Vespre. La foto superior correspon al moment del directe vist des de darrera. S’hi pot comprovar certa expectació per part de la molta gent que a aquella hora es desplaçava des de la plaça de l’ajuntament fins a la fira.

Aquí en teniu el vídeo:

En aquelles jornades vaig moderar la taula relativa a mitjans de comunicació. Va ser una estona força entretinguda, en què va planar el debat sobre si els blocaires també se’ls pot considerar periodistes o, com algú afirmà, no deixen de ser uns intrusos a la professió periodística.

M’ha fet il·lusió recuperar aquell vídeo, i aquí el deixo.

L’estrena del nou domini punt CAT és una de les mostres del compromís d’aquest mitjà que avui, amb motiu de la Diada, entrevista el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

Espais 2.0

Amb la supressió del terme “digital” volem donar per superada una escletxa digital, ja que al segle XXI l’ús d’internet ja ha quedat completament normalitzat com a principal font d’informació i principal eina per compartir continguts entre les persones. Justament, per aconseguir que els nostres continguts flueixin per la xarxa, a cada article s’hi inclouen botons per arxivar-lo o difondre’l en diferents eines socials d’internet. A més, ESPORTIU.CAT també disposa d’un canal a Twitter, on volem potenciar, sobretot, el contacte amb els lectors.