OBJECTIVITAT?
Qualsevol publicació té una finalitat, sempre molt legítima i vàlida: guanyar diners, influenciar un públic, rebre determinats suports… I, en funció d’això, fan i desfan. D’entrada, però, és important invalidar ràpidament un concepte que de ben segur a més d’un lector se li ha vingut al cap en llegir aquestes primeres línies: objectivitat. La objectivitat és una utopia. Només els objectes són objectius. De manera, que no es pot pretendre que un mitjà o un periodista, un subjecte, al cap i a la fi, sigui objectiu.

Qualsevol cosa publicada passa per un o més d’un filtre. Un diari té el seu editor, director, caps de secció i redactor. I, pel mig, els intermedis que facin falta. Tot això té per objectiu explicar unes històries en un espai determinat. Per tant, caldrà fer de tisores. Per què té més espai el futbol que l’hoquei patins? Per què es parla d’unes entitats i no d’unes altres? Aquests càrrecs d’un diari són els que acaben decidint de què es parla i de què no, i també amb quin enfocament es fa.

Al cap i a la fi, el millor, en el meu parer, és conèixer la opinió del cronista que ha assistit als fets. Ell ha de validar, jutjar, explicar el què ha passat. Sense mentir, sense invencions, però amb les concrecions que desitgi. El sol fet d’escollir un titular envers un altre, per exemple, ja és una manipulació. Entengui’s, aquest terme, en un sentit positiu.

Això és, a la pràctica, el què acaba passant als mitjans de comunicació. No debades, existeixen uns criteris teòrics que ajuden a explicar perquè un fet acaba sent il·luminat pels focus dels mitjans de comunicació.

CRITERIS ESTÀNDARDS
Aquests criteris són elements per crear una notícia. I quants més criteris compleixi un esdeveniment, més possibilitats té que sigui notícia. La novetat és el primer criteri. Quan més recent sigui un fet, més noticiable pot ser. Un altre criteri és el de Proximitat. Aquest és clau, i més en mitjans d’àmbit petit. Un mitjà de Figueres, per exemple, difícilment donarà ressò d’un fet que passi a l’altre punta del país, a menys que afecti o tingui com a protagonista, és clar, un personatge de la població.

Però el conflicte, o la raresa, també són elements molt vàlids per discernir allò que és noticiable d’allò que no. Llegeixi’s morbo, si ho prefereixen, però la cosa va més enllà. Si entenem el negoci de la informació com explicar històries, i no de repetir sempre el mateix, els conflictes són històries apassionants estructuralment. Compleixen el guió previst: hi ha uns personatges, una disputa i finalment s’acaba amb una resolució. És com veure una pel·lícula.

Els recursos, la periodicitat, o l’especificitat del mitjà també seran criteris decisius alhora de decidir què acabarà esdevenint notícia o no. La persona que condueix el focus té una ma i molts fronts per enlluernar, com veiem.
A tot això, els mitjans acaben marcant l’agenda dels temes públics. Almenys, aquesta hauria de ser una ambició. A través dels seus reflexos, ser capaços que el que publiquen esdevingui un nutritiu debat entre els ciutadans. Serà símbol d’influència del mitjà. Uns mitjans que s’han de basar en uns eixos de rigorositat, de compromís amb el seu país, perquè no deixen de ser un element clau de construcció nacional. Sigui quina considerin que sigui la seva nació. Cal que generin credibilitat entre el seu públic. I cal que més autocrítica entre uns mitjans que, precisament, sembla que cada cop perden més aquesta pretesa influència.

Article publicat a la revista RELATS del mes d'abril.

Uns pirates que després són finançats pel govern espanyol…

… o no.

]]> http://sergisabate.cat/blog/com-actuen-els-pirates-a-somalia/feed/ 0 http://sergisabate.cat/blog/guillem-carbonell-i-radiocable-com/ http://sergisabate.cat/blog/guillem-carbonell-i-radiocable-com/#comments Mon, 16 Nov 2009 17:09:37 +0000 Sergi Sabaté http://sergisabate.cat/blog/?p=1054 Avui, post d’autobombo per enllaçar un parell de cosetes. D’una banda, una entrevista que en Guillem Carbonell ens va fer a l’Auri i a mi per parlar d’ESPORTIU.CAT. El bloc d’en Guillem és envejable, ja que té molt de contingut actualitzat diàriament, i fa força entrevistes sobre mitjans de comunicació, com en aquest cas.

AQUÍ L’ENTREVISTA. Hi va incloure aquest vídeo:

D’altra banda, el mateix dia que es publicava aquesta entrevista l’amic Nacho Corredor em convidada a gravar una petita càpsula d’opinió de veu sobre el primer any d’Obama per l’espai Internet Opina de Radiocable.com. Tot un plaer poder compartir tribuneta d’opinió amb gent de la talla d’Antoni Guitérrez-Rubí, Iñanki Anasagasti, Lluís Bassets, Ana Pastor o Jordi Sevilla.

ESCOLTA-HO AQUÍ:

Per què?

Cada cop és més evident que una marca necessita una gestió a través de la xarxa. No ens cansem de repetir que no només es tracta de presència, sinó que ha de ser també conversa. Els municipis de Catalunya, tots 947, no deixen de ser marques amb uns potencials a explotar. Al seminari Marca Ciutat que fan a Roses ho van deixar prou clar el mes de juny passat.
En aquest sentit, durant el Cavatast també vaig notar com Sant Sadurní descuidava tot allò relacionat amb l’on-line. Era la setmana del cava, les festes principals de la vila, i la persistència a la xarxa és pobre, molt pobre. En blocs, i twitters, vaig llegir comentaris de persones que exposaven que passarien per la vila o preguntaven l’horari d’obertura de la Fira. I aquests no tenien resposta. Tinc la sensació que a l’ajuntament de la vila li és igual la seva presència a internet, i tot el seguiment i les possibilitats de la xarxa. Si ells no han fet res per recopilar la conversa sobre la vila, doncs m’hi he posat jo. Senzillament he automatitzat un sistema que anirà sol, sense dedicar-li temps, fet que suposarà que el nivell de qualitat de l’eina no sigui del tot fiable.

Quines fonts?

Ara per ara, Sant Sadurní 2.0 rebota informació que troba de manera automàtica de les següents fonts:

Cercadors:

Google News (Tots aquells mitjans que en fan alguna referència)
Google Blogs (recopila blogs que mencionen Sant Sadurní)
Youtube (vídeos referenciats a la vila)
Twitter

Mitjans de comunicació:

Penedès Digital
El Punt
Rtv Vilafranca

Blocs:

Albert Prat
Sergi Sabaté
Joan López
Base Noia
Noia Femení
CE Noia
Centenari Ateneu
Se m’n Refum
Biblioteca
Karate
Grup trekking

Utilitat

Fins demà tenim a Sant Sadurní la tretzena edició del Cavatast. És la fira més important del sector del cava, a la capital d’aquest producte. I així serà fins que en surti una nova proposta en algun lloc de Catalunya que desbanqui un format estancat, que viu de la inèrcia de repetir exactament el mateix cada any. Potser aquest és un comentari derrotista, dins la tendència de carregar-nos els formats, però si alguna cosa no aporta el Cavatast és innovació. La mateixa pàgina web ho demostra. Res d’actualitat, res al moment, tot és informació ‘wikipèdica‘.

El que no li falta al Cavatast, i a la Setmana del Cava, és ressò mediàtic. En part, per la reina del cava, i en part pel fet de ser, com deia, la festa del cava. Anit, uns minuts després de la coronació de la desconeguda Reina del cava (mereix un post apart), TV3 va fer una connexió en directe dins el Telenoticies Vespre. La foto superior correspon al moment del directe vist des de darrera. S’hi pot comprovar certa expectació per part de la molta gent que a aquella hora es desplaçava des de la plaça de l’ajuntament fins a la fira.

Aquí en teniu el vídeo:

En aquelles jornades vaig moderar la taula relativa a mitjans de comunicació. Va ser una estona força entretinguda, en què va planar el debat sobre si els blocaires també se’ls pot considerar periodistes o, com algú afirmà, no deixen de ser uns intrusos a la professió periodística.

M’ha fet il·lusió recuperar aquell vídeo, i aquí el deixo.

L’estrena del nou domini punt CAT és una de les mostres del compromís d’aquest mitjà que avui, amb motiu de la Diada, entrevista el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

Espais 2.0

Amb la supressió del terme “digital” volem donar per superada una escletxa digital, ja que al segle XXI l’ús d’internet ja ha quedat completament normalitzat com a principal font d’informació i principal eina per compartir continguts entre les persones. Justament, per aconseguir que els nostres continguts flueixin per la xarxa, a cada article s’hi inclouen botons per arxivar-lo o difondre’l en diferents eines socials d’internet. A més, ESPORTIU.CAT també disposa d’un canal a Twitter, on volem potenciar, sobretot, el contacte amb els lectors.

RAC1, a la ‘pole’

RAC1 parteix des d’una sobrada primera posició. Però l’emissora del Grup Godó no canvia res, sinó que prossegueix un llarg viatge en què a cada estació s’hi suma més gent. RAC1 va néixer el 2 de maig del 2000, i des d’aquell mateix estiu que l’escolto i no me n’he desenganxat. I, així, cada cop més gent. De fet, fa uns dies l’Àlex Gutiérrez em deia clarament que “tu ets el perfil!”. I té raó. Perquè la clau de RAC1 és que ha sabut cridar a una audiència potencialment jove, molt jove, cap a una fórmula de ràdio generalista. Problemes Domèstics i Minoria Absoluta van saber captar molt bé aquest públic, i el to alegre i desenfadat de la programació esportiva també fa passar bones estones. Dir que RAC1 ha sabut crear una comunitat al seu voltant, que és cert, va quedar plasmat en un portal: www.amicsrac1.net. Des de fa uns mesos va deixar de funcionar el fòrum d’aquest espai web, totalment extern a l’emissora, creat i gestionat per oients, que servia per comentar la programació, trobar-hi una extensa fonoteca, àlbum de fotos, etc.
Per aquesta temporada RAC1 només presenta dues novetats a la graella consolidada: ‘La Competència’ (de 12 a 13) i el canvi de cara a ‘La nit a RAC1’, que ara conduirà Xavi Freixes. Amb 469.000 oients, l’objectiu serà acabar-los de consolidar i fidelitzar.

Catalunya Ràdio, l’interrogant

Catalunya Ràdio ha reformulat completament la seva graella. Ja ve a ser una constant de cada any i és que la davallada d’audiència els ha dut a ser la tercera ràdio de Catalunya. Si fa uns anys era la ràdio nacional i líder, ara ambdues coses estan en entredit. Des que el 2003 Montserrat Minobis es va fer càrrec de la direcció, la marxa de Basté, Clapès, la polèmica sortida d’Antoni Bassas i, ara, Xavier Solà. Precisament, la setmana passada Miquel Calçada publicava un genial article a l’AVUI parlant d’aquesta sortida i del què passa a Catalunya Ràdio.

Manel Fuentes serà la veu dels matins. Crec que aquesta decisió ja vol ser un primer viratge cap a la captació del públic juvenil a la franja prime time radiofònica. Fuentes és un perfil clarament enfocat a l’humor i l’entreteniment, per bé que quedarà per veure si es vol treure aquesta etiqueta de sobre. Abans de fer matins, Antoni Bassas, Xavier Bosch o Basté venien de molts anys de fer esports. Pere Escobar és l’aposta esportiva de la nit (a mitjanit, i acabant a la 1.30, detall important ja que el Tu Diràs, de RAC1, acaba a la una i això pot provocar moviments de dial). Les tardes seran de Sílvia Coppulo, que ja havia ocupat aquesta franja alguns anys a la COM.

COM Ràdio, la sindicada

I a COM Ràdio, lluny de lluitar per les audiències com les dues competidores dites prèviament (que tenen la SER plantant cara), continuen apostant per la programació de producció local. A banda d’un programa matinal propi, del ‘Què has dinat?‘ de Sergi Mas i dels informatius, la gran majoria de la programació és elaborada, directament, per les emissores locals consorciades amb la COM. Sempre he estat un defensor de compartir i cooperar en la creació de continguts radiofònics, i el Toc d’hoquei en va ser la prova evident. Fins ara, aquesta programació era bidireccional: La COM emetia durant 24 i les emissores podien ‘punxar’ el senyal quan vulguéssin, o bé les emissores produien per la COM.Però des del 15 de setembre COM Ràdio estrena Sindicada, un espai des d’on les seves emissores consorciades podran intercanviar continguts. Una molt bona idea, que pot donar a conèixer racons de les ràdios de Catalunya a arreu.

Diu així:

“Quan va passar el fet del Mar Roig, Moisès i el seu cap de premsa fugien dels egipcis, i quan van arribar al mar va ser el cap de premsa el que va aconseguir que se separessin les aigües i tothom pogués passar abans que arribessin els egipcis. A aquests, se’ls va empassar l’aigua.
Sorprès pel fet, Moisès es va desfer en elogis del seu cap de premsa. Aquest, humilment, li va respondre: “Això no és l’important; el que és important és que t’he aconseguit tres pàgines a la Bíblia“.

Bon agost!

PD: Em sap greu no recordar la font. No sé d'on el vaig treure, però no és meu. 

Fets, no paraules, a continuació. Comentaris, més avall.

Algunes referències que corren per la xarxa:

Blog de Toni Aira

Expansión

RTVE

Diario Crítico

Paper Papers

Blog Txistorra

Enfoque diferencial