Spin Doctors o El Color del Teló

En política -entesa en un caràcter global- cap gest, cap moviment, cap color és escollit de manera gratuïta. Els líders polítics manen al país o al seu partit, cas d’estar a la oposició, però a ells els mana algú que jeràrquicament tenen sota seu. Els assessors de comunicació política -també coneguts en termes americans com Spin Doctors- són els qui acaben fixant les estratègies que hauran de seguir els protagonistes. Ens els mítings electorals dels polítics, per exemple, quan aquests pugen a l’escenari, des de l’altura del faristol, fins a la distància del decorat, l’aspecte d’aquest o el simple color d’un teló segurament ha estat meditat fins a les darreres conseqüències.

La tasca, doncs, dels spin doctors és saber presentar el producte, vendre retòricament i, sobretot, visual la imatge d’aquell líder pel que treballen. En els casos d’eleccions, com les actuals al país basc, el líder pot ser vist des de molts més punts de vista més enllà del pròpiament polític, i això pot decantar més d’un vot. Calen noves i bones estratègies.

Aquestes figures, els spin doctors, han de saber treballar amb certa discrecióspind, i ésser conscients que el seu lloc és a la cuina. Si l’estratega vol sortir a escena, serà l’objectiu dels blancs i tindrà moltes paperetes per acabar caient. Aquesta és una de les tesis que Toni Aira proclama en el seu novíssim llibre Els spin doctors, que he tingut l’oportunitat de devorar enterament gràcies al descanset d’aquests dies a Londres. El llibre també ressalta la importància que els mitjans de comunicació de masses tenen per fer arribar els missatges dels polítics. El que més m’ha agradat, però, són els casos pràctics. Aira exposa fins a 11 noms de diferents Spin Doctors d’arreu del món, des de David Axelrod (Obama), passant per Isaías Táboas o David Madí. És molt interessant conèixer amb relatiu detall com han evolucionat aquestes onze personalitats -cap dona, per cert- i com han caigut els que han volgut treure una mica el cap als focus. Els seus detalls, com movien els fils, com actuaven.Pel que s’apunta, l’evolució dels spin doctors serà el concepte story spinners, concebut com a retòrics capaços de transformar en històries versemblants el llenguatge polític, com a mètode per fer-lo més proper. Refenciar els termes aristòtèlics de l’ethos (fiabilitat del qui parla) o el pathos (recursos emocionals), o la campanya permanent són algunes de les tendències en comunicació política que apunta l’autor. Tot això, al llibre Els spin doctors, que també inclou una completíssima bibliografia.

Ciudatans Amb Morro

A Alella (Maresme) una càmera controla les infraccions en un semàfor des del mes d’ocubre. En aquest temps, expliquen que s’han sancionat a més de 3.500 conductors, la majoria dels quals de fora d’aquest municipi.

semaforVeure les imatges de la càmera em neguiteja. Veure com els conductors se salten a la torera el semàfor en vermell em rebenta. I, a sobre, encara volen anar a la policia a veure el vídeo. Aquí podeu veure el video de TV3. Es pot discutir la utilitat d’aquest semàfor en aquest lloc. Ara bé, un cop instal·lat, s’ha de complir si s’ha explicat la funció. I veient un pas de vianants, la funció és clara: malgrat que els vianants tenen prioritat, els conductors són els putos amos a l’asfalt, de manera que a través d’un semàfor deu ser la manera més eficaç per permetre que aquells que van a peu puguin creuar la vorera. En tot cas, si no es compleix no passa res: passi per caixa.

En la notícia de TV3, podem veure dues declaracions. Per una banda, l’alcalde, Andreu Francisco (ERC), senzillament explica que han optat perquè els afectats puguin comprovar la gravació, però no exposa els motius del perquè de la càmera o del propi semàfor. En tot cas, per com parla, em dona la sensació que no s’acaba de creure el missatge que vol transmetre, o que no el té clar.

El súmmum, però, és un veí infractor, Josep Royo, que afirma, amb certa sornagueria, que “si realment s’han posat tantes multes farem un rècord Guinness“. Doncs bé, serà una nota positiva pel seu municipi. En tot cas, quina barra aquest home de queixar-se i, malgrat tot, passar amb el semàfor en vermell. Això és, directament, morro!!

Em sembla perfecte, doncs, la mesura de controlar -i, sobretot, sancionar- els infractors a través d’una càmera. En Pol recorda que a Estats units això és ben normal. En tot cas, cada cop més tinc la sensació que aquest és un país on el més delinqüent campa impunement pel carrer, i encara té el morro de fer declaracions amb conyeta.