#SantJordi: El dia que Catalunya va dir prou

catprou03La setmana passada vam presentar a Vilafranca el llibre El dia que Catalunya va dir prou (Columna, 2013), escrit pel periodista Pere Martí. És un volum molt interessant per conèixer la profunditat i la força mobilitzadora que el sobiranisme té a Catalunya i les fortes intencions de la nostra societat per impulsar el dret a decidir i ser, en pocs anys, allò que lliurement i democràtica decidim ser. Els catalans i catalanes som els que hem de marcar els límits de la nostra sobirania. Hem de ser els arquitectes d’un estat somniat que, ara més que mai, tenim a l’abast de fer realitat.

El dia que Catalunya va dir prou explica amb molts detalls la gestació i el creixement de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a una entitat que, en poc temps, ja marca clarament l’agenda nacional. L’ANC té el seu embrió en les consultes populars promogudes a partir del 2009 a Arenys de Munt (Maresme) i agafa empenta uns mesos després. Es tracta, també, “d’un moviment que viu de la manifestació del 10 de juliol” del 2010 que va promoure Òmnium Cultural i que ja va treure un milió de persones al carrer entregades a la causa. L’ANC ho va superar, en la gran manifestació del setembre del 2012. L’entitat és, igualment, la forma més òptima per organitzar tots els voluntaris que van participar en els centenars de consultes sobre la independència que es van fer als muncipis.

El llibre recull moltes anècdotes i curiositats d’aquest intens any i mig d’existència de l’ANC. La pròpia entitat, a través de les actes de les reunions, i els seus membres són la font principal d’aquest relat, que no resol aquella pregunta tan pròpia de Josep Pla: i això, qui ho paga? En aquest sentit és el llibre és poc transparent respecte els comptes.

catprou2L’altre protagonista decisiu per entendre el canvi de rumb del país en aquests darrers mesos és el president de la Generalitat, Artur Mas. Pere Martí recull els tres discursos clau que exemplifiquen que, ara sí, CiU, amb el president de Catalunya al capdavant, tenen clar que “Catalunya necessita uns instruments d’estat”. Mas està decidit a seguir el rumb fins al final.

Finalment, el llibre posa de relleu l’enorme capacitat que tenim per enfadar-nos entre nosaltres. Vivim en una societat líquida en què tan aviat som capaços d’agrupar-nos a favor d’una causa com de dividir-nos amb la mateixa facilitat. Dedueixo que és una condició inherent en l’ésser humà, però a Catalunya les batalletes i les disseccions s’estilen molt en l’ecosistema associatiu i polític.

Finalment, agrupo cinc dels paratges clau que assenyala el llibre per entendre com s’ha arribat fins al punt de dir prou:

  1. La manifestació de l’Onze de Setembre del 2012
  2. La fundació de l’ANC, el 10 de març del 2011
  3. El vídeo de Pep Guardiola, el 10 de setembre del 2012
  4. Discurs d’Artur Mas, a Madrid, el 13 de setembre del 2012
  5. Discurs d’Artur Mas, al Parlament, el 25 de setembre del 2012

Leave a reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>