L’emocionant vida del catalanoparlant

Ser catalanoparlant tot el dia és un exercici que desprèn adrenalina. Fer una cosa que arreu del món podria ser normal, com és parlar la llengua pròpia, pot ser extraordinari a Catalunya. No és cap broma, ni cap cabòria. És una de les reflexions que Antoni Bassas va exposar a Sant Sadurní.

bassaspeque


Antoni Bassas reclama un millor tracte a la llengua catalana i que els periodistes es preocupin per millorar-ne el seu ús als mitjans de comunicació

El periodista Antoni Bassas, que properament ocuparà la corresponsalia de TV3 a Washington i durant 14 anys va liderar El Matí de Catalunya Ràdio, va ser dijous de la setmana passada a Sant Sadurní per reflexionar sobre la situació lingüística al nostre pais. Bassas, que va aplegar un nombrós públic al Casal d’entitats, va demanar que els catalans ens reivindiquem en la nostra faceta lingüística i emprem la nostra llengua –el català- com el que ha de ser: la cosa més normal del món. “Seria bo esforçar-nos per no canviar de llengua; doncs portar la motxilla de ser catalanoparlant és quelcom dur, però s’ha de fer”, afirmava el periodista. De fet, reclamava combatre “sense complexes” la situació de país petit –que “no ho som”, exclamà- i esforçar-nos per canviar determinades actituds.

Canvi de llengua

Un dels hàbits –negatiu- que impera en moltes persones catalanes és el canvi de llengua, habitualment al castellà, sense que l’interlocutor ho hagi sol•licitat prèviament. És conegut que fer això no és precisament un gest de cortesia, ans el contrari. En aquest sentit, el periodista es mostrava “avergonyit de la desconfiança en tot” i recordava que “parlar a algú en castellà és tractar-lo de curt, d’egoista”. “Jo parlo català perquè sóc d’aquí, però tu en pots prescindir”, exemplificava gràficament el locutor, per fer entendre una situació malauradament que esdevé quotidiana.
La conferència, organitzada per l’Oficina de català de Sant Sadurní, tractava sobre el català en els mitjans de comunicació. En aquesta matèria, Bassas hi va entrar recordant el mapa mediàtic del país: “A Catalunya no hi ha lideratge en els mitjans de comunicació” al mateix temps que evidenciava que “el relat nacional dels mitjans de Madrid se sobreposa al nostra”. A més, aquests mitjans de comunicació estan presentant Catalunya “com un problema, per guanyar audiència”. La nota negativa: que part de l’audiència, els arriba d’aquí.
“Les llengües han perdut prestigi” un fet clar que Antoni Bassas va manifestar posant sobre la taula el fet que “hi ha molts periodistes que no tenen en la seva agenda el fet de millorar el seu català”. Una mostra més de tot plegat és “la mort” dels pronoms febles. Tot i així, i per responsabilitat, seria necessari un bon ús de la llengua, utilitzant “primordialment” els termes genuïns i “fer l’esforç perquè les nostres frases no semblim una traducció automàtica del castellà”. Tot plegat una controvèrsia que només la bona consciència dels catalans pot resoldre.

bassas2

4 respostes a “L’emocionant vida del catalanoparlant

  1. Roger says

    Ei Sergi, l’emoció de ser catalanoparlant no s’acaba en el canvi de llengua…
    El millor de ser catalanoparlant és sovint el fet d’alegrar-te de coses que en un país normal serien normals, com per exemple estar per Badalona i que et parlin català!

    Per cert avui al Màgic m’han venut les crispetes en català! XD

  2. ferranbdn says

    Corroboro el que diu en Roger: a mi ahir, una noia alta de la paradeta de les gominoles del cine del Màgic em va atendre en català i als del meu darrere igual.

    Ara vinc de Masnou i al restaurant el cambrer, immigrant, m’ha respost en català igualment 🙂

    Sóc una mica més feliç! xD

  3. Roger says

    Doncs devia ser la mateixa potser…! XD
    L’home de l’entrada que mirava les entrades també ens ha dit sala “u” i no sala “uno”.
    Ara el que falta és que posin accents per totes les “a”, si poden ser oberts clar! XD
    I que l’empresa del karts compleixi la llei 1/1998 de política lingüística que pel que he vist tenia ben poca cosa en català! XD

  4. ferranbdn says

    Bufff… primer que els baixin de preu, després que em tornin el ronyó de l’altre dia i llavors que compleixin la llei aquesta que dius, que és cert, no tenen ni una paraula en català.

    L’efecte Metrovacesa, que fins ara n’era la propietària es fa palès

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada