Posts recents
I ara què, Ernest?
gen 24, 2011 Política 1 Comment
Tinc ganes de saber què farà Ernest Benach a partir d’ara. És probable que encara hagi de digerir aquests set anys apassionants que ha viscut. I que necessiti més temps per relaxar-se i agafar perspectiva. Però la vida acaba de començar. Benach ha guanyat el partit a la por al diàleg. Ell ha agafat, sovint, la iniciativa d’obrir joc amb els ciutadans. No s’amagava i, davant d’algun tuit en què discrepava, era ràpid enviant un DM per donar el seu argument. Directe a barraca. Alguns dels missatges precedents en aquest grup ho destaquen. De fet, acollonia que qui discrepés de tu i t’ho evidenciés fos la segona autoritat del país. I, per més inri, et convidava al Parlament a seguir parlant cara a cara del que volguessis.
Arrenca el postpartit. Després de la vida al Parlament, Benach hauria de… Ernest: has d’ensenyar als polítics a no tenir por! M’agradaria que els polítics d’aquest país, tots, parlin molt i molt amb els seus conciutadans. Amb els veïns dels seus pobles. Que entrin a debatre per voluntat pròpia amb la veu divergent. Que s’acabi això d’escudar-se i surtin endavant. Han d’explicar què fan, i explicar-ho bé. Donar tota la informació del seu dia a dia només farà que ajudar una classe política que necessita revitalitzar-se. Ernest, fes entendre la cultura 2.0 a la bona gent que fa política. Perquè han de ser aquests, els governants actuals, els que hauran d’aixecar el vol de la política o l’acabaran de desprestigiar. El teu exemple ha de servir per comprendre que les coses s’han de fer i després explicar, amb claredat i transparència. Ah, i la tecnologia, si cal, ja arribarà per inercia. 
La Flama
oct 31, 2010 Política, Retalls Leave a comment
Aquest país és tan petit… que fa coses molt grans! No hi ha paraules per descriure el Lip dub que van fer a Vic diumenge passat. Hi van participar 5.771 persones. Un gran rècord. Seguim caminant cap a l’objectiu!
Felicitats!
Ara farem molta xarxa
oct 25, 2010 Periodisme i Comunicació, Retalls Leave a comment
Com deia en un post anterior, ARA iniciem una nova aventura. ARA és el moment. ARA neix. ARA, i aquí. L’ARA ja és aquí. I arriba per quedar-s’hi. I per fer molta xarxa. 
A la redacció del diari ARA ens sentim pares i mares. Tots els que la poblem aquests dies veiem com pinten les parets de l’habitació del nen. O com hi posen els mobles. Això creix. Pas a pas. A 47 dies per veure el nounat, les instal·lacions es condicionen per rebre’l amb totes les alegries possibles a dins, i també a fora. Ho percebem. Es palpa al carrer i a la xarxa. Hi ha moltes ganes d’aire fresc i noves maneres a la premsa catalana. Les més de 18.200 persones que ens acompanyeu al Facebook i les 2.700 que ens seguiu al Twitter sou tots companys de ruta. [...]
Apunts del #BCNMediaLab
oct 22, 2010 Internet i TIC, Periodisme i Comunicació 4 Comments
L’ús que els periodistes han de fer de les xarxes socials, i principalment del Twitter, és un debat que tenim a moltes redaccions dels mitjans. Aquí, allà, i més enllà. Ahir a Barcelona es va fer la primera sessió del #BcnMediaLab, amb un debat sobre aquesta qüestió. Hi van participar Saül Gordillo, director de l’ACN, Rosa Alba Roig, coordinadora de continguts multiplataforma de TV3 i l’advocat especialitzat en Dret d’internet, Sánchez Almeida.
He de dir que no en vaig treure cap conclusió clara. Al contrari: li vaig anar donant voltes al llarg de la bona estona que vam estar a l’acte i la nebulosa de dubtes és encara més gran.
Per il·lustrar com va anar la xerrada, tot seguit comparteixo les anotacions que vaig fer, ponent a ponent.
- TV3 està fent una guia d’ús dels Social Media per al seu personal. Ja fa temps que monitoritza les seves marques.
- TV3 estudia cas per cas cada marca (programa, etc..) i pacta amb la direcció què i com vol fer a la xarxa
- Roig apuntava com a normes bàsiques “no fer a la xarxa el que no fas a casa, no revelar informació confidencial i no agredir companys“. El mateix que la ‘vida normal’, en teoria.
- “A TV3 encara ens queda per aprendre, tot i que ho estem impulsant molt”
- “Crec que ens equivoquem si volem ser ciutadans quan som periodistes”
- “Un és periodista les 24 hores dels 7 dies de la setmana i durant els 365 dies de l’any“
- “El discurs ha de ser com ajuden les xarxes socials al mitjà i com ho incorporem. Estem usant el 2.0 per fer d’emissors, enlloc de fer una comunitat que construeix informació”
- “Hem d’integrar aquestes eines en la producció d’informació”
- L’ACN, que recentment ha editat el seu llibre d’estil, ha trencat tabús perquè no és normal que una agència estigui a Twitter, Facebook, Youtube, etc…
- La gràcia, deia Gordillo, és que en aquest cas “el primer malalt d’aquestes eines és el propi director”.
- Creu que fer una guia d’ús és criminalitzar les xarxes socials donant per suposat que allà les persones es comporten com a hooligans. Diu que seria “posar la bena abans de la ferida”.
- “Si tot el dia critiques el teu mitjà o en malparles a la xarxa i en reveles problemes interns, és la persona que ho fa qui té el problema”
- “Benvinguts siguin aquests ‘problemes’ en què la gent et veu sempre com a periodista, i no com a ciutadà, que també pots tenir opinions i ser rigorós en la teva feina“
- “El periodista ha de ser algú que vulgui jugar en aquest món, no només anar a la feina i prou. Això s’ha acabat”
- “Hi ha més contingut que mai i menys periodisme que anys enrere”
- “Cal sempre citar la font, sigui Twitter o una roda de premsa, perquè el lector sàpiga interpretar el valor d’aquella informació”.
- Sánchez-Almeida recordava que “el periodista és també un ciutadà, al que no se li pot limitar la llibertat d’expressió“
- En tot cas, “qualsevol limitació ha de ser pactada per contracte, però que segurament seria declarada nul·la per la justícia”
- Recomana “posar un petit avís que les opinions en aquest mitjà són cosa de la persona física com a tal”.
- “Tot el que signem amb noms i cognoms serà el nostre currículum de per vida“
- “Es pot posar per escrit una línia editorial pel mitjà, però no pel que digui el periodista”
La xerrada fou molt i molt interessant. Com deia, fa pensar molt sobre l’ús del Twitter en el periodisme. Els mitjans han de posar la ma a les eines personals que té el periodista? Aquest és conscient del seu lligam amb la marca mediàtica? S’ha de sobreentendre que tot va lliurement per separat? Ni en tinc la solució, ni aquesta crec que existeixi. Què en penseu?
Per concloure, una frase d’Almeida: “Menys parlar de Facebook i més parlar a Twitter“. Doncs això!
(La foto és d’ACN)
