Una de croissants

Aquests dies internet debat sobre els croissants. Tinc l’esperança que algun dia el hashtag #croissantisme aconseguirà ser trending topic. Però mentre aquesta fita no s’assoleix, servidor en seguirà menjant i parlant, de croissants. Bé, i si s’assoleix també. Gaudir d’un bon croissant és un dels petits plaers de la vida. Cadascú té els que té, ves!

Dijous, al blog del comidista, es plantejava el debat de per què els croissants espanyols són tants dolents. Ben cert. Com la majoria del pa que mengem, moltes pastes són goma plastificada i passada per un forn. I a vegades ho treuen abans d’hora i tot!

Arran dels comentaris que va rebre aquell post, l’autor del blog, Mikel Iturriaga, ha fet un recull del millor #croissantisme. És d’aquells enllaços que cal guardar perquè mostr...

Llegir +

Un trio a la xarxa

La combinació de tres elements com són Twitter, política i periodisme resulten un trio perfecte. I si les tres coses venen juntes, o enllaçades entre si, aleshores l’èxtasi s’eleva al cub. I avui és un d’aquests dies en què aquests tres ingredients han coincidit fluidament per la xarxa i els mitjans.

Un dels protagonistes del dia als mitjans ha estat en Matthew Eltringham. En Matt va ser dimecres a Barcelona per parlar de feedback i comunitats als mitjans en una sessió del 10 en comunicació que organitza la fundació ESCACC. Aquí en podeu veure la crònica al diari ARA en què en destacava alguns casos de periodisme ciutadà que havia exposat.

Els enllaços

Aprofitant la seva visita a Barcelona, vaig poder conversar amb ell llargament sobre la necessitat (o no) que els mitjans es...

Llegir +

I ara què, Ernest?

Tinc ganes de saber què farà Ernest Benach a partir d’ara. És probable que encara hagi de digerir aquests set anys apassionants que ha viscut. I que necessiti més temps per relaxar-se i agafar perspectiva. Però la vida acaba de començar. Benach ha guanyat el partit a la por al diàleg. Ell ha agafat, sovint, la iniciativa d’obrir joc amb els ciutadans. No s’amagava i, davant d’algun tuit en què discrepava, era ràpid enviant un DM per donar el seu argument. Directe a barraca. Alguns dels missatges precedents en aquest grup ho destaquen. De fet, acollonia que qui discrepés de tu i t’ho evidenciés fos la segona autoritat del país. I, per més inri, et convidava al Parlament a seguir parlant cara a cara del que volguessis.

Arrenca el postpartit. Després de la vida al Parlament, 

Llegir +