I ara què, Ernest?

Tinc ganes de saber què farà Ernest Benach a partir d’ara. És probable que encara hagi de digerir aquests set anys apassionants que ha viscut. I que necessiti més temps per relaxar-se i agafar perspectiva. Però la vida acaba de començar. Benach ha guanyat el partit a la por al diàleg. Ell ha agafat, sovint, la iniciativa d’obrir joc amb els ciutadans. No s’amagava i, davant d’algun tuit en què discrepava, era ràpid enviant un DM per donar el seu argument. Directe a barraca. Alguns dels missatges precedents en aquest grup ho destaquen. De fet, acollonia que qui discrepés de tu i t’ho evidenciés fos la segona autoritat del país. I, per més inri, et convidava al Parlament a seguir parlant cara a cara del que volguessis.

Arrenca el postpartit. Després de la vida al Parlament, Benach hauria de… Ernest: has d’ensenyar als polítics a no tenir por! M’agradaria que els polítics d’aquest país, tots, parlin molt i molt amb els seus conciutadans. Amb els veïns dels seus pobles. Que entrin a debatre per voluntat pròpia amb la veu divergent. Que s’acabi això d’escudar-se i surtin endavant. Han d’explicar què fan, i explicar-ho bé. Donar tota la informació del seu dia a dia només farà que ajudar una classe política que necessita revitalitzar-se. Ernest, fes entendre la cultura 2.0 a la bona gent que fa política. Perquè han de ser aquests, els governants actuals, els que hauran d’aixecar el vol de la política o l’acabaran de desprestigiar. El teu exemple ha de servir per comprendre que les coses s’han de fer i després explicar, amb claredat i transparència. Ah, i la tecnologia, si cal, ja arribarà per inercia. 🙂

[Text publicat al grup Benach 2.0 en motiu del dinar d’homenatge que se li va fer. Aquí podeu veure un vídeo resum fet per @jesusferre]

#santjordi 5: Presentem Benach a Vilafranca

23 d’abril… que tots tingueu una feliç diada de Sant Jordi!!!

Feta aquesta felicitació, i arribant al dia de Sant Jordi, toca fer la darrera recomanació. O les darreres. Aquest és un post molt miscel·lànic. Després de Sí, ministre, Storytelling, Un somni per als meus fills i Anecdotologi de Francesc Pujols, la darrera recomanació a fer-vos és el llibre del President del Parlament Catalunya, Ernest Benach, que ha publicat #POLÍTICA 2.0.

És ben sabut que Benach s’ha erigit com el polític 2.0 del nostre país. Les eines d’internet aplicades a la política poden fer de la res pública una qüestió més participativa, més plural i més transparent. Benach exposa en el seu llibre les reflexions que al llarg dels darrers mesos ha fet sobre l’ús de totes les eines i com les xarxes socials i l’internet col·laboratiu està transformant la societat.

Espero parlar-ne més ampliament en els propers dies. Doncs des d’Òmnium Alt Penedès hem convidat a Ernest Benach a que vingui a parlar d’aquest #POLÍTICA 2.0 al Penedès. I serà dimarts, a les 8 del vespre, al VINSEUM de Vilafranca quan tindré l’honor de poder fer aquesta presentació a la que us espero a tots. Podreu parlar amb el propi president sobre aquesta temàtica. Més avall teniu la invitació.

Per últim, enllaço aquí sota un àudio amb cinc rac1manacions literàries més. Aquestes són de temàtica esportiva, i les vam mencionar ahir a can Primer Toc, a RAC1.

Cinc llibres esportius (Primer Toc) by sergisabate

Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet

En pocs dies els eurodiputats prendran possessió del seu escó. Però, en aquest temps d’un mes i mig entre les eleccions i el fet d’asseure’s al Parlament Europeu els dos principals eurocandidats catalans ja han fallat. A la xarxa ja han perdut qualsevol credibilitat que havien pogut aconseguir.

Antecedents

22 de maig. Rebo un correu de Twitter que m’indica que ‘Ramon Tremosa is now following you on Twitter!‘. I penso (ingenu, sí): mira, en Tremosa ja participa a les xarxes socials. Sí, hi és. Però twittremosano hi participa. L’equip de campanya de Tremosa no va canviar el xip d’anteriors campanyes i, novament, va usar la xarxa per difondre el missatge unidireccionalment i, en tot cas, aprofitant més canals. L’usuari Twitter de Ramon Tremosa només postejava situacions del candidat (que, de ben segur, li escrivia algú altre) però en cap moment responia les consultes de la gent. Els dies després de la campanya, el Twitter de Tremosa seguia amb l’agraïment de la nit electoral. Exposada la queixa a Twitter, alguns companys em van dir que havia anat a Londres i estava uns dies de vacances. Bé. Comprensible… si no fos que a dia d’ahir intento entrar al seu Twitter i… SORPRESA: “That page doesn’t exist!. Pàgina donada de baixa. Conversa, web social i campanya 2.0? Tururú!! Una de les coses que també va passar en campanya fou la “prostitució” del seu usuari de Facebook, que va passar a ser controlat pel mateix equip de campanya enlloc d’ell mateix. I, en aquesta línia, CiU demanava als usuaris de Facebook la cessió del seu estat per marcar ells el missatge (no fos cas que durant els dies de campanya els ciberactivistes no sàpiguen escriure). La seva pàgina personal www.ramontremosa.cat està igual que a juny del 2008.

Continua la lectura de “Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet”