Duran i Lleida, la farsa a Twitter

Tots els que cada dia piulem al Twitter, aquells que en fem un ús intensiu d’aquesta fantàstica eina, qui més qui menys, ens coneixem. D’entrada, si s’és a Twitter ha de ser per alguna raó. Se li ha de veure algun us real, se n’han de tenir ganes, o s’ha de pensar algun objectiu per fer-lo servir. A hores d’ara tothom es llença a Twitter de qualsevol manera. És així com molts candidats a eleccions del que sigui s’hi creen el seu perfil. O els polítics, coneixedors que aquesta eina els pot acostar a la ciutadania, també s’hi apunten. És cert, els apropa als seus votants perquè companys dels seus partits ho han fet, i els ha funcionat. Ho han fet bé, amb gràcia. Gestionat per ells mateixos, dient coses interessants, conversants i no spamejant. @Donaire, @KRLS, @ebenach o @carlescampuzano són quatre molt bons exemples d’un ús molt positiu per a ells, i per a la seva política, del Twitter.

Tot i així, coincidim en que sí que hi ha males praxis. Mentir, no conversar, usar un llenguatge que no sigui estàndard al parlar són errors que es poden cometre. L’Albert Medran ho explica molt bé en aquest post. A tot això, hi ha un personatge a Twitter que , m’atreviria a dir que entre una àmplia majoria de twittaires, considerem que és un farsant al Twitter. Aquest és el polític d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida. Aquí el seu ‘twitter‘.

En què falla Duran i Lleida?

  • Bombardeja. Senzillament és un usuari que, quan té un rampell, vomita frases sense sentit. Com a mostra, la imatge de dalt. Què vol dir un twit que expressa “és l’hora del relleu, del canvi“? El títular és fàcil: Duran anuncia que plega.
  • Li twittegen. No hi ha cap problema en què twittegi una altra persona, si queda clar. Però si et vols fer passar per tu i a sobre t’ho fan, malament anem. Una altra mostra:  aquest, enlloc d’enllaçar Twitter amb Facebook com ho tenim molts usuaris, ho té al revès. I passa el que passa: Que parla d’ell en tercera persona.
  • No conversa. Quan la persona que de tant en tant, quan té temps -normalment sol ser el divendres al migdia-, es limita a twittejar frases del seu argumentari se n’adoni que hi ha una pestanyeta @Duran_i_Lleida i vegi que allà hi ha tot de referències a ell, li pot agafar un cobriment quan vegi el què hi ha.
  • Sense  sentit.  Moltes vegades els comentaris no saps a què venen, o tenen un cert retard. El 13 de desembre es van celebrar algunes consultes sobre la independència. Es va manifestar amb absoluta immediatesa… al cap de 5 dies!!! I, total, per constatar un fet que no aportava ni novetat, ni opinió, ni res de res…

Entre l’univers d’aquesta magnífica eina, sabem més o menys les bones praxis no escrites del Twitter, les formes per sintetitzar bé els 140 caràcters, les tècniques per viralitzar, o la importància de respondre, participar, crear conversa quan toca. Tot es pot fer, no hi ha cap gurú, no hi ha cap reglament. La gràcia és que cadascú se’l pot fer seu, dins d’un ordre. I això és bo. I és important, destacar-ho. Però el que du a la pràctica el Twitter de @Duran_i_Lleida ve a ser un clar exemple del que és recomanable no fer. Per tot això que he exposat, i pel que cada setmana comentem amb diversos usuaris de Twitter.

La Gran Majoria

S’hi detecta il·lusió. S’hi detecten ganes. S’hi detecta catalanitat. S’hi detecta un discurs de saber fer, d’adreçar-se a la gran majoria de catalans, acollint com a seus els problemes de tot tipus de gent. Tot aquestes premisses eren ben plausibles a la festa que Convergència i Unió va celebrar diumenge al pavelló de la Vall d’Hebron. Més de 4.000 persones van assistir a la proclamació d’Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat per a les eleccions de la tardor. Era, també, el mateix dia del seu 54è aniversari.

La cursa cap al Palau de la Generalitat per Artur Mas (la tercera i última) comença. El titular fou el compromís de Mas per fer un govern amb els millors, independentment si estan a CiU o no. Caldrà molta perseverança entre els militants i simpatitzants convergents per aconseguir el seu objectiu. Un començament light: amb un missatge que no ataca als altres, que vol adreçar-se a una gran majoria de catalans i catalanes, que vol aportar solucions. Un començament, però, que considero un pèl precipitat. La preprecampanya comença excessivament d’hora per a qui està molt ben posicionat a les enquestes.Artur Mas té el vent a favor mentre els socialistes assumeixen la seva segona posició, amb una estratègia, per tant, d’alertar de la situació per mobilitzar els seus. Potser hagués estat més indicat començar més endavant. Però, en tot cas, la maquinària ja està en marxa.

Sobre l’acte de diumenge a la Vall d’Hebron se n’ha escrit bastant. Us recomano l’article d’en Kim Vivas, amb les millors frases de Jordi Pujol, Josep Antoni @Duran_Lleida i Artur Mas, també la crònica d’Iu Forn a l’AVUI o la valoració que en fan a can Cimera.

I aquí les meves fotos de l’acte: