Deu elogis i perles de l’imputat Camps

Aquesta setmana ha estat marcada per la dimissió de Francisco Camps. En un país on és molt difícil que un polític assumeixi responsabilitats dimitint, Camps s’ha vist amb l’aigua al coll. L’expresident valencià ha plegat després de ser imputat pel cas Gürtel ja que, presumptament, hauria rebut regals com vestits, sabates i corbates.

Camps ha rebut el suport dels valencians a les urnes amb dues majories absolutes i ha mantingut sempre una actitud xulesca. I, igual que ell, també els dirigents del PP han mostrat sempre el seu suport a Camps, a qui alguns li auguren encara molt futur polític. Se l’imaginen en un ministeri? Ai!

Aprofitant aquest fet, recomano tres enllaços al respecte. A l’ARA hem volgut recollir deu perles de Camps negant sempre cap implicació amb la trama Gürtel, com per exemple assegurant que “clar que em pago els meus vestits“, o acusant al PSOE de ser “amic de les empreses vinculades a Gürtel“.

Després que plegués, representants populars d’arreu d’Espanya han cantat les seves virtuts. Diuen que és un “exemple“, “honrat“, “honorable“, “honest“, “innocent” i que el seu gest ha estat una “generositat“. També hem recollit deu d’aquests elogis que no tenen pèrdua.

Finalment, recomano el post d’Albert Medran en què analitza el discurs que va fer Camps quan va anunciar que marxava i el compara amb el de Richard Nixon el 8 d’agost del 1974. En el cas de Camps, a més, el parlament va anar acompanyat d’una semicensura als mitjans de comunicació.