Fotos II Trobada Joves Òmnium

Ahir i avui hem fet la II Trobada de Joves d’Òmnium. La primera edició fou l’any passat  Coma-Ruga, i enguany el lloc escollit ha estat Manresa. A banda de convivència i coneixement interpersonal (o intra, no ho sé), com sol passar en les trobades juvenils, s’hi han fet xerrades molt interessants sobre la relació de Catalunya amb Espanya o el Món. M’ha impressionat, positivament, la xerrada d’aquest matí de l’empresari Joaquim Boixareu, de FemCat.

Aquí deixo les fotos de les Jornades. I fins l’any que ve, no?

ACTUALITZACIÓ:

Algunes repercussions a la xarxa de la trobada:

Web d’Òmnium: Joves d’Òmnium es reuneixen en una segona trobada a Manresa

LaMalla.cat: Els joves d’Òmnium celebren la segona trobada anual a Manresa

Vull seguir sent català

Aquesta setmana Òmnium Cultural ha presentat una de les seves iniciatives per cohesionar el país –de manera transversal, que ens agrada dir- i per remoure la consciència política dels ciutadans vers el mal tracte que Catalunya rep per part de les institucions nacionals espanyoles. La iniciativa de l’Observatori de l’Estatut pretén que diferents personalitats vinculades a la politologia, la llengua, la cultura o l’economia publiquin articles reflexionant sobre què caldrà fer un cop el Tribunal Constitucional espanyol acabi de fumar-se, pàgina per pàgina, l’estatut de Catalunya que es va aprovar en referèndum el 18 de juny del 2006, després del sedàs congressual.

Foto: Avui.catSé perfectament que a dia d’avui la prioritat de la majoria dels catalans no és saber com acabarà l’estatut. Ni el finançament. Ni conèixer la data de les properes autonòmiques, per bé que el 7 de juny hi ha les europees. Les primeres coses a satisfer pels ciutadans són les seves necessitats individuals. Tothom és víctima de la crisi econòmica. Però un cop un surt de la seva carcassa particular hi ha un grup allà fora. Un grup format per 7 milions de catalans. 7 milions de persones que, així ho vull creure, han decidit ser catalans. Sinó, França tampoc cau tan lluny. Ho dic en el sentit que qui es pugui sentir incòmode aquí, pot fer un pensament, tot i que el convido a quedar-se i millorar la seva integració. I cal treballar perquè tots mirem d’aconseguir, junts, el millor per Catalunya.

Ser català és com pertànyer a una entitat o agrupació esportiva. Se n’és perquè es vol, i s’ha d’entendre que s’hi és per ajudar a avançar en positiu. I jo vull seguir sent català, seguir estant dins d’aquesta comunitat anomenada Catalunya. I vull que Catalunya prengui les seves pròpies decisions, sense que Madrid toqui els cataplins. L’estatut de Catalunya seria comparable, en el món associatiu, als estatuts d’una entitat que aquesta, a través dels seus socis, aprova. Espera una entitat que, posteriorment, algun organisme superior li pategi allò aprovat? Sí, pot passar. En cas que això succeeixi, què han de fer els socis? No vull, en el cas de l’Estatut, que la última paraula la tingui Madrid. 

En aquesta situació es troba el país. Pensant què caldrà fer quan es retalli l’Estatut i, més important, quan es concreti un finançament que difícilment agradarà, ja que la voluntat sempre és recollir els màxims ingressos possibles.

Foto: Avui

Jove Optimisme Catalanista

Tot seguit reprodueixo la crònica publicada al 3d8 de la trobada de joves d’Òmnium Cultural. Ens vam trobar a Coma-ruga el cap de setmana passat. Va haver-hi un ambient molt bonic i vam descobrir joves valors. I, molt important, encara queden joves preocupats pel devenir de la llengua i la cultura del nostre país. I això és bo.

Una àurea juvenil d’esperit catalanista ocupà l’alberg de Santa Maria de Coma-ruga (El Vendrell, Baix Penedès) el cap de setmana per debatre sobre la situació del catalanisme des de diversos punts de vista.
Quaranta dos nois i noies, la majoria socis d’Òmnium Cultural, es van trobar en un ambient idoni. L’entitat va voler aplegar els seus socis menors de 25 anys per extreure’n reflexions sobre les seves visions i consideracions. “De patrotisme absolut”, com ho definiren alguns. El cert, però, és que a posteriori la joventut de l’entitat cultural va treure’n molt de profit d’aquest aplec de bon rotllo que pot ser molt vàlid pel futur juvenil d’Òmnium. De seguida es varen fer les primeres amistats i, a diferència del que comença a considerar-se una habitud, de la presència física es va passar al contacte on-line a través del nou grup “Joves d’Òmnium” al Facebook. Continua la lectura de “Jove Optimisme Catalanista”