Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet

En pocs dies els eurodiputats prendran possessió del seu escó. Però, en aquest temps d’un mes i mig entre les eleccions i el fet d’asseure’s al Parlament Europeu els dos principals eurocandidats catalans ja han fallat. A la xarxa ja han perdut qualsevol credibilitat que havien pogut aconseguir.

Antecedents

22 de maig. Rebo un correu de Twitter que m’indica que ‘Ramon Tremosa is now following you on Twitter!‘. I penso (ingenu, sí): mira, en Tremosa ja participa a les xarxes socials. Sí, hi és. Però twittremosano hi participa. L’equip de campanya de Tremosa no va canviar el xip d’anteriors campanyes i, novament, va usar la xarxa per difondre el missatge unidireccionalment i, en tot cas, aprofitant més canals. L’usuari Twitter de Ramon Tremosa només postejava situacions del candidat (que, de ben segur, li escrivia algú altre) però en cap moment responia les consultes de la gent. Els dies després de la campanya, el Twitter de Tremosa seguia amb l’agraïment de la nit electoral. Exposada la queixa a Twitter, alguns companys em van dir que havia anat a Londres i estava uns dies de vacances. Bé. Comprensible… si no fos que a dia d’ahir intento entrar al seu Twitter i… SORPRESA: “That page doesn’t exist!. Pàgina donada de baixa. Conversa, web social i campanya 2.0? Tururú!! Una de les coses que també va passar en campanya fou la “prostitució” del seu usuari de Facebook, que va passar a ser controlat pel mateix equip de campanya enlloc d’ell mateix. I, en aquesta línia, CiU demanava als usuaris de Facebook la cessió del seu estat per marcar ells el missatge (no fos cas que durant els dies de campanya els ciberactivistes no sàpiguen escriure). La seva pàgina personal www.ramontremosa.cat està igual que a juny del 2008.

El candidat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha seguit un camí similar. El portal Junqueras.cat segueix parlant del ‘candidat’ Junqueras, mentre que la nit electoral encara és un dels titulars de portada. En la línia Tremosa, el Twitter de Junqueras va quedar frenat el 8 de juny amb un agraiment per la confiança. Aquest fa el mateix que el president del seu partit, Joan Puigcercós, que des que es va acabar el congrés d’Esquerra -fa més d’un any!- no ha tocat més el seu twitter. Cap del dos ha postejat cap reply. Per això, calia posar-s’hi?

El Cas Duran

També a CiU, sorprèn l’ús d’aquesta eina que en fa Duran i Lleida. Sol basar-se en titulars del dia, que algú li llença a una determinada hora i de forma seguida. Sense res a veure, segons com. Tampoc respon a les preguntes dels usuaris, només faltaria! Això permet coses com que Duran envii aquest missatge, i un servidor li pugui rebatre sense que l’afectat hi posi debat i amb l’assentament de gent com en Carles Banús o propostes com la d’Albert Medrán. Baix perfil. A més, des del seu bloc no hi té cap enllaç al microbloc, i la coherència d’imatge dels dos canals no es veu ni per casualitat.

Conclusions

De tot plegat n’extrec que aquests dos partits encara estan lluny de l’autèntica conversa amb l’usuari on-line. I crec que queda més que demostrat. Els candidats s’apunten -perdó, els apunten- a les xarxes socials virtuals amb més presència de votants potencials. Però un cop hi són, volen dominar i només enviar el missatge. Ni conversa. Ni -sospito- monitoratge. Ni ho porten ells, de fet. Només volen que els segueixis, que cedeixis el teu estat, que et posis el seu banner al bloc… però no hi posis el nas. Només et volen com a repetidor del seu missatge. No escolten. No debaten. No volen ni plantejar-se obrir-se a la creativitat dels usuaris. De la teoria a la pràctica d’això que en diuen Política 2.0 n’hi va un bon tros.

Com a recomanació, aquest post d’Albert Medrán i els errors d’un polític al Twitter.

Bones Praxis

Però tancant en una caixa aquests candidats teledirigits, val la pena fer referència a alguns polítics que estan presents a la xarxa. Hi són per la seva pròpia voluntat, perquè els hi agrada, i perquè hi creuen. I són ells -o en la majoria dels casos- els que twittegen, escriuen posts al seu bloc, responen al Facebook o fan vídeos.

Són noms com Ernest Benach, Carles Puigdemont, José Antonio Donaire, Carles Campuzano o Raül Romeva. A tots ells gràcies per no tractar-nos com a mocadors d’usar i llençar. Gràcies per “baixar” a carrer, exposar les vostres opions o activitats polítiques, permetre opinions dels ciutadans, escoltar-los o respondre’ls.

22 comments to Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet

  • Carles Banús  says:

    Sergi,
    Crec que en aquest post acabes de descriure perfectament la diferència entre ser present al món 2.o per convicció i ser-hi per obligació.
    I segur que a partir d’ara a totes les eleccions que vinguin trobarem casos com els que has explicat: perfils que parlen en una falsa primera persona, i que un cop ha passat tot resten en silenci o senzillament desapareixen.

    Salut, i gràcies per la referència

  • Sergi Sabaté  says:

    Sí, ben dit Carles: obligació o convicció. Però… els dos donen els mateixos rèdits? I a llarg termini?

    En el teu cas, també series un exemple de bones praxis com tants altres: Albert Batalla, Ricard Espelt, Montserrat Capdevila i crec que en Santi Rodríguez hi comença a posar l’ungla.

    Pel twitter m’han apuntat el cas de Joana Ortega com un símil més al de Duran (via @jordigarcia)

  • Carles Banús  says:

    Gràcies Sergi,

    A través del perfil del twitter d’algunes de les persones que esmentes t’adones que molts d’ells el tenen exclusivament com a un canal unidireccional. Per exemple en Duran i Lleida segueix a 17 usuaris de twitter, dels quals només 4 són persones físiques (la resta són mitjans de comunicació que per defecte també són unidireccionals).
    Amb aquest números difícilment rebrà massa “inputs” als seus missatges (tampoc crec que els busqui)

    Salut!

  • @jrosell  says:

    Carles, acabes de dir una gran veritat. Sense analitzar els “inputs” no pots garantir un bon resultat “output”. De fet aquesta es la base de una metodologia anomenada 6 sigma que busca aumentar la calitat eliminant els defectes. (utilitzada per dell, motorola, etc)

  • Albert Medrán  says:

    Carles, el què sorprèn del twitter de Duran és l’arenga que va fer fa uns dies sobre la necessitat d’acostar-se als ciutadans quan no ha respost ni una sola pregunta via Twitter des de que el té o, com bé assenyales, només segueix a 17 i només 4 persones físiques…

  • Dani Gàmez  says:

    No escoltar és un dels problemes de molts polítics. Les xarxes socials tenen molts punts positis que no saben aprofitar. No acabo d’entendre quest recel tant gran cap a la tecnologia en general i FB i twitter en concret. Com diu l’Albert, s’omplen la boca amb bones intencions i després passen completament desapercebudes

  • Sergi Sabaté  says:

    Dani, de quin recel parles? Si s’omplen la boca parlant de “noves tecnologies” (crec que l’adjectiu noves ja comença a sobrar).

    Interessant això de les no respostes. A veure, sense perdre el món de vista, una tocada de cresta fàcil cap a nosaltres podria ser que som quatre geeks els que ens interessa això, que no cal fer aquestes declaracions com si s’acabés el món. Som 4? Potser sí. Ara, potser sí. Però això creix. A banda, som quatre que tenim els nostres blocs i que podem fer difusió entre xarxes socials (virtuals o no). En tot cas, no deixes de tenir un votant/simpatitzant molest. I al preu que van els votants/simpatitzants davant la gran massa abstencionista, no sé si s’ho poden permetre.

    Com diu en @jrosell, són molt importants els inputs. Podràs fer un fantàstic output després d’arreglar-te a base d’inputs i això és feina de pica pedra i monitoratge. Crec que en @medri hi estarà d’acord.

  • Güell  says:

    Twitter, facebook o els blogs no serveixen, aquí no es tracta d’eines, aquí es tracta de mentalitat, i algú que és sord (o s’ho fa) que li expliques de eines socials sino sap que fer-ne. Primer que aprenguin a escoltar, que aprenguin que treballen per nosaltres, i després quan hagin deixat la prepotencia que dona un poder sense elecció (llistes obertes quan???) llavors algú els podrà ensenyar a apretar el botó “on” del seu ordinador, les eines no valen de re, sense predisposició i actitud.

  • Jordi Garcia  says:

    Molts polítics -no tots, afortunadament, veuen les eines 2.0 com un instrument més al servei de la caça de vots. I possiblement també pugin servir per això. Però la filosofia d’aquestes eines, pel que estan concebudes, és per apropar a les persones i afavorir l’intercanvi, ja sigui des d’un punt de vista personal, professional o polític, i no només han de funcionar com a contenidor de frases pretesament grandiloqüents que són llançades a la xarxa sense tenir en compte les reaccions que pugiin generar.

    Jo crec que no es bó generalitzar i dir que un partit o un altre fa un bon o mal ús de les xarxes socials. Penso que depén més de les persones individuals, i de la seva predisposició a entendre què són i per què serveixen aquestes xarxes. Al capdavall tota organització política al que aspira és a apropar-se al major nombre de possibles votants, i ja seria hora de que ens veiessin com quelcom més que això: com un subjecte actiu capaç de prende decisions i que mereix ser escoltat dia a dia i no només cada quatre anys quan toca renovar-los la confiança.

  • Albert Badia  says:

    Estant d’acord amb el què exposes en aquest apunt, en defensa de l’Oriol Junqueras he de dir que, si més no, manté una activitat important en el facebook, plantejant qüestions als seus seguidors com ara, quina presidència seria més interessant pel grup VERDS/ALE entre d’altres.

    De totes maneres, és veritat, s’acaven les eleccions i s’acava el moviment 2.0. Mica en mica suposo…

    Salut i independència!

  • Marti  says:

    també en això un polític excepcional és en Raül Romeva

  • Marc Cortés  says:

    Genial l’anàlisi que fas Sergi. Sens dubte en el fons radica un problema d’actitud, d’aproximació molt analògia a les campanyes electorals pensant que amb eines 2.0 ja està tot fet. Lo rellevant és la transparència, l’actitud, la voluntat d’escoltar i de parlar.
    Però no hem de patir ja que a la xarxa tot és molt més transparent i els errors com els que relaten posen en evidència a tots els protagonistes.
    Com deia algú avui en un dinar… ja no hi ha campanyes.

  • Ricard Espelt  says:

    Molt brillant Sergi. He rellegit el teu post unes quantes vegades i després de fer una anàlisi global, m’he atrevit a formular aquesta pregunta: El ciberactivisme actual és l’antipolítica 2.0? http://www.theplateishot.com/?p=649

  • Sergi Sabaté  says:

    Xavi Güell, les eines valen per un curt període si les utilitzes per una finalitat puntual com han estat aquest casos. Ara, la segona vegada no colarà. En línia al què comenta en Jordi Garcia.

    Albert, certament, al directe.cat van fer un tema sobre aquests eurodiputats 2.0 i van fer referència al seu Facebook. No el tinc com a amistat, per tant no ho sé i no ho puc comprovar. No en va, em referia a les eines fortes com són blog i twitter.

    Marc, jo crec que sí que hi ha campanyes. Hi ha la campanya permanent (permanent campaign) que dura bastant més que 15 dies. Jo diria que hauria de durar quatre anys i mig (un més, en el cas de les europees).

    Gràcies Ricard pel teu post. M’agrada veure que se li va donant continuitat al tema des d’altres vessants. Aquest post tampoc ha tingut poca repercussió. 😉

  • Josep M. Torras Payerol  says:

    El punt de vista d’un avi 2.0
    http://www.igualadi.com/2009/06/punt-de-vista-el-20-la-politica-20-i-la.html

  • Marco cimino  says:

    Molt bon analisis, Sergi.
    No puc afeigir res mes que no s’hagi comentat ja.
    Només una reflexió d’un escenari molt poc probable: i si aquests politics 2.0 de conveniencia haguessin deixat un ultim post. Agraim el vostre suport, deixem el mon 2.0 per aquesta o aquella raó, ha sigut una experiencia interesant i fins a la propera….
    La percepció no seria una mica millor que la indignació d’ara? Perque costa tant a la gent donar la cara?
    Una abraçada!

  • Albert  says:

    la clau està en que Tremossa mai va estar en la linea del partit i tot ho va fer pèr imposicions, inclosa lo de tenir twitter que ni ell sap que es. Ara caldrà veure com fan servir les eines els que si importnen en CiU, es a dir els Mas i companyia…

  • quim roig  says:

    Tens raó, hi ha uns quants polítics que es creuen això del 2.0, però la política, la política dels partits es fa com en el Neolític: a cops de roc. Metafòricament parlant, esclar; vull dir a cop d’argumentari.

    Molta campanya 2.0, molts videoblogs i molts twitters, però a l’hora de la veritat, de treballar per als ciutadans, només escolten les consignes del partit…

    Llistes obertes ja! L’escó per a qui se’l treballi, al carrer (i a internet), no a la seu del partit.

  • […] el seu espai 2.0. El seu perfil de twitter ha estat donat de baixa, el que demostra una absoluta manca de respecte pels electors. Només en parlem durant la campanya?. El facebook també ha estat abandonat; els comentaris i les […]

  • Enric Giner  says:

    D’acord amb tot el que dieu però, la meva reflexió, quin sentit te interactuar amb els ciutadans?
    Vull dir que, malgrat que els càrrecs electes no estan obligats per mandat imperatiu (ningú pot legalment obligar-los a fer/votar res que no vulguin) la realitat és precisament la contraria. Com va dir Alfonso Guerra “el que se mueva no sale en la foto”, així que, si no volen perdre la feina, tots faran el que mani la cúpula del partit i no el poguessin dir els ciutadans.
    Per a més inri, qui s’atreveixi a tenir idees pròpies serà titllat de “trànsfuga” i serà perseguit fins a la seva desaparició de la política.
    Alguns pot ser recordeu els pactes que a Madrid van arribar els manaires de la majoria de partits, inclosos alguns de catalans i d’esquerra (¿?) per tal “d’aïllar” els “dissidents”.

  • […] en política els partits necessiten una gestió de la seva reputació a la xarxa. Fa uns dies posava com a exemple l’us plenament electoralista que n’han fet els candidats catalans a les europees, i […]

  • 2010: Allà Vosaltres | Sergi Sabaté.cat  says:

    […] va començar el 8 de juny, just l’endemà de les eleccions europees (recordeu aquell que quan era candidat tenia Twitter?) i abans de tancar el 2009 els missatges clau es posen sobre la taula. I es gesticulen. Cadascú […]

Leave a reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>