{"id":10,"date":"2005-11-09T21:58:14","date_gmt":"2005-11-09T19:58:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.butimasana.com\/saba\/?p=14"},"modified":"2009-07-24T21:39:26","modified_gmt":"2009-07-24T19:39:26","slug":"al-final-sense-canvis","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/al-final-sense-canvis\/","title":{"rendered":"Al final, sense canvis"},"content":{"rendered":"<p><strong>P<\/strong>assada de llarg l\u2019enorme moguda \u2013pol\u00edtica i medi\u00e0tica- que va generar l\u2019aprovaci\u00f3 de la proposta de Nou Estatut al Parlament de Catalunya, semblava que el panorama pol\u00edtic catal\u00e0 estaria calmat durant un temps.<br \/>\nDoncs despr\u00e9s de 15 dies de veure una gran comuni\u00f3 entre quatre dels cinc partits que formen la Cambra catalana, tot el quartet s\u2019ha tornat a dividir. La causa: un intent de reforma de Govern que el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, havia dissenyat a esquenes dels tres partits que formen el govern.<br \/>\nMaragall volia dinamitar el seu executiu canviant fins a vuit conselleries, \u00e9s a dir, un 50% del govern. Tot i aix\u00ed, cal recordar que entre les facultats del m\u00e0xim mandatari catal\u00e0 li \u00e9s perm\u00e9s modificar el seu equip de govern com i quan vulgui. Doncs qui t\u00e9 el poder t\u00e9 dret a exercir-lo.<\/p>\n<p>Malgrat tot, Pasqual Maragall no havia consultat, en aquells dies, ni el seu propi partit, el PSC, ni tampoc als altres socis del tripartit, ERC i IC-V.<br \/>\nLa proposta de Maragall consistia en crear vuit \u201cmacroconselleries\u201d, tal i com informava l\u2019AVUI en la seva edici\u00f3 del 16 d\u2019octubre.<br \/>\nAquesta reforma havia d\u2019unir dues conselleries en una, fent fora a un dels dos consellers, o a tots dos en benefici d\u2019una tercera persona que s\u2019incorporaria al govern.<br \/>\nAix\u00ed doncs, Montserrat Tura s\u2019hauria d\u2019haver quedat amb la conselleria de Justicia, que estava en mans de Josep Maria Vall\u00e8s. El conseller en cap, Josep Bargall\u00f3, hauria d\u2019haver assumit la cartera de Governaci\u00f3 i la tamb\u00e9 republicana Marta Cid, titular d\u2019Educaci\u00f3, hauria d\u2019haver rebut la conselleria de Cultura, que seguir\u00e0 en mans de Caterina Mieras.<\/p>\n<p>Josep Maria Ra\u00f1\u00e9 (Treball i Ind\u00fastria) hauria anat fora, repartint la seva conselleria a Josep Huguet, que tindria Comer\u00e7 i Ind\u00fastria, i a una nova consellera que hagu\u00e9s assumit Benestar i Treball, fent saltar a Anna Sim\u00f3. Qui tamb\u00e9 dividiria conselleries seria Salvador Mil\u00e0. La part d\u2019Habitatge passaria en mans de Joaquim Nadal, que ja regenta Pol\u00edtica territorial i obres p\u00fabliques, i la part de Medi Ambient havia d\u2019unir-se amb Agricultura, passant a mans de Joan Caball, dirigent d\u2019Uni\u00f3 de Pagesos. Per \u00faltim, el germ\u00e0 del President, Ernest Maragall, hauria d\u2019haver assumit la cartera de Carles Sol\u00e0: Universitats, Recerca i Societat de la Informaci\u00f3.<\/p>\n<p>Per\u00f2 despr\u00e9s que els tres partits del govern es posicionessin en contra d\u2019aquesta proposta de Maragall, finalment el President ha decidit reestructurar el seu govern en quatre grans \u00e0rees, dirigides pel conseller en cap, Josep Bargall\u00f3. Aquestes \u00e0rees \u2013una forma encoberta de dividir els consellers en primera o segona classe- s\u00f3n Pol\u00edtica Insitucional, encap\u00e7alada per Joan Saura, Economia, Antoni Castells, Pol\u00edtiques Socials, Marta Cid i Marina Geli alternativament i Territori, amb Joaquim Nadal al capdavant.<\/p>\n<p>Tot i aquesta remodelaci\u00f3, Pasqual Maragall segueix pensant que fa falta canvis al govern per poder \u201cdonar un nou impuls a l\u2019acci\u00f3 de govern\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Passada de llarg l\u2019enorme moguda \u2013pol\u00edtica i medi\u00e0tica- que va generar l\u2019aprovaci\u00f3 de la proposta de Nou Estatut al Parlament de Catalunya, semblava que el panorama pol\u00edtic catal\u00e0 estaria calmat durant un temps. Doncs despr\u00e9s de 15 dies de veure una gran comuni\u00f3 entre quatre dels cinc partits que formen la Cambra catalana, tot el [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":925,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10\/revisions\/925"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}