{"id":1169,"date":"2010-04-14T23:12:49","date_gmt":"2010-04-14T21:12:49","guid":{"rendered":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/?p=1169"},"modified":"2010-04-14T23:36:07","modified_gmt":"2010-04-14T21:36:07","slug":"santjordi-2-storytelling","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/santjordi-2-storytelling\/","title":{"rendered":"#santjordi 2: Storytelling"},"content":{"rendered":"

D\"\"<\/a>es de sempre a les persones se’ls han explicat contes. Normalment, l’inici sol ser all\u00f2 tan conegut de “hi havia una vegada…”. I en els nous temps, en qu\u00e8 la comunicaci\u00f3 ho abarca tot en gran mesura, i que a tot arreu hi ha missatges, b\u00e9 siguin propagand\u00edstics o publicitaris, cal idear una millor f\u00f3rmula perqu\u00e8 aquests missatges siguin m\u00e9s retentius i efectius. I, sobretot, afectius. La clau est\u00e0 en qu\u00e8 el consumidor (llegeixi’s tamb\u00e9 votant, oient, lector, seleccionador i altres conceptes aplicables) se senti atret per un relat i no per xifres o dades o continguts de car\u00e0cter racional.<\/p>\n

No importa tant la ra\u00f3 com l’emoci\u00f3<\/strong>. Aquesta \u00e9s la principal tesi del llibre Storytelling <\/em>(Christian Salmon, Pen\u00ednsula 2008). El volum pret\u00e9n parlar del relat com una m\u00e0quina de fabricar hist\u00f2ries per formatar ments. Un dels casos que exposa Salmon \u00e9s com en els temps antics, durant el segle XIX o XX, per exemple, la ra\u00f3 existent de les persones era treballar sota una jerarquia. En les empreses, calia fer un treball sota unes ordres. Als treballadors se’ls demanava silenci i compliment. A l’estil militar. Per\u00f2 mica en mica, els directius empresarials van comen\u00e7ar a veure -encara falta molta vista, per\u00f2- que el millor per arribar a bon port amb tot un equip motivat calia implicar-los en el projecte<\/strong>. Per fer-ho, \u00e9s necessari seguir un fil conductor d’una hist\u00f2ria que, el m\u00ednim que se li demana, \u00e9s versemblan\u00e7a i que tingui un argument a seguir. Els valors i la valoraci\u00f3 de les empreses amb relat propi, com Nike, Adobe o Machintosh (quines hist\u00f2ries personals que ha explicat sempre Steve Jobs!<\/a>) s\u00f3n el que les fan avan\u00e7ar i els tiren endavant la seva reputaci\u00f3.<\/p>\n

Un dels camps on l’Storytelling est\u00e0 sent m\u00e9s recorrent \u00e9s en el terreny de la Pol\u00edtica. Aix\u00ed \u00e9s com Karl Rove (l’spin doctor de George Bush) va aconseguir que aquest revalid\u00e9s la presid\u00e8ncia dels Estats Units l’any 2004. Aix\u00f2 \u00e9s, a partir d’Ashley’s story<\/em>, el relat d’una nena<\/a> que havia perdut la seva mare en els atemptats de l’11 de setembre a Nova York. Bush se la va fer seva per exposar aix\u00ed la seva voluntat de lluitar contra el terriorisme i, al cap i a la fi, de voler ajudar a aquella nena, procurar per la vida de tots els nord-americans. Amb un relat d’igualtat i de fer dels Estats Units un m\u00f3n m\u00e9s just, Barack Obama amb el seu Yes, we can<\/em>, va aconseguir arribar a la Casa Blanca l’any 2008. I aix\u00f2 tamb\u00e9 porta, irremeiablement, a una implicaci\u00f3 molt directa de la hist\u00f2ria personal de la vida del pol\u00edtic.<\/p>\n

<\/p>\n

A aquestes al\u00e7ades, sobretot a Estats Units tot i que cada cop m\u00e9s aplicable a Europa com el cas Sarkozy que explica el llibre, la pol\u00edtica \u00e9s una m\u00e0quina d’hist\u00f2ries<\/strong>. Evidentment, per aplicar un bon relat cal tenir alguna cosa per oferir, per explicar. I cal aconseguir la f\u00f3rmula perqu\u00e8 tingui credibilidat, i la proposta pol\u00edtica sigui interessant, atractiva i comprensible. Com tota hist\u00f2ria, doncs, cal arrencar amb una descripci\u00f3 de la situaci\u00f3 pol\u00edtica, un punt de partida. A partir d’aqu\u00ed, ser\u00e0 el moment de plantejar la proposta en forma de relat, amb uns personatges, uns fets i uns conflictes, per acabar amb l’emissi\u00f3 del mitja i resoldre els interrogants i conflictes plantejats. Aquests solen ser els ingredients de les hist\u00f2ries.<\/p>\n

S\u00e8ries televisives com The West Wing<\/strong><\/em> demostren la v\u00e0lua i la import\u00e0ncia d’un relat per aconseguir fidelitzar els ciutadans i, al cap i a la fi, assolir el seu vot<\/strong>. Aix\u00f2 ha portat que els pol\u00edtics i els seus entorns es fixessin en els guionistes de Hollywood com a assessors en mat\u00e8ria de comunicaci\u00f3. Qui millor que els guionistes d’hist\u00f2ries d’\u00e8xit a les pantalles per construir un relat de pa\u00eds, devien pensar.<\/p>\n

Storytelling<\/em> conclou, per tant, que la construcci\u00f3 de la vida sobre hist\u00f2ries \u00e9s i ser\u00e0 la clau de funcionament dels negocis. De la pol\u00edtica. De les formes de fer m\u00e0rqueting. De comunicar, al cap i a la fi. L’exemple de les eleccions franceses \u00e9s prou expl\u00edcit de fins a quin punt el debat de fons de les idees ha passat a un segon pla.<\/p>\n

Val a dir, com a precisi\u00f3, que el llibre no \u00e9s un manual pr\u00e0ctic sobre com teixir un bon relat. Senzillament, Salmon exposa casos empresarials, d’entrada, i pol\u00edtics, en la segona part del llibre, de l’\u00fas del relat per arribar a un objectiu preestablert. L’autor dona voltes a la mateixa idea en moltes p\u00e0gines, per acabar donant import\u00e0ncia al relat. Ho fa amb aquests casos, alguns amb bastantes similituds, buscant el sentit d’aquestes hist\u00f2ries.<\/p>\n

<\/embed><\/object><\/p>\n

<\/embed><\/object><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des de sempre a les persones se’ls han explicat contes. Normalment, l’inici sol ser all\u00f2 tan conegut de “hi havia una vegada…”. I en els nous temps, en qu\u00e8 la comunicaci\u00f3 ho abarca tot en gran mesura, i que a tot arreu hi ha missatges, b\u00e9 siguin propagand\u00edstics o publicitaris, cal idear una millor f\u00f3rmula […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,38],"tags":[392,398,396,342,552,290,397,289,399],"class_list":["post-1169","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-treballs-academics","tag-santjordi","tag-bush","tag-guardiola","tag-llibres","tag-politica","tag-relat","tag-salmon","tag-storytelling","tag-west-wing"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1169","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1169"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1169\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1173,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1169\/revisions\/1173"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1169"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1169"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1169"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}