{"id":1306,"date":"2010-09-30T06:51:27","date_gmt":"2010-09-30T04:51:27","guid":{"rendered":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/?p=1306"},"modified":"2010-09-30T10:53:40","modified_gmt":"2010-09-30T08:53:40","slug":"una-vaga-impune","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/una-vaga-impune\/","title":{"rendered":"Una vaga impune"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a> Pudor de fum. Gent que corre. Molts joves amb samarretes negres i passamuntanyes. Poques ganes de donar la cara i molta energia al servei de la brega. S’hi atreveixen. \u00c9s un objectiu vital? Potser s\u00ed. La “vaga” d’ahir va servir per veure que existeixen els professionals del merder. Comprovar-ho in situ<\/em> fa feredat. Nois i noies, senyors i senyores. \u00c9s igual el sexe, l’edat o d’on vinguin. S\u00f3n buscabregues. Indeseables<\/em>. S’hi dediquen. Persones que creuen que van per la vida practicant un discurs amb la ra\u00f3 absoluta i que es poden carregar tot all\u00f2 que els passa per davant. I, en un pa\u00eds on la impunitat \u00e9s gratu\u00efta, s’hi troben c\u00f2modes.<\/p>\n

No hi ha di\u00e0leg ni respecte. Els contenidors cremats, les parets pintades, els cotxes trencats o les\u00a0\"\"persones lesionades s\u00f3n, una a una, les v\u00edctimes d’aquesta jornada que va comen\u00e7ar amb talls de carrer i impediment del poc transport p\u00fablic que hi havia a primera hora. Les destrosses al centre de Barcelona es feien evidents cada minut que passava. Llastimosament a cada carrer era f\u00e0cil trobar contenidors tombats, gent escridassant, pintant, o obligant a d’altres persones a no anar a treballar o a estudiar. N’hi diuen llibertat. \u00c9s a dir, que ets lliure de fer-los cas o d’atendre’n les conseq\u00fc\u00e8ncies.
\nLa manifestaci\u00f3 convocada pel migdia va tornar a ser una mostra de barra lliure d’increpacions. Podria haver estat, pels sindicats, una gran ocasi\u00f3 per aplegar milers de persones. Haurien caminat pac\u00edficament, reclamant el que vulguessin. Cridant, amb pancartes i manifestos. Nom\u00e9s faltaria que no poguessin manifestar-se ni fer vaga. \u00c9s un dret individual al que cadasc\u00fa pot acollir-se. O no.<\/p>\n

Atacs a la premsa<\/span><\/strong>
\n\"\"En la societat hipermediatitzada en qu\u00e8 vivim, els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u00f3n actors necessaris. El que s’hi reflecteix \u00e9s el missatge d’aquesta societat. Poden captar v\u00eddeos o fotos que segellen la hist\u00f2ria. Els sindicats podrien haver buscat en ells uns bons aliats per donar m\u00e9s veu a les seves leg\u00edtimes reivindicacions. No ho van fer. Preferien atacar. Les unitats m\u00f2bils presents a pla\u00e7a Universitat van quedar amb un agre record de la jornada. RAC1 va ser qui pitjor en va sortir, amb pintades i vidres trencats al seu cotxe. COMR\u00e0dio<\/a>, La Sexta i TV3 tamb\u00e9 van rebre. I un periodista d’Intereconomia, nom\u00e9s amb una c\u00e0mera de fotos a la m\u00e0, explicava que tenia por d’agafar el micro i per aix\u00f2 anava com anava. La por s’apoderava de la ciutat. Atacar els mitjans \u00e9s posar-te’ls de cul. Per\u00f2 era l’escena del migdia. Gaireb\u00e9 tots tenien la seva aventureta per explicar. Una altra oportunitat perduda pels que reclamen per\u00f2 no ofereixen. I uns periodistes<\/a>, per cert, que no deixen de ser treballadors.<\/p>\n

A la tarda Barcelona era una batalla campal<\/a>. Un passeig pel centre constatava una sensaci\u00f3 massa tensa. L’ambient, massa dolent. Les furgonetes dels Mossos corrien amunt i avall, amb mala llet. Tenien ganes d’usar el garrot. La Via Laietana<\/a> i la Pla\u00e7a Catalunya eren els punts neur\u00e0lgics d’una guerra que, despr\u00e9s d’una escena negra a la pla\u00e7a de la Catedral, va anar minvant. Per\u00f2 la zona va quedar molt malmesa. Els aparadors, trencats. Contenidors i papereres traient fum. Gent que en volia m\u00e9s. I m\u00e9s. A quarts de nou alg\u00fa prenia consci\u00e8ncia: “Ja no m’aguanto, marxem<\/em>“, es podia sentir. Per\u00f2 eren pocs. D’altres evidenciaven el cansament asseguts al terra d’uns carrers on no hi passaven cotxes. Nom\u00e9s hi havia restes de cendra.<\/p>\n

Ara tocar\u00e0 passar comptes. El dia perdut val molt. Les destrosses incrementaran la factura. L’economia d’un pa\u00eds que est\u00e0 als m\u00ednims, amb un atur elevad\u00edssim, ho haur\u00e0 de suportar. I de ben segur que aquesta situaci\u00f3 \u00e9s una causa dels fets d’ahir. Per\u00f2 no es justifica la desproporci\u00f3. Caminar per una Gran Via plena de brut\u00edcia, veure gent encaputxada i que busquen fer mal no m’agrada. Uns carrers plagats de furgons policials cremant la primera marxa del vehicle tampoc. Res de tot el que s’ha viscut en les darreres hores formarien part de la Catalunya que desitjaria. Per\u00f2 aix\u00ed s\u00f3n les coses que lluny queden, per exemple, de la vila del ping\u00fc\u00ed. Un pa\u00eds perfecte i c\u00edvic no existeix. Per alguna cosa Arale \u00e9s ficci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pudor de fum. Gent que corre. Molts joves amb samarretes negres i passamuntanyes. Poques ganes de donar la cara i molta energia al servei de la brega. S’hi atreveixen. \u00c9s un objectiu vital? Potser s\u00ed. La “vaga” d’ahir va servir per veure que existeixen els professionals del merder. Comprovar-ho in situ fa feredat. Nois i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,39],"tags":[489,490,488,231,487,486],"class_list":["post-1306","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-politica","tag-29s","tag-brega","tag-mafies","tag-policia","tag-sindicats","tag-vaga-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1306"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1306\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1309,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1306\/revisions\/1309"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1306"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1306"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}