L’Ateneu va celebrar divendres l\u2019assemblea anual de socis. Pensant-hi en fred, per com va anar, em poso les mans al cap. L\u2019entitat t\u00e9 un clar problema comunicatiu i, principalment, de gesti\u00f3 de la seva imatge. Ho saben i els arguments que “som de poble” o “som pocs i sempre ho hem fet aix\u00ed” no valen, s\u00f3n pobres.<\/p>\n
En aquesta ocasi\u00f3 la carta de convocat\u00f2ria es va fer arribar amb suficient antelaci\u00f3, si b\u00e9 el full estava molt atape\u00eft i a l\u2019ordre del dia de l\u2019assemblea del CE Noia no hi figurava el torn de precs i preguntes. Per trobar pegues, direm que el mateix dia la web de l\u2019entitat no ho recordava.<\/p>\n
A l\u2019arribada de la sala d\u2019actes, cap cartell indicatiu d\u2019assemblea. Cap recepci\u00f3. Documentaci\u00f3 zero. Tan podien anar-hi socis com no socis i tots podien votar, doncs no era necessari cap document acreditatiu. La posada en escena situava cinc persones sobre l\u2019escenari i vuit cadires. Tres de les quals, per tant, eren buides, significant que all\u00e0 hi hauria d\u2019haver tres persones, per\u00f2 que els havien deixat m\u00e9s plantats que un cagati\u00f3. A m\u00e9s, el president va mencionar un nom d’una persona de la Junta que havia de ser all\u00e0 per presentar nosequ\u00e8. Total, que a la persona en q\u00fcesti\u00f3 la van deixar ben retratada i la “cosa”, al final, no es va acabar explicant en detalls. La Copa del Rei sobre la taula podia tapar la visibilitat d’algunes de les persones de la sala.
\nPer fer honor a la veritat he d’admetre que vaig entrar uns minuts tard, per\u00f2 aix\u00f2 tampoc justifica res. Quan vaig accedir a la sala estaven llegint n\u00fameros. Em va semblar, tot i no sentir-los tots – reitero – que la p\u00e0gina dels comptes la volien passar molt r\u00e0pida. M’han arribat veus que aix\u00f2 de fer p\u00fablics els n\u00fameros no acaba de satisfer-los. Per\u00f2, com afegiria Nu\u00f1ez, al soci no se\u2019l pot enganyar.<\/p>\n
Una de les q\u00fcestions que m\u00e9s polseguera va aixecar va ser una derrama que la Junta va proposar als socis. D\u2019entrada, em va semblar que improvisaven les dades (quantitats, descomptes, terminis) sobre la marxa i sense esclarir per a qu\u00e8 serien aquells diners. R\u00e0pidament es va obrir una discussi\u00f3 entre els membres de la sala. Ning\u00fa posava ordre i encara \u00e9s hora que aprenguin qu\u00e8 \u00e9s el torn de paraula. Crec que ben planificada i argumentada, la proposta s\u2019hagu\u00e9s ent\u00e8s molt millor. Hi va haver qui va optar per abandonar la sala. I \u00e9s que \u2018l\u2019espectacle\u2019 creat donava ganes de fugir. Finalment amb votaci\u00f3 aix\u00f2 es va aprovar. Les votacions van ser un altre punt dels que em van estranyar. Em vaig quedar amb la sensaci\u00f3 que volien imposar i intimidar al soci. Enlloc de preguntar \u201cvots a favor i vots en contra\u201d el plantejament era: \u201cSenyors, hi ha aix\u00f2: qui est\u00e0 en contra?\u201d. Com qui busca la ovella negra.<\/p>\n
Finalment Santi Carda (\u00e0rea esportiva) va recon\u00e8ixer que la feina a la base de l\u2019hoquei no s\u2019havia fet prou b\u00e9, doncs el primer equip no tindr\u00e0 cap pla\u00e7a pels j\u00faniors. Per baix a la sala algun soci \u2013ex de la junta, pel que semblava- tenia ganes de recordar que en els seus temps les coses devien anar com una seda i la Junta entrava en una discussi\u00f3 est\u00e8ril. Ni abans era millor ni ara pitjor. Les coses van tirant. Per\u00f2 les formes, el \u201canar fent\u201d o \u201caix\u00f2 sempre s\u2019ha fet aix\u00ed\u201d i no mirar com s\u2019expressen els hi juga molt en contra seva.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’Ateneu va celebrar divendres l\u2019assemblea anual de socis. Pensant-hi en fred, per com va anar, em poso les mans al cap. L\u2019entitat t\u00e9 un clar problema comunicatiu i, principalment, de gesti\u00f3 de la seva imatge. Ho saben i els arguments que “som de poble” o “som pocs i sempre ho hem fet aix\u00ed” no valen, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5,3],"tags":[],"class_list":["post-196","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-periodisme-i-comunicacio","category-articles-del-3d8"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/196","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=196"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/196\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":203,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/196\/revisions\/203"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}