{"id":451,"date":"2009-01-18T14:56:04","date_gmt":"2009-01-18T13:56:04","guid":{"rendered":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/?p=451"},"modified":"2009-07-24T21:30:06","modified_gmt":"2009-07-24T19:30:06","slug":"obama-rei-del-mon","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/obama-rei-del-mon\/","title":{"rendered":"Obama, Rei del M\u00f3n"},"content":{"rendered":"

\"maratoobama\"O<\/strong>bama<\/a> ha estat el nom del 2008. Un nom en positiu<\/a>. Una persona que ha aixecat passions arreu del m\u00f3n per com ha sabut transmetre els seus missatges, i gr\u00e0cies al seguiment intens que li han fet els mitjans de comunicaci\u00f3 d’arreu: pr\u00e0cticament posant-se als seus peus<\/a>.<\/p>\n

O<\/strong>bama no \u00e9s un mag, ni, presumiblement, t\u00e9 intenci\u00f3 de rec\u00f3rrer el m\u00f3n ni com un Pare No\u00ebl ni com Willy Fogg<\/a>. En campanya electoral, aix\u00f2 s\u00ed, ha sabut crear, atrevir-se a practicar nous formats de propaganda pol\u00edtica i mobilitzar milions de persones per captar votants. I ha aconseguit accedir a la presid\u00e8ncia dels Estats Units. Ara b\u00e9, ja abans de ser president comen\u00e7a a crear dubtes<\/a>.<\/p>\n

O<\/strong>bama fou, ahir, objecte d’an\u00e0lisi profund i sint\u00e8tic al Centre Internacional de Premsa<\/a> de Barcelona. Els especialistes en comunicaci\u00f3 pol\u00edtica Albert Medran<\/a> i Antoni Guti\u00e9rrez-Rub\u00ed<\/a> van organitzar una Marat\u00f3 de comunicaci\u00f3 – Lli\u00e7ons Obama<\/a>, on diversos noms van desgranar la campanya. Entre les diferents pon\u00e8ncies de cinc minuts, em quedo, d’entrada, amb les d’en Marc Teixidor<\/a> i en Carles Puigdemont<\/a>. Vaig trobar un gran encert que an\u00e9ssin seguides.<\/p>\n

O<\/strong>b\u00e0metre. Aquest va ser un dels conceptes que Teixidor va posar sobre la taula, referenciant el portal Change.gov<\/a>. Si en campanya, Obama estava permanentment en contacte amb els ciutadans, fent converses o dirigint-los missatges primer a ells i en primera persona, un cop al govern no vol ser menys. Change.gov<\/a>, deia Teixidor, t\u00e9 la voluntat de continuar aquesta relaci\u00f3 amb els ciutadans i donar coher\u00e8ncia entre el qu\u00e8 s’ha dit a la campanya i el compliment de l’acci\u00f3 de govern. Aix\u00f2 \u00e9s l’Ob\u00e0metre.<\/p>\n

O<\/strong>bama no pot ser aplicat a Catalunya, pensava jo. A mesura que sentia Teixidor, “m’indignava” j\"Obama<\/strong><\/strong>a se’m fa dif\u00edcil creure un govern -auton\u00f2mic o, encara m\u00e9s, local- que tingui en compte els ciutadans m\u00e9s enll\u00e0 del vot. Aix\u00ed ho crec. Un portal del govern que faci seguiment de la seva acci\u00f3 al poder, o que escolti als ciutadans? C\u00e0bales! Malaurades, c\u00e0bales.<\/p>\n

O<\/strong>bama, i Obama. Nom\u00e9s es parla d’Obama, per\u00f2 al cap i a la fi \u00e9s ut\u00f2pic voler fer res a l’estil Obama des de l’altra banda de l’Atl\u00e0ntic.<\/p>\n

O<\/strong>bamologia i obam\u00f2legs. Van ser els dos conceptes que despr\u00e9s de Teixidor va exposar en Carles Puigdemont. Va ser un contrapunt molt encertat en aquell prec\u00eds moment. En Carles explicava<\/a>, amb una fina ironia, que la cuina pol\u00edtica i medi\u00e0tica del moment t\u00e9 Obama com a ingredient per qualsevol plat. Per\u00f2 un dels efectes que pot tenir Obama a Catalunya \u00e9s el de la innovaci\u00f3: “Qui copi\u00ef Obama fracassar\u00e0, qui sigui Obama, triomfar\u00e0”. Qui ser\u00e0?<\/p>\n

O<\/strong>bama, en tot cas, ser\u00e0 investit dimarts<\/a> 44\u00e8 president dels Estats Units, despr\u00e9s d‘escenificar ahir una arribada a Washington en tren<\/a>. I no precisament en rodalies, \u00e9s clar.<\/p>\n