L’expresident Jordi Pujol i l’escriptor Quim Monz\u00f3 han denunciat l’empobriment de la cultura i la llengua catalana al carrer i als mitjans de comunicaci\u00f3 en adoptar cada vegada m\u00e9s expressions i calcs sint\u00e0ctics del castell\u00e0. Tots dos han estat molt cr\u00edtics amb la situaci\u00f3 que es viu al pa\u00eds, sobretot Monz\u00f3, que ha assegurat que “el pa\u00eds s’enfonsa” i el catal\u00e0 s’est\u00e0 “convertint en un dialecte del castell\u00e0”, amb el suport dels mitjans de comunicaci\u00f3, als quals ha acusat d’expressar-se en un catal\u00e0 “que fa feredat”.<\/p>\n
L’expresident tamb\u00e9 ha criticat el panorama actual i la indifer\u00e8ncia dels mitjans de comunicaci\u00f3 cap a la cultura del pa\u00eds, per\u00f2 s’ha mostrat m\u00e9s esperan\u00e7at que les coses puguin canviar.<\/p>\n
Monz\u00f3 ha ironitzat sobre la possibilitat de multar els periodistes que cometin errors amb el llenguatge: “Jo m’apuntaria a recaptar els diners. Ens forrar\u00edem tant que ja no faria falta ni el nou finan\u00e7ament”. Per la seva banda, Pujol ha lamentat que “els mitjans de Barcelona no hagin contribu\u00eft al desenvolupament de la cultura catalana”, alguns per mirar massa cap a Madrid, ha afegit.<\/p>\n
Monz\u00f3 ha advertit que, com a escriptor en catal\u00e0, s’est\u00e0 adonant que “el pa\u00eds s’est\u00e0 enfonsant i n’est\u00e0 naixent un altre” on el catal\u00e0 ocupa un lloc m\u00e9s secundari: “Els escriptors en catal\u00e0 comencem a ser una peculiaritat \u00e8tnica a Catalunya”.<\/p>\n
El fet de “parlar malament” el catal\u00e0 s’est\u00e0 consolidant entre els joves com la manera m\u00e9s “enrotllada” de comunicar-se, fins al punt que “en un poble perdut de Catalunya avui parlen pitjor que els de Barcelona, perqu\u00e8 ells no volen ser de poble, volen ser cosmopolites, i aix\u00f2 vol dir parlar malament”, ha denunciat Monz\u00f3, que ha criticat la manera d’educar massa tova del moviment pedag\u00f2gic iniciat per Rosa Sensat i la m\u00ednima pres\u00e8ncia de t\u00edtols en catal\u00e0 a les llibreries, i ha negat la “immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica”, que, segons l’escriptor, \u00e9s una “falsedat, un mite que en realitat no ha existit mai”.<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
“Oju, peligru!”. Qu\u00e8, expressi\u00f3 divertida? No! No! No! Aquesta expressi\u00f3 no \u00e9s nostra. L’\u00fas de la llengua catalana -i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la propagaci\u00f3 de la seva cultura i la seva idiosincr\u00e0sia- s’est\u00e0 perdent a un ritme vertigin\u00f3s. Pel carrer es veu, pel tren, o a la universitat. S\u00ed, a la facultat tamb\u00e9 ja que hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[40,5],"tags":[],"class_list":["post-474","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua","category-periodisme-i-comunicacio"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/474","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=474"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/474\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":477,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/474\/revisions\/477"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=474"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=474"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=474"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"monzopujol\"](\"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2009\/01\/monzopujol.jpg\" "\\"monzopujol\\"")
“Oju, peligru!”. Qu\u00e8, expressi\u00f3 divertida? No! No! No! Aquesta expressi\u00f3 no \u00e9s nostra. L’\u00fas de la llengua catalana -i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la propagaci\u00f3 de la seva cultura i la seva idiosincr\u00e0sia- s’est\u00e0 perdent a un ritme vertigin\u00f3s. Pel carrer es veu, pel tren, o a la universitat. S\u00ed, a la facultat tamb\u00e9 ja que hi ha professors capa\u00e7os de canviar de llengua nom\u00e9s per a UNA alumna que assisteix a classe cada mes i mig negant-li, aix\u00ed, la possibilitat d’integrar-se a Catalunya i augmentar els seus coneixements ling\u00fc\u00edstics, al mateix que li recorda que ella \u00e9s diferent, \u00e9s de fora, i que la classe s’adaptar\u00e0 a la difer\u00e8ncia.<\/p>\n